II Concurs Microrelats. Categoria B, menys de 400 caràcters.


Warning: Attempt to read property "pollq_question" on null in /home/www/eob4319/illadelsllibres/wp-content/plugins/wp-polls/wp-polls.php on line 433

Warning: Attempt to read property "pollq_id" on null in /home/www/eob4319/illadelsllibres/wp-content/plugins/wp-polls/wp-polls.php on line 434

Warning: Attempt to read property "pollq_totalvotes" on null in /home/www/eob4319/illadelsllibres/wp-content/plugins/wp-polls/wp-polls.php on line 435

Warning: Attempt to read property "pollq_totalvoters" on null in /home/www/eob4319/illadelsllibres/wp-content/plugins/wp-polls/wp-polls.php on line 436

Warning: Attempt to read property "pollq_timestamp" on null in /home/www/eob4319/illadelsllibres/wp-content/plugins/wp-polls/wp-polls.php on line 437

Warning: Attempt to read property "pollq_expiry" on null in /home/www/eob4319/illadelsllibres/wp-content/plugins/wp-polls/wp-polls.php on line 438

Warning: Attempt to read property "pollq_multiple" on null in /home/www/eob4319/illadelsllibres/wp-content/plugins/wp-polls/wp-polls.php on line 444

58 MICRORELATS OPTEN A LA CATEGORIA B. Microrelats amb menys de 400 caràcters.

 

Vota els 5 microrelats que més t’agradin. Votacions fins el 20 de gener de 2013

RELAT 1
EL HOMBRE INVISIBLE
A Antonio le dejó su mujer. Ella se fue con un antiguo pretendiente que se enriqueció durante la burbuja inmobiliaria. Un tiempo después, perdió el trabajo sumido en una depresión. Pasados unos meses le desahuciaron. Ayer mismo mendigaba frente al teatro. Ella y su pareja, abrazados con enamoramiento, iban al estreno de una obra. Ella le miró sin hacer ningún ademán. El pensó: “No me habrá visto, quizás cuando salga”.


RELAT 2

COGIDOS DE LA MANO
A menudo, desde la ventana del estudio veo pasear a una pareja de ancianos cogidos de la mano, como si uno guardase al otro de algún peligro. Siempre van por el arcén que les permite ver venir a los coches. Hace unos días me enteré de que la abuela había muerto. Esta mañana, un frenazo me ha hecho acudir rápidamente a la ventana. Era el abuelo que cabizbajo iba por el medio de la carretera.

RELAT 3
Ombres xineses a Bruges.

Els sota murs, modelats per l’aigua tranquil·la i musca del canal, repunten al capvespre quan la claror del dia, dóna pas a la llum daurada dels fanals, il·luminant passejos i ponts a Bruges.
Ombres que remunten, enlairant-se orgulloses per sobre d’aquells que,  encara no fa un parell d’hores, les punyien, intentant sotmetre-les sota ferotges petjades.
Ombres xineses que a Bruges ompliran la nit fins que, la llum natural del dia intentarà un cop més, engrillonar-les.

 

 

RELAT 4
MICRORELAT
Hola. Estic fet de poques paraules, però dic moltes coses. No és fàcil . Ho saben els que no saben expressar els sentiments que amaguen dins seu,i els que cada dia inventen mil històries que només guarden al seu cap. Ho sé . Algú va trobant les millors paraules per omplir la meva panxa, que s’engreixa amb cada nova idea. Em volen escriure, sé que em troben fàcil. No ho sóc.  Sóc un escrit modern, fill de les noves tecnologies. Em dic microrelat: un relat petit, vaja.

RELAT 5
La enfermera entra en la habitación: semipenumbra, silencio, expectativa y dolor. Tres hijos miran atentamente como administra el fármaco en la vía. Eficiente, el líquido entra en el torrente sanguíneo, mientras la vida se escapa lentamente. Transmutación, alivio, conciencia y pena. Comunión de lo efímero y eterno. Dolorosa complicidad en la mirada.  Llanto contenido. Golpe de realidad. Despedida.

