Durant l’acte, el guardonat va fer una crida a una “revolució mental” per combatre l’autoodi i l’abandonament lingüístic, i va alertar que cal reforçar el recent Pacte Nacional per la Llengua “abans que sigui massa tard”.
El Palau de la Música Catalana es va omplir de reflexió i compromís amb la llengua i el pensament durant l’acte d’entrega del 57è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, concedit per Òmnium Cultural al filòsof, teòleg i traductor Pere Lluís Font. Una figura clau per a la difusió del pensament filosòfic en català i la seva transmissió des de l’àmbit acadèmic al cultural.
El president d’Òmnium, Xavier Antich, també filòsof, va aprofitar l’ocasió per llançar una ferma defensa de la filosofia com a eina essencial per preservar el pensament crític en un món sotmès a la “tirania de l’algoritme”. “Sense cultura i sense filosofia som més fràgils”, va alertar Antich, tot reclamant protegir aquesta disciplina dins el currículum educatiu i denunciar la seva progressiva marginació a l’ensenyament secundari.
Amb un discurs serè i profund, Pere Lluís Font va recollir el guardó amb humilitat i una clara vocació de país. “Penso que si som una nació és perquè tenim una llengua pròpia”, va declarar, tot posant èmfasi en el paper fonamental de la filosofia feta en català com a forma de veure i entendre el món. Per a Font, cada llengua configura la mirada dels seus parlants, i el català mereix tenir un espai digne dins els debats intel·lectuals contemporanis.
A més de la seva tasca com a docent i divulgador, Font ha estat un pilar silenciós però determinant en la traducció al català dels grans textos de la tradició filosòfica occidental. Aquesta contribució, va destacar Antich, “ha posat fi a una anomalia històrica” i ha permès que la filosofia sigui accessible en la llengua pròpia del país.
Durant l’acte, el guardonat va fer una crida a una “revolució mental” per combatre l’autoodi i l’abandonament lingüístic, i va alertar que cal reforçar el recent Pacte Nacional per la Llengua “abans que sigui massa tard”.
L’esdeveniment va comptar amb una àmplia representació institucional: hi van assistir els presidents del Govern i del Parlament, Salvador Illa i Josep Rull, diversos consellers i també expresidents com Pere Aragonès, Artur Mas i Jordi Pujol. La vetllada va cloure simbòlicament amb el cant dels Segadors, posant el punt final a un acte que va ser, alhora, homenatge i proclama.
