El cantautor valencià signa un projecte multidisciplinari que recupera la memòria literària de la resistència antifranquista i la porta a l’audiència del segle XXI a través de la música, la paraula i l’activisme.
En un temps marcat per la confusió política, l’amnèsia històrica i la banalització del feixisme, Pau Alabajos planta cara amb una obra que mira enrere per poder avançar. Versos a la vietnamita. Antologia incompleta de la poesia catalana antifranquista (Rebel edicions) no és només un llibredisc: és una declaració de resistència cultural i una eina pedagògica que s’inscriu amb força en el debat sobre la memòria històrica. Publicat pel nou segell editorial Rebel, el projecte arriba en el 50è aniversari de la mort de Franco, però no busca tancar ferides; vol obrir-les per mirar-les de cara. Per a Alabajos, amb la mort de Franco “no va acabar el franquisme. Mig segle després, queden residus d’aquell règim sanguinari i recalcitrant presents en la nostra societat, com una propagació massiva de cèl·lules canceroses”. La lluita segons el cantautor “no ha finalitzat, està més viva que mai. Fins que no aconseguíem eliminar, d’una vegada per totes, aquesta metàstasi nacionalcatòlica de les nostres places i carrers, es necessitarà munició discursiva, faran falta nous versos antifranquistes i noves cançons de proposta”. Pau Alabajos demostra, un cop més, que la música i la poesia poden ser armes poderoses quan es posen al servei de la veritat i la justícia. Un antologia que mentrestant, assegura “serà incompleta, a l’espera d’incorporar la munició lírica que fabriquen les generacions presents i futures de treballadores i militants de la cultura”
L’art com a trinxera
Amb un peu en la tradició de la cançó d’autor i l’altre en el compromís polític, Pau Alabajos fa un salt qualitatiu en la seva trajectòria amb aquesta obra coral que reivindica la paraula com a arma carregada de dignitat. Inspirat en les “vietnamites”, aquelles multicopistes manuals que durant el franquisme servien per difondre literatura clandestina, Alabajos recupera i reinterpreta una selecció de poemes que van ser, en el seu moment, gestos de desobediència cultural.
Els versos de Salvador Espriu, Maria-Mercè Marçal, Vicent Andrés Estellés, Joan Margarit, Marc Granell i molts altres són rescatats i revestits amb nous arranjaments musicals, que Alabajos canta amb la passió i la ràbia dels qui saben que la memòria no és un luxe, sinó una necessitat. Aquestes veus, que durant anys van resistir la censura i la repressió, tornen ara a l’espai públic amb una nova vitalitat.
Una obra de múltiples dimensions
Versos a la vietnamita no es limita al format de llibredisc. El projecte es desplega en diverses direccions: un espectacle escènic pensat per ser representat en centres culturals, una proposta didàctica per a instituts i universitats, i un assaig que acompanya el llibre amb reflexions sobre la importància de la poesia com a forma de resistència.
El disc conté nou cançons en què Alabajos posa veu i guitarra a poemes que cremen com brases. És poesia que no vol quedar tancada en volums polsosos, sinó que reclama el seu lloc en l’actualitat política i social. En aquest sentit, la música es converteix en el vehicle que permet fer arribar aquests textos a noves generacions, per a les quals el franquisme pot semblar una pàgina tancada, però encara té moltes ombres presents.
Valtònyc, la veu exiliada que prologa
Una de les decisions més significatives del projecte és la inclusió de Josep Miquel Arenas, més conegut com Valtònyc, com a autor del pròleg. El raper mallorquí, exiliat a Bèlgica després de ser condemnat per les seves lletres, aporta una mirada contemporània que connecta directament amb l’esperit de la poesia antifranquista.
Valtònyc estableix un paral·lelisme clar entre la repressió franquista i les noves formes de censura i persecució de la dissidència política actual, tot alertant que la llibertat d’expressió no és mai una conquesta definitiva.
Una crida a la insubmissió cultural
Més enllà de l’homenatge, el projecte es posiciona com una forma activa de resistència davant la deriva reaccionària d’una part de la societat. En paraules del mateix Alabajos: “Cal defensar l’alegria com una trinxera, i viure cada minut com si fos l’últim.” Aquesta actitud vital impregna tot el projecte i convida l’audiència a no resignar-se, a no mirar cap a una altra banda.
De fet, Pau Alabajos dedica el llibre “als utòpics, idealistes, ingenus que no es queden de braços creuats davant les injustícies quotidianes, que combaten les repressions i els abusos d’ahir, d’avui i de sempre que no s’inhibeixen i prenen partit, s’arremanguen la camisa i posen les mans en farina”. Afegeix que el llibre està “Dedicat a aquelles persones que no es rendeixen i que mai no perden l’esperança de fer, de la seua ciutat i del seu país, un lloc més habitable i digne”
Cançons i poemes de l’àlbum
- La llibertat de Joan Margarit
- Assumiràs la veu d’un poble de Vicent Andrés Estellés
- La pell de brau XXXVIII de Salvador Espriu
- Fundacions de la ràbia de Vicent Andrés Estellés
- Tot esperant Ulises d’Ovidi Montllor
- Arbres de pols de Vicent Andrés Estellés
- El meu amor sense casa de Maria Mercè Marçal
- Els grills de Vicent Andrés Estellés
- Fossa oberta de Marc Granell
