L’escriptora Maria Carme Roca ret un homenatge al poeta Miquel Martí i Pol a ‘Dedica’m un poema encara que sigui teu’.
Maria Carme Roca ha volgut, amb la novel·la ‘Dedica’m un poema encara que sigui teu’ (Barcanova), acostar la poesia de Miquel Martí i Pol als joves lectors.
Ho fa amb una novel·la amena i que els lectors llegiran d’una volada al mateix temps que ens permetrà saber aspectes de la trajectòria vital del poeta i les seves poesies, que Maria Carme Roca va intercalant al llarg de la història.
La protagonista de Dedica’m un poema encara que sigui teu’ és la Laura, una noia que està empipada amb l’Oriol, el noi que li agrada, perquè acaba de descobrir que els poemes que li dedica per WhatsApp no són seus, sinó del poeta Miquel Martí i Pol. A partir d’aquest moment i un treball sobre el poeta que huarà de fer per l’escola anirà descobrint la poesia del poeta de Roda de Ter.
L’illa dels llibres ha entrevistat a Maria Carme Roca.
Com recordes el primer contacte amb la poesia de Miquel Martí i Pol?
El vaig fer quan era molt joveneta. Sovint remenava la biblioteca del meu pare i feia troballes. Aquesta va ser una de les grans. De manera més conscient, però, vaig conèixer el poeta quan estudiava filologia catalana.
Què et suggereix la seva poesia?
Pau interior. Encara que molts dels seus poemes parlen de patiment, mancances i renuncies, sempre ens obra una porta a l’esperança, una esperança però, ben realista.
Quines qualitats en destacaries?
Que sota l’aparent senzillesa i naturalitat amb què escriu, hi ha el pòsit d’una reflexió profunda i un treball poètic molt cuidat.
Ara fa 10 anys que ens va deixar i s’han fet diversos homenatges i reedicions de la seva obra. S’ha reconegut prou la poesia de Miquel Martí i Pol?
És un dels poetes nostrats més reconeguts, és cert, però tot així crec que mai no n’hi ha prou.
En quin moment vas decidir escriure una novel·la sobre el poeta?
Va ser un seguit de circumstàncies. I no em va ser fàcil convèncer-me de la idea, la de fer un mix entre novel·la i poesia. Però m’agraden els reptes i m’hi vaig llençar.
Podem entendre la novel·la com un homenatge?
I tant! Sense cap mena de dubte.
Al llarg de les 100 pàgines de Dedica’m un poema van apareixent fragments de versos de la seva obra al mateix temps que coneixem moments importants de la seva vida. Com has fet el procés de selecció d’aquests versos?
He de dir que ja tenia l’obra de Miquel Martí i Pol molt integrada en el meu bagatge cultural amb la qual cosa em va ser relativament senzill. Va esdevenir un joc, la construcció d’un puzzle on totes les peces havien d’encaixar.
El meu objectiu era esquitxar la novel·la de poesia, però que aquests esquitxos fossin petits, com una pluja fina que va calant. Volia que fos un tast de la seva obra i que cada vers tingués a veure amb el contingut de la novel·la.
Si ens centrem en la novel·la, la Laura descobreix que els poemes que li envia el seu xicot l’Oriol són copiats. Finalment la Laura descobreix que els poemes són de Miquel Martí i Pol. Aquest fet servirà perquè la Laura conegui l’obra del poeta català…. Dedica’m un poema podria despertar interès per la poesia entre els joves?
Aquest és un dels objectius, el de presentar el poeta al públic juvenil. Els nens i nenes coneixen alguns dels seus poemes dedicats al públic infantil, però els joves ja no tant. Cal arribar als adults per reprendre la seva obra. Crec que “Dedica’m un poema encara que sigui teu” omple aquest buit.
Has comentat que has escrit una novel·la d’amor, malentesos i de secrets..
Bàsicament és una història d’amor. Un sentiment que no només afecta a la Laura i l’Oriol, sinó també a l’Emília, la besàvia de la Laura.
Quin poema de Miquel Martí i Pol t’agradaria haver escrit?
Tots! He, he! Costa molt triar, però em quedo amb aquest:
Davalla lenta, l’ombra, aquest capvespre.
S’allargarà el crepuscle fins a perdre’s
desdibuixant els arbres i les cases
dins la nit fonda i freda.
Torno al llibre estimat. Encenc el llum.
Tot el que és clar en els mots és clar en la vida.
(Primer llibre de Bloomsbury, 1980-1981)
Fotografia de l’autora (Editorial Barcanova)