RELAT 6
“Gràcies Pau”
M’havia semblat veure’l un parell de cops vagarejant pels carrerons del centre però avui ja he aconseguit esvair qualsevol incertesa.
Avui, malgrat l’excessiva quantitat de brutícia adherida a la roba i l’enutjós efluvi a orins i vi ranci, l’he pogut reconèixer efectivament.
Avui m’hi he apropat d’esquitllada sense gosar mirar-lo als ulls per donar-li una moneda.
Avui, una fiblada m’ha resseguit l’espinada esquinçant el meu avergonyit cor quan m’ha dit:   – Gràcies Pau.

RELAT 7
La felicidad de nacer.
En aquel momento delante de él mismo  un coche que llegaba a gran velocidad atropelló a una mujer que pasaba por la acera. El estruendo fue ensordecedor y el sonido del choque con aquel cuerpo hizo que Andrés se quedara petrificado. Al cabo de unos minutos Andrés se preguntaba ¿es que solo pasan desgracias? En aquel momento estaba naciendo su hijo y este fue el tema de su libro:  El milagro de la vida y la muerte.

RELAT 8
Cendres
Què era aquella pols que queia del sobre? A dins només hi havia un paper en blanc contenint sense èxit aquell ciment. Ningú de l’administració ho entenia. Torno a llegir el destinatari: “Cementiri Mpal.”.
Ho veig clar. No és pols, ni ciment. Són les cendres d’un difunt enviades per correu perquè descansi en pau en el cementiri del poble.
No s’imaginaven que acabaria llançat dins d’un got de cafè.

RELAT 9
Miedos
Su miedo era no poder hacer lo mismo que cualquier pareja y tener que callárselo para no herirme, pese a conseguirlo. El mío, que todas las relaciones acabaran por la misma razón.
Él deseaba que me levantara y caminase; yo, que me quisiera tal cual. Demasiados imposibles con un único desenlace.
Sentado frente a mi, me confesaba que no estaba seguro de continuar con la relación por mi discapacidad.

RELAT 10
La vida del nostre fill,estava a les mans d´aquell metge.La meva dona i jo ens miravem la criatura dubtan si entregar-li al metge o abraçar-lo fins
curar-lo,nosaltres mateixos.El metge va entrar dins la sala d´operacions amb tota la nostre vida als seus braços.L´espera es feia cada cop més lenta,la llum de la sala d´operacions era un punt fixe…
Per què nosaltres? Per què una criatura acabada de nèixer,tenia que tornar a lluitar per sobreviure?

RELAT 11
Comiat
Ha sentit la fortor de la mor en el darrer alè, i se sent lliure de la presó immòbil on esta reclosa.
Alhora que un raig de sol càlid li espetega al bell mig de la ma, que reposa sobre els llençols, gira els ulls vers els vidres entelats, on un regalim d’aigua baixa sense presa. A través d’ aquesta escletxa es manté unida a la vida urbana on tants anys ha estat lligada.   Ara s’acomiada


RELAT 12

El carrer
Trencant la solitud, escolto unes passes foranes acostant-se caminant per sobre les llambordes untoses de verdet i molsa, que fa anys, una ma balba les va col•locar una a una en aquell carrer oblidat, on el temps s’ha aturat sobre un rellotge que encerta l’hora dues vegades al dia. Quan arriba davant de l’esfera desballestada s’atura, la mira amb enyor i queda pres pel silenci on ha quedat clos

RELAT 13
Tècnicament possible
De vegades veig tècnics, tècnics especialitzats en fotret’t la jornada enlaire, en amargar-te un viatge, en boicotejar-te un presumible dia feliç, en desintegrar-te l’esperança.
Però també d’altres vegades hi ha tècnics en transmetre’t benestar, en regalar-te un somriure, en donar-te escalfor, en fer-te sentir fabulosa, en tornar-te la il.lusió, en posar-te ales i comvidar-te a volar.
De vegades, veig tècnics………

