Periodista, espia i autor de thrillers, va ser autor de bestellers com “Xacal”, “Odessa”, “El quart protocol” o “Els gossos de la guerra”.
Frederick Forsyth no només escrivia thrillers.. Amb una capacitat única per fondre el rigor periodístic amb l’art de la ficció, va crear un estil propi: el “documentary thriller”, una narrativa que es llegia amb la tensió d’un relat i la credibilitat d’un informe d’intel·ligència.
Amb més de 75 milions de llibres venuts i traduïts a desenes d’idiomes, Forsyth va esdevenir una figura clau en la cultura popular del segle XX i inicis del XXI. Però darrere dels seus èxits editorials, s’hi amagava una vida tan fascinant com qualsevol de les seves trames: pilot de la RAF, corresponsal de guerra, informant del MI6 i veu incòmoda dins el debat polític britànic.
Del cel a la guerra: l’inici d’una carrera poc convencional
Nascut el 25 d’agost de 1938 a Ashford (Kent), va iniciar la seva carrera com a pilot de combat a la RAF amb només 19 anys. Després va entrar a treballar a Reuters, on va cobrir informacions des de París, Berlín Est i l’Àfrica, abans de passar a la BBC com a corresponsal.
Va ser precisament durant la guerra de Biafra, a Nigèria, que va trencar amb la cadena pública per denunciar el relat oficial britànic. Aquella experiència marcaria no només la seva visió del món, sinó també el to descarnat de les seves novel·les posteriors.
Un escriptor sense temps per floritures
Quan va publicar The Day of the Jackal el 1971, Forsyth era un periodista sense feina i amb 500 lliures al compte. Va escriure la novel·la en 35 dies, sense imaginar que aquell llibre —una recreació precisa d’un intent fictici d’assassinat de Charles de Gaulle— canviaria la seva vida per sempre.
L’obra, escrita amb un estil quasi clínic, va fascinar lectors i editors per la seva precisió, el coneixement dels procediments policials i el món subterrani del terrorisme i l’espionatge. L’adaptació cinematogràfica del 1973 va consolidar la seva fama mundial.
Hi seguirien títols com The Odessa File (1972), The Dogs of War (1974), The Fourth Protocol (1984) o The Fist of God (1994), tots ells construïts amb una exactitud que feia tremolar més d’un diplomàtic.
El secret millor guardat: era espia
El 2015, Forsyth va fer una confessió que va sorprendre fins i tot als seus lectors més fidels: havia treballat com a agent encobert del MI6, recollint informació per als serveis secrets britànics durant més de dues dècades. Va operar a l’Europa de l’Est, a Àfrica i en diversos punts calents durant la Guerra Freda.
Aquesta doble vida explica la capacitat gairebé profètica amb què anticipava trames geopolítiques i operacions clandestines. Per Forsyth, la línia entre realitat i ficció no només era fina: era deliberadament borrosa.
Una veu incòmoda fins al final
Fins i tot després de retirar-se oficialment de la narrativa de ficció el 2016, va continuar escrivint columnes i articles d’opinió. Va ser un crític aferrissat del políticament correcte, va defensar el Brexit.
Les seves opinions sovint li van generar crítiques, però mai va recular. Com en les seves novel·les, Forsyth preferia la veritat incòmoda al silenci còmode.
Un últim llibre abans del silenci
Malgrat la seva retirada, abans de morir va escriure una darrera obra: Revenge of Odessa, coescrita amb Tony Kent, que es publicarà aquest 28 d’agost de 2025. La novel·la planteja una nova amenaça global en forma d’una organització neonazi moderna, “Medusa”, i s’ambienta en escenaris com Londres, Berlín i Washington. Es tracta d’un comiat literari fidel a l’essència de Forsyth: conspiració, rigor, realisme i un món en el qual ningú no és del tot innocent.
