L’acadèmia sueca ha decidit guardonar a l’escriptor “Per la seva obra captivadora i visionària que, enmig del terror apocalíptic, reafirma el poder de l’art.
El nou Premi Nobel de Literatura, László Krasznahorkai (Gyula, Hongria, 1954), és una de les veus més potents, singulars i radicals de la narrativa europea contemporània. El Comitè Nobel ha reconegut “la seva obra captivadora i visionària que, enmig del terror apocalíptic, reafirma el poder de l’art”, una definició que resumeix perfectament l’essència d’aquest autor que ha convertit la lentitud, la reflexió i la complexitat en una forma de resistència davant el món modern.
Després d’estudiar a la Universitat de Budapest, Krasznahorkai va recórrer durant anys el país exercint diverses professions en pobles i ciutats de províncies. Aquella experiència errant va nodrir la seva mirada sobre la condició humana i la desolació moral d’una societat atrapada entre la història i la decadència.
La seva primera novel·la, Tango satànic (Sátántangó, 1985), el va consagrar com una veu inclassificable i va marcar l’inici d’una trajectòria literària que ha fascinat tant els lectors com els cineastes. El director Béla Tarr va portar diverses de les seves obres al cinema, creant junts algunes de les pel·lícules més influents del cinema d’autor europeu, com Werckmeister harmóniák (2000) o la mateixa Sátántangó (1994), de més de set hores de durada.
Ara, per primera vegada, arriba al català en traducció de Carles Dachs, publicada per Edicions del Cràter. Aquesta nova edició permet als lectors catalans endinsar-se en una faula fosca i magnètica sobre l’esperança, la manipulació i la decadència, ambientada en un poble en ruïnes on els habitants esperen, resignats, una salvació que potser no arribarà mai —o que només és un miratge pervers. Amb una prosa densa i lírica, Krasznahorkai construeix un món que grinyola, on cada frase avança com una dansa lenta i inevitable cap al desastre.
A Espanya, l’editorial Acantilado ha estat clau per donar a conèixer la seva obra. Des del seu debut en castellà amb Melancolía de la resistencia (2001), el catàleg s’ha ampliat amb títols com Al Norte la montaña, al Sur el lago, al Oeste el camino, al Este el río (2005), Guerra y guerra (2009), Ha llegado Isaías (2009), Y Seiobo descendió a la Tierra (2015), Tango satánico (2017), Relaciones misericordiosas (2023) i El barón Wenckheim vuelve a casa (2024).
La seva prosa és laberíntica i d’una bellesa severa, amb frases llargues que s’estenen com una respiració infinita. Krasznahorkai escriu sobre el caos, la pèrdua de sentit i la redempció a través de l’art. Les seves històries —tant a Hongria com arreu del món— situen els