 

RELAT 14
Los ahogos no le dejaban  conducir su trineo. Su  nariz, roja y húmeda; caminaba por el infierno, entre granizo. Tosía y moqueaba.  La Noche  Buena era fría. Necesitaba un trago.
-Los   jefes quieren jubilarme. Saben como estoy  con mi  asma, y  han estropeado la noche. Enfermo, y con renos tan torpes, no podré ¡doscientas navidades   inyectándome la vacuna de la gripe, y este año, se me olvida!-

RELAT 15
LA ESPERA DE LA ABUELA
La abuela está sentada junto a la chimenea, con la mirada perdida en el vacío; no hace nada, sólo espera. “¿A quién estará esperando la abuela?”, pregunta el nieto adolescente. “A que vuelva el recuerdo”, responde el silencio.

 

RELAT 16
MUJER AMANTE
Hacía una noche infame, con rayos, truenos y frecuentes chaparrones salpicados de granizo. La mujer, delante de la ventana, con gesto de preocupación, hacía votos para que su marido se encontrase bajo techo, aunque fuera con otra mujer, y no vagando por ahí, a la intemperie… ¡Lo amaba tanto!

RELAT 17
Allà estava, al mig de la sala, convidant-me com cada matí a veure’l. Ens mirem i jo li pregunto “Qui ets?”. Ell no em respon, només es limita a contemplar-me. Sé qui és, però no el conec, tot i així tinc la sensació que ell sí que em coneix.
El seu silenci em turba. M’enrabio i ell també, i penso, com cada matí, quin dia em decidiré a treure aquell mirall.

RELAT 18
TAREAS PENDIENTES
Ayer mamá dio a luz un libro. Nació por cesárea y pesó dos kilos y seiscientos veintitrés gramos. Papá dice que se parece a mí. Tiene la misma tipografía, encuadernación en rústica e idéntica portada. Mamá está muy feliz, ya solo le queda plantar un hijo y escribir un árbol para sentirse plenamente autorrealizada en este mundo de locos.

RELAT  19
NO CAL
No cal estimar, massa problemes. No cal formar-se, massa esforç. No calen metes, massa difícils. No cal ser feliç, ¿què deu ser la felicitat? Segur que has aprofitat la vida plenament, diran amb l’arribada del càncer. Què és això de la felicitat?, seguiràs preguntant.

RELAT 20
RECORDS QUE ESDEVENEN
Arriba aquell dia en què decideixes fer cas a la mare i reorganitzes tot aquell paperam de l’habitació. Remenes i remenes i et topes amb aquelles cartetes que t’enviava aquell primer amor… “Núria, quant de temps! Com estàs?”. Primer cafè, primer sopar, primera besada. Mires i remires la carta. I somrius. Com quan eres petit, com quan jugàveu a intercanviar-les. “Gràcies, mama”.

RELAT 21
PAVLOV
No sortia. Havia deixat de conduir. L’última vegada va acabar a la comissaria, sense saber massa què explicar.
Entrava al mail i aquella rodona verda era una addicció. Estímul pavlovià. Només veure-la, el seu cos s’independitzava de la seva voluntat, l’excitació i el desig la colpien.
El llumet verd del mail… tots els altres llums verds… inclosos els dels semàfors…

 

RELAT 22
Moments reals”
Ell, observava ocellots que volaven, deixant rastres de piruetes efímeres. Ella, feia desaparèixer motes de pols que perduraven a la fotografia de casats.

-Què mires, amor? És curiós com passa el temps, oi?- preguntà amb un to dolç
-Curiós no, potser realista- respongué
– Amor, no tornem al tema. És, doncs, real admirar un grup de falcillots que ni tan sols arribes a percebre amb la vista?

