0 Flares 0 Flares ×

Acabem d’estrenar l’estiu, una estació que associem al bon temps, al descans i a les vacances. Però això només és una generalitat, perquè hi ha feines en les quals els dos últims aspectes no s’acompleixen, si més no, no del tot. La dels escriptors n’és un bon exemple.

Sovint, els treballadors de les lletres –parlo dels escriptors professionals−, esperem l’estiu amb candeletes per poder abocar-nos de ple en aquell projecte que ja fa temps que hem covat, o en d’altres objectius literaris que tot just encetarem amb la il·lusió de quan desemboliquem un regal. Això no vol dir, de cap manera, que la resta de l’any no escrivim, no. Escrivim sempre, ni que sigui mentalment, perquè forma part de la nostra naturalesa. Però durant els altres mesos ho compaginem amb un munt d’activitats literàries: conferències, tertúlies, articles, presentacions, promoció… I els que escrivim LIJ, a més, fem un autèntic periple pels centres escolars.

Ara, a l’estiu, tot plegat s’atura, s’alenteix, hi ha un punt i part que ens permet, si així ho decidim, dedicar la jornada sencera a l’escriptura sense entrebancs. Arribarà el mes de setembre, però, que implicarà de nou la represa del ritme.

Escriurem, segur, perquè el temps ens ho permet i en tenim ganes, però… Cal que ens en plantegem un altre, de temps, molt més abstracte… Ara, des d’aquest 2017 cap endavant, és temps d’escriure?

Des del punt de vista del creador, el panorama no hi convida gaire, fins i tot diria que ens en fa fugir: hi ha molts més escriptors i editorials que s’han de repartir entre uns lectors que, malauradament, han minvat. Jordi Folck ho diu molt clar en el seu article del passat 30 de maig http://jordifolck.xyz/uncategorized/escrius-en-catala-sempre-seras-un-mort-de-gana/. La també amiga i companya de lletres, Anna Manso, hi afegeix una interessant reflexió: “Es pot fer foment lector al marge de la protecció de l’ofici de creació? Ens ho trobem massa vegades. Amb la socialització de llibres literaris a les aules, o amb les quantitats ridícules que es perceben pel cànon bibliotecari. Lectura a tot preu? Lectura a costa de la creació dels escriptors, sobretot els del país?”

Temps d’escriure, doncs? No ho sé pas.

Des que he començat l’article parlo de feina, de treball, perquè no és una altra cosa, això de l’escriptura. Creativa, sí, però feina al capdavall. Aquest és sovint un dels grans esculls amb el qual ens trobem. Tothom considera que un metge, un lampista, o una bibliotecària, per dir alguns oficis, fa una feina, però la que fan els escriptors i escriptores ja són figues d’un altre paner, es converteix en allò del gust de l’art per l’art, fet que es pot fer extensiu a tots els vessants creatius.

I n’estem tips, sí, perquè el que demanem, simplement, és respecte per la nostra feina, com el que mereix qualsevol altre treballador.

El passat 15 de juny, la diputada Gemma Lienas, va presentar al Parlament de Catalunya una moció amb una sèrie de propostes de suport al llibre i als autors i autores, fent un èmfasi especial en el llibre infantil i juvenil, que és on s’inicia l’hàbit lector.

Les reivindicacions presentades (principalment: promoció de la biblioteca personal de l’alumne amb l’adquisició de llibres literaris, redacció d’un codi de bones pràctiques del llibre i reconeixement social i econòmic de la feina dels escriptors) es remunten a l’any 2013 quan va sorgir la Plataforma APE (Autors en Perill d’Extinció).

La moció va ser debatuda i aprovada públicament. Ha estat un gran pas, perquè el Parlament s’ha compromès a organitzar unes jornades de debat sobre el sector del llibre amb la participació de representants de tots els àmbits en un termini màxim de tres mesos i a impulsar un codi de bones pràctiques de tot el sector.

Però encara queda molta feina per fer. Mentrestant seguirem escrivint (i llegint). Doncs, sí, perquè, no ho podem evitar.

Maria Carme Roca

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here