El sector editorial català modera el creixement el 2025 però tornarà a tancar amb xifres rècord, mentre el Gremi alerta sobre la intel·ligència artificial, la comprensió lectora i la manca de pressupost cultural.
Barcelona tancarà el 2025 amb un sector editorial sòlid, en expansió moderada però sostinguda, i amb xifres que tornen a marcar rècord. El Gremi d’Editors de Catalunya preveu un creixement al voltant del 4 %, una dada que confirma la consolidació del llibre com una de les principals opcions d’oci cultural del país. Si es mira amb perspectiva, l’evolució és encara més significativa: entre el 2019 i el 2025, el sector ha crescut un 29 %, un registre que explica la bona salut de la indústria editorial catalana.
Les dades les ha fet públiques aquest dilluns el president del Gremi, Patrici Tixis, en una roda de premsa de balanç anual. “El llibre continua essent la primera indústria cultural del país”, ha remarcat, recordant que el sector dona feina, de manera directa i indirecta, a més de 35.000 persones. Tot i això, Tixis ha advertit que l’estabilització del mercat no pot amagar “reptes estructurals de gran abast” que amenacen el futur de la creació i la lectura.
Ficció i joves, els motors del creixement
El bon comportament del 2025 s’explica sobretot per la fortalesa de la ficció i de la literatura juvenil, tant en català com en castellà. Aquestes categories continuen atraient nous lectors i contribueixen a rejovenir una piràmide lectora que, durant dècades, havia mostrat símptomes d’envelliment. Segons els indicadors d’hàbits de lectura, el 65,5 % de la població llegeix llibres de manera habitual, però el percentatge s’enfila fins al 75 % entre els joves de 14 a 24 anys.
Intel·ligència artificial: creixement amb ombres
Un dels punts més crítics del balanç és l’ús de continguts editorials per entrenar sistemes d’intel·ligència artificial generativa. El Gremi denuncia que les grans plataformes tecnològiques utilitzen obres d’autors i editors sense autorització ni compensació econòmica, i sovint a partir de continguts obtinguts de manera il·legal. “S’inverteixen milers de milions en tecnologia, però ni un euro en els continguts”, lamenten des del sector.
La crítica s’estén també a l’Administració pública. Tixis ha estat especialment dur amb el sistema ALIA, impulsat des del sector públic, que —segons el Gremi— s’ha alimentat de continguts il·legals sense demanar permís als autors. Els editors reclamen un marc regulador clar i aplicat de manera efectiva que garanteixi la sostenibilitat econòmica de la creació, la traducció i l’edició, i que eviti una explotació massiva d’obres sense retorn.
Comprensió lectora i escola, assignatures pendents
Malgrat les bones dades del mercat, el Gremi alerta que la comprensió lectora continua sent un dels punts febles del sistema educatiu català. Per això reclama que la lectura esdevingui un eix central del currículum escolar i exigeix una aplicació real del Pla nacional del llibre i la lectura, especialment pel que fa a la implantació de biblioteques d’aula. “Són una eina clau per crear hàbits lectors estables, sobretot en els primers anys”, ha recordat Tixis.
En aquest context, els editors tornen a posar el focus en el finançament: el pressupost de Cultura de la Generalitat encara no arriba al 2 % compromès per les forces polítiques, una xifra que consideren imprescindible per desplegar polítiques estructurals de foment de la lectura.
Llibreries fortes en temps de canvi
El 2025 també ha confirmat el paper central de les llibreries. Més del 70 % dels lectors continua confiant en el llibreter com a prescriptor, en un moment en què el trànsit a Internet ha caigut més d’un 20 %, afectant el comerç electrònic. El Gremi subratlla que les llibreries són molt més que punts de venda: són espais culturals, de cohesió territorial i una garantia de bibliodiversitat. Per això reclama mesures de suport específiques davant la gentrificació i la competència dels grans actors digitals.
Projecció internacional i reconeixements
Finalment, el Gremi destaca la consolidació de Catalunya i Barcelona com a pol editorial internacional, amb una presència destacada en fires com Bolonya, Buenos Aires o la FIL de Guadalajara, on Barcelona ha estat ciutat convidada d’honor. Un impuls exterior que, segons els editors, necessita un suport públic estable i previsible.