RELAT 23
L’ALTRA
L’enemiga era davant seu i la mirava desafiant amb ulls plens de ràbia. Era conscient de l’odi que sentia per aquella dona, dictadora implacable i manipuladora incansable. Volia acabar amb ella, per sempre.

La sabata esberlà el mirall en bocins fins fer desaparèixer el rostre de la seva pitjor enemiga. Ella va sentir la punxada de milers d’agulles que li penetraven la pell.

 

RELAT 24
SOLA
Havia planxat, escombrat, rentat els plats, cuinat, fregat. Havia fet els deures amb els nens, els havia portat a l’escola, al parc, al zoològic, als museus i al circ. Havia parlat amb mestres, tutors, entrenadors, i psicòlegs. Havia estat la confident, l’amant, la criada, la mantinguda, la puta. I s’havia cansat. Ara ell jeia a terra amb el cap esberlat pel corró d’amassar.

 

RELAT 25
1,2,3 pasos
– ¡¡Estás a diez pasos de entrar en el infierno, Lili!!-dijo Mama Jones desde la cocina.

-¿A diez pasos?, ¿pero hacía dónde?
Durante los cinco días siguientes, no se movió de ese escalón, pues había catorce pasos para llegar a su habitación, treinta para salir de casa, y dos para llegar donde estaba Mama Jones preparando más brebajes. Ningún camino era realmente convincente para la pequeña Lili.

RELAT 26
AMOR DECRÉPITO
Toleré sus extravagancias e hipocondría, su aversión por los niños, su obsesión por una escrupulosa limpieza. Se estranguló la ilusión y surgió la desidia.

Hoy entra sonriente ofreciéndome una siniestra urna con tapa sujeta en un estridente lazo rojo. Me anuncia que quiere ser previsor para cuando llegue mi hora. Consternada tiro del lazo y leo horrorizada una placa  con mi nombre grabado, mi fecha de nacimiento y a continuación un espacio en blanco.

RELAT 27
CANTIDAD
Cuando abrió el frigorífico estaba completamente vacío, vacío de pensamientos, de deseos, de ideas. Cuando cerró el frigorífico estaba lleno de comida, ni siquiera quiso agarrar algo para que le diera un mínimo de fuerzas para no quedarse vacío de vida.

RELAT 28
Ànimes emmirallades
“Els ulls són el mirall de l’ànima, però no tots els ulls miren de la mateixa manera. Tants ulls… tantes ànimes…”, em va dir, amb el seu to afable, mentre la seva mirada intentava trobar-se amb la meva ànima.

 

RELAT 29
El cuentacuentos incomprendido
Aquel deseo ineludible de contar historias primero se lo imaginó como un inmenso placer, pero después lo padeció como un fracaso total. Ninguno de sus cuentos gustó. Los escasos receptores que se acercaron no comprendieron nada. “Nadie tiene la culpa —se consoló—, los perros somos perros hasta para escuchar”.

RELAT 30
Desencanto
Se miró al espejo, dio los buenos días a su imagen y le propuso un trato. Él se pasaría al azogue y ella viviría en el mundo real. A la imagen le pareció interesante la aventura y salió corriendo, medio despeinada. No habían transcurrido ni dos minutos y ya estaba de vuelta. Pero él se encontraba muy a gusto allí dentro y un trato era un trato. Ella lleva suplicándole cuarenta años.


RELAT 31
SENGLARS
Deixava escolar la mirada per l’escletxa del porticó clivellat pel pas dels anys. Albirava un camp glaçat, el somrís platejat de la lluna deixava entreveure petjades, mides diverses, se sentia fresa, ronc…ronc…ronc… gambaven en mig de les tenebres, allà sota la claror de la lluna es veié el musell d’un cadellet, remenant  el mantell blanc.

L’alegria l’impregnà el cor…la nit li havia regalat la intromissió …cap vegada la natura li havia fet un present tan viu.

