Pep Puig narra el pas a l’adolescència a ‘La vida sense la Sara Amat’

La novel·la guanyadora del darrer Premi Sant Jordi  està protagonitzada per un noi de dotze anys que viu el pas de la infància a  l’adolescència.

pep puig-  portada sara amatFes-te gran però no massa’ adverteix la Sara Amat al jove Pep de Cal Sabater.

L’escriptor Pep Puig ha decidit narrar a ‘La vida sense la Sara Amat ‘ (Proa) el final de la infància i el pas a l’adolescència i ho fa a partir d’un conte que havia publicat anteriorment al recull ‘L’amor de la meva vida de moment’ (L’altra editorial). Però l’escriptor també ho ha fet per la necessitat d’escriure una novel·la que pogués dedicar al seu fill ‘’perquè quan fos gran no s’avergonyís del seu pare’. A partir d’aquestes premisses va sorgir una novel·la que parteix també d’un fet real, la desaparició de la Sara Amat a Ullastrell a principis de setembre de 1981 en el moment que jugava a fet a amagar o ‘cuca amagar com assenyala l’autor en el pròleg.

El final de l’estiu i l’inici de les classes marquen el temps narratiu de la novel·la, període que compren els dotze dies que en Pep de Cal Sabater conviurà amb la Sara Amat, qui després de la seva desaparició decideix amagar-se a l’habitació del jove que té a la casa de la seva padrina.

Sara Amat vol fugir del poble i dels seus pares, una decisió que en Pep és incapaç de comprendre però que acabarà acceptant.

 La Sara decideix quedar-se uns dies amagada a l’habitació d’en Pep. Aquest fet serveix per mostrar-nos a dos personatges molt diferents; en Pep , un noi de 12 anys que destaca per la seva innocència i una Sara Amat més valenta i fins i tot un punt més adulta que ajudarà a en Pep a creuar el mur entre la infància i l’adolescència i iniciar així una nova etapa de la seva vida plena de canvis com assenyala el professor d’en Pep el primer dia de classe després de les vacances d’estiu’’ l’adolescència no es passa sinó que es pateix ….. L’adolescència pot ser una etapa molt bonica de les vostres vides; però també pot ser una època terrible, o diguem que no gaire bona; alguns tindreu pressa per creuar-la i fer-vos grans; d’altres us ho prendreu amb més filosofia, i a uns poquets us costarà Déu i ajut i d’aquí a molts anys encara hi estareu immersos’’.

El protagonista sembla tenir por de fer-se gran i sortir de la zona de confort que suposa la infància, on tot sembla ser, molt més fàcil.

Les lectures de ‘Platero y yo’ i ‘Guerra i Pau’ per part dels protagonistes centren bona part d’una novel·la.
‘’M’hi vaig acostar i vaig començar a llegir-ne els títols en veu baixa, com per curiositat, fins que em vaig adonar que estava buscant Guerra i pau, segurament l’únic llibre del món que no era allà. Esclar, no hi era perquè era a cal Sabater, i de cop, no sé per quina estranya associació d’idees, vaig sentir que la Sara, contra la voluntat de la meva mare, m’havia enviat a la guerra. Sí, això vaig sentir, que no era a ca l’Amat, sinó a la guerra. A una guerra de nen petit, si voleu, però una guerra al capdavall. Amb els seus enemics i els seus companys de trinxera’’.

La novel·la funciona amb uns diàlegs potents entre els dos protagonistes que a poc a poc van reduint les seves distàncies, però a ‘La vida sense la Sara Amat’ li falta una mica de misteri o intriga
Sobta que la desaparició de la noia no provoqui més daltabaix a la població o que la possibilitat de ser descoberts a l’habitació passi pràcticament desapercebuda, però que malgrat tot aconsegueix narrar el final de la infància i el pas a l’adolescència d’un noi de dotze anys.