Es mostra la coberta de la 41a aventura d’Astèrix i Obèlix que es publicarà el 23 d’octubre
Quan els nens tornen a les aules i l’estiu comença a esvair-se, els irreductibles gals més famosos del còmic europeu emprenen un nou viatge. Astèrix i Obèlix tornen a escena amb el 41è àlbum de la sèrie, i aquesta vegada el destí és Lusitània, l’actual Portugal. L’obra, signada pel guionista Fabcaro i el dibuixant Didier Conrad, manté l’esperit irreverent i satíric de la saga creada per René Goscinny i Albert Uderzo, però amb un nou escenari ple de llum mediterrània —o millor dit, atlàntica— i sabors portuguesos.
Una coberta que és com una postal de vacances
Per a aquest nou volum, els autors han volgut començar pel més visible: la coberta. Segons explica Fabcaro, la intenció era fer alguna cosa diferent, una imatge que no cridés només a l’acció sinó a la contemplació: «Em venia de gust una coberta sense cap acció concreta, més aviat contemplativa, que suggerís la idea de l’ambient i el marc més que no pas la història com a tal, i que en una sola imatge despertés les ganes d’anar a Portugal. Com una d’aquelles postals que s’envien durant les vacances en què se sent el sol i l’olor de mar pel sol fet de mirar-la.»
El resultat és una coberta que, segons ell, amaga petits detalls perquè els lectors més curiosos els puguin descobrir. El guionista deixa clar que no és només una il·lustració bonica: hi ha pistes subtils del que espera a l’interior.
Un homenatge a Portugal i als seus símbols
El dibuixant Didier Conrad comparteix aquesta visió però subratlla que volia anar més enllà de la postal turística. En la primera imatge promocional, feta pública al març, ja va introduir la calçada portuguesa, amb el seu característic empedrat blanc i negre, com a element central «Em va semblar obvi que calia ressaltar la calçada portuguesa i retre homenatge al formidable treball dels artesans que van tallar i col·locar a mà cada una de les pedres, així com fer referència al famós bacalhau.»
Però per a la coberta definitiva va optar per un enfocament més directe: un carrer típic portuguès, amb la seva arquitectura i colors càlids, una escena que vol transmetre la llum, la calma i la bellesa del país. Segons Conrad, volia que tothom, només veure la imatge, reconegués immediatament que es tracta de Portugal.
La tradició d’Astèrix de viatjar pel món
El nou àlbum se suma a una llarga llista d’aventures internacionals. Des de Astèrix a Britània fins a Astèrix a Hispània o Astèrix a l’Índia, els irreductibles gals han visitat mig món antic sempre amb humor, estereotips afectuosos i gags memorables. Ara és el torn de Lusitània, una regió que a l’època romana era coneguda per la seva resistència i per figures mítiques com Viriat, l’heroi lusità que es va enfrontar a Roma. El còmic promet, doncs, jugar amb aquests elements històrics alhora que incorpora la cuina —sí, el bacallà no hi pot faltar—, la música i l’ambient portuguès, tot filtrat per l’humor inconfusible de la sèrie.
Un àlbum esperat pels fans
Astèrix i Obèlix segueixen sent un fenomen mundial: els àlbums s’han traduït a més de cent llengües i dialectes i han venut centenars de milions d’exemplars. Cada nou volum és esdeveniment editorial, i aquest número 41 no és cap excepció. Els lectors esperen trobar-hi el que sempre ha definit la sèrie: aventura, sàtira política i social, humor universal i una bona dosi de poció màgica. Com sempre, l’Obèlix continuarà sense poder tastar-la, l’Ideafix hi serà fidelment al seu costat, i els romans… bé, probablement tornaran a rebre. Amb aquesta nova aventura, Fabcaro i Conrad prenen el relleu dels creadors originals i demostren que el món d’Astèrix i Obèlix encara segueix ben viu.