RELAT 32
Se notaba pesado y cansado, como si llevara allí una eternidad. Quiso abrir sus ojos para ver lo que sucedía alrededor. Demasiada calma, silencio y quietud. Intentó levantar un brazo y moverse de lado aunque sólo pudo hacerlo con su imaginación. Estaba condenado a quedarse allí hasta que su alma se liberara y su mente lo abandonara. Era de madrugada y hacía tan sólo un día que acababa de morir.

RELAT 33
Els límits de la paciència
El vidre esquerre de la ullera va explotar silenciosament pels aires. El puny tancat no es va retirar, continuava ben enclastat contra la cara sagnant d’aquell home anònim. No podia reconèixer la ràbia que corria per tots els àtoms del seu cos. La paciència, desprès de tot, si tenia un límit. Però aquella pobra ànima desfigurada només li havia demanat canvi de deu euros. La crueltat és atzarosa.


RELAT 34
Què penses de mi?
S’obren les portes del metro i entres tu. De nou. Cada dia entres i t’observo atentament. Els nostres ulls es creuen, però mai no se què penses de mi. Les sensacions serien diferents si ho sabés. Però m’agradaria preguntar-t’ho. Avui també espero que entris just després de la frenada brusca del conductor del comboi. Perquè no has vingut?  Què penses de mi?

 

RELAT 35
Em moria de ganes de passar la nit amb ell; m’ha encantat poder gaudir-ne, en tots i cadascun dels sentits que ara mateix em recorren tot el cos; has estat càlid com mai, m’he notat, per primer i últim cop, increïblement poderosa. Sento la sirena de fons, ara jeus amb mi, al meu costat, però ja has deixat de respirar… De cop, hi tornes, sempre has roncat igual. La sirena del mòbil ens desperta.

 

RELAT 36
Sona insistentment el timbre mentre la Lola es prepara til·la. Però avui la til·la no és per la migranya, ni per minimitzar els fogots, avui la infusió és per fugir de la mala astrugança. Els qui truquen tenen una autorització judicial inajornable i es creuen obligats a procedir. La Lola glop a glop eixuga la tassa, esperant justícia, però bé sap que guanyarà la llei

RELAT 37
Inerta imaginació
Va abandonar la imaginació, limitant la pròpia expressió natural d’un cos inert. Encara s’escolta, pel petit poble, l’espectacle d’aquell dia quan va entrar al bar acompanyat d’una vaca. La gent reia. Ell, només va limitar-se a observar els dos ulls, marrons i fidels, d’aquella vaca que l’acompanyava allà on anés. Tatxat de boig, bogeria tatxada.

RELAT 38
En Joan dorm al carrer ara fa cinc anys. Ni les llargues nits de fred ni la soledat li feien oblidar el passat. L’ obsessió per estalviar, les hores extra treballades… Tot per no res. Ho havia perdut tot per l’alcohol i les males influències. Era inútil culpar als altres.
Ara ho veia tot clar. La vida no era més que una successió de dies on cada moment era diferent a l’altre i de res no servia la riquesa si estaves sol sota la pluja, amb el cor sec i mancant de companyia.

 

RELAT 39
ANTIROBATORI ENGUINYÓS
Quan vaig entrar al xalet del meu bon amic Joaquim, per uns moments em vaig quedar parat sense poder reaccionar abans de comprendre el que tenia davant meu:
Maria: quantes vegades t’he de dir que avisis al tècnic per a que vingui a reparar la nevera?
Una senzilla nota escrita a ma en un paperet de color rosa clar i enganxada a la nevera recent comprada amb un iman en forma de paella valenciana, pot arribar a ser un antirobatori perfecte.

Quin lladre robaria una nevera avariada?


RELAT 40
“Només tu ho pots fer. Has de ser tu qui canviïs. Tu, sempre tu. Des que era jove aquesta paraula li produïa una angoixa terrible, perquè, precisament, quan demanava ajuda era perquè aquest tu no existia.”

I el nus no es desfeia… Lluitava contra els elements i picava sobre roques tan fortes com el nus. I el nus no es desfeia… Només les llàgrimes l’estobaven, com el mar, que a força de picar contra les roques acaba per foradar-les.

RELAT 41
Vet aquí que, en plena onada de calor, un arlequí i un presumpte japonès avancen subtilment per aixoplugar-se sota una atzavara, on en l’ombra de la qual descobreixen una pila de lletres amb veritats ocultes per escriure i descobrir, a més d’un raspall lligat en la pota d’una cadira

 

RELAT 42
La voluntat de Gandhi
Marta desitjava tenir la voluntat de Gandhi. Aconseguir arreglar el món fent dejuni fins quasi morir-se. Però, el seu món estava incomplert, la seva vida se li escapava per tots els orificis del seu cos. Marta pensava que Gandhi hauria vençut.

RELAT 43
Tot va passar tan de pressa que es feia difícil distingir una cadència cronològica. Es barrejaven el soroll sec, el dolor intens i la fugida de la consciència. Quan va obrir els ulls, era una altra persona.

RELAT 44
Van entrar nerviosos. Ploraven. Pot córrer més? Quan vam arribar, van sortir com dues ombres blanques en la nit. Vaig adonar-me que duia dues gotes de sang a la camisa. Tornava al lloc dels fets. No vaig cobrar el trajecte.

RELAT 45
Migdiada d’estiu, els grills es criden, olor de palla escalfada pel sol, bronzit d’insectes llangorosos… i ells dos ben estirats, buscant la brisa que passa. Tot i la calor, es toquen sutilment. Ella li llepa una orella, i ell miola content.

RELAT 46
Tinc quaranta paraules per dir-te que estic rere la finestra esperant que tornis a entrar per la porta. Asseguda faig punt de creu, transformant l’espera en fils de colors que dibuixen un mosaic d’amor esbiaixat. Avui brodaré la teva absència.

RELAT 47
COMUNICACIÓ
La tinc aquí davant i, cóm puc dir‐li que dins els seus ulls verds hi veig el paradís, que amb ella sóc, senzillament, feliç… Amb aquest petó m’ha dit que ho ha entès tot sense que li hagi de dir.

RELAT 48
VIDA
Cada matí esmorçava amb els seus retrets. Ell marxava sense dir res i anava a buscar-se la vida. Una nit se’l va trobar plorant i no va saber dir-li el perquè. L’endemà va sortir com cada dia i ja no va tornar. La vida no t’envia res que no puguis soportar, va pensar… però no s’ho va creure.

RELAT 49
Ciclisme
La glopada amargant del desastre xopa de plors un esòfag culpós. Res hi ha que pugui fer ja, assegut dalt del cruiximent. Els radis no xiulen, me’n vaig accident enllà… mentre, a terra, la signatura fosca dels frens ho explica.

RELAT 50
Tendència
Rere l’escullera del teixit cerco els corrents humits que salen el petó, obscens, lliures… Fonen els rocs eixuts i em duen a remolc de la calor en carícies de plomall: el desig tremolós et diu allò que no goso.

RELAT 51
El fum
Caminava capficat pels carrers freds i buits de la ciutat. El fum de la cigarreta pujava lentament i a vegades se li ficava pel nas fent petits remolins que li arribaven al cervell. Rere aquella porta, començava una altra història.

RELAT 52
AMOR DECRÉPITO
Toleré sus extravagancias e hipocondría, su aversión por los niños, su obsesión por una escrupulosa limpieza. Se estranguló la ilusión y surgió la desidia.
Hoy entra sonriente ofreciéndome una siniestra urna con tapa sujeta en un estridente lazo rojo. Me anuncia que quiere ser previsor para cuando llegue mi hora. Consternada tiro del lazo y leo horrorizada una placa  con mi nombre grabado, mi fecha de nacimiento y a continuación un espacio en blanco.

RELAT 53
Verbum
Después de enfatizar y explicar hasta casi caer exhausto las razones que me movían a ascender de puesto, ella asintió con la cabeza. Lleno de satisfacción le di un abrazo al sentirme comprendido, hasta que se quitó los tapones de los oídos.

RELAT 54
Música interrumpida
Niña de mis ojos, aquí estoy de nuevo preso de tus atardeceres de incognito queriendo sentirte cerca, y amanecer a tu lado en esta música que me sale del corazón.
– ¿Qué te parece esta carta de amor? – preguntó a su amigo del Alma.
– Entrañable, perfecta, muy bien pensada, sentida. ¿Pero…? – dudó -. ¿Qué música le vas a tocar?

RELAT  55
ALIEN
A mí me empiezan a entrar dudas, al resto no estoy muy seguro, pero no puede ser que después de tantos años, todavía tengas esas ganas de molestar a todo el mundo con tu loca manía de decir que vienes de otro planeta.

RELAT 56
GENTLEMAN
Mi anterior marido siempre fue un perfecto caballero. El día que se enteró de que tenía un amante, en realidad un amigo común, durante el almuerzo me preguntó, mientras me servía una copa de cava de una botella que abrió para la ocasión: “Anoche, en mi ausencia, vino Alberto, ¿verdad?”. Yo, bajando la cabeza, tan sólo acerté a responderle: “Vino”.

RELAT 57
Poco después de la medianoche, dejó la nota sobre la mesa y salió de casa. Pensó que el hecho de no saber nadar constituía, por una vez en su vida, una ventaja. Al llegar al puente, se aferró con ambas manos a la barandilla y miró al frente. Justo cuando se disponía a saltar, oyó una voz femenina que a su espalda le gritaba, sorprendida: “Tío Carlos, ¿qué haces a estas horas por aquí?”.

RELAT 58
NECROLOGIA
Gaudí plenament la naixença, la mare, el pare, els jocs d’infància, els estudis i l’esport; la música, l’ escriptura, els anys de joventut, l’amistat i l’amor; el seu ofici, la parella, la família, els fills i els nets; el pas del temps i l’arribada a ponent. Visquí disfrutant la vida: la  primavera, la calor, la tardor i el fred; el pla, el cim, el mar, la muntanya, la salut i la malura. El meu epitafi resa: “Aquí cada dia és una Festa”.

 

Sorry, there are no polls available at the moment.

9 COMENTARIS

  1. Sr Viñolas! L’illa dels llibres no vas rebre cap microrelat seu durant el periode de recepció de relats.

  2. Salutacions a l’Organització del II Concurs de Microrelats de l’Illa dels llibres.
    Amb data 13 de desembre 2012, consta que us vaig fer avinent la meva participació al vostre concurs
    en la modalitat de Categoria “B” amb el microrelat titulat NECROLOGIA.
    Repassant les relacions que feu dels relats a la vostra web i per categories,us comunico que el microrelat NECROLOGIA no figura en cap de les relacions publicades.M’agradaria poguessiu subsanar aquesta petita anomalia.
    Atentament! i agraït! Lluís Viñolas Costa.
    *( em sembla una mica estrany no haver rebut cap explicació, després d’haver-vos fet avinent aquest comunicat en els dies 20 i 25 d’aquest mes de desembre 2012)

  3. Jo crec que hi ha hagut confusions perquè no s’ha especificat si era amb espais o sense espais.
    També m’he adonat que en la categoria fins a 400 caràcters i ha micros que passen de les 400 sense espais i estan posats a la categoria “B”

    Atentament.
    Rosa Maria

  4. Tots son molt interessants, pero el 4 m´ha agradat molt per la seva originalitat. Fins que no ho has llegit tot no et pots imaginar que es tracta del microrelat en si mateix… M´ha agradat molt!

Comments are closed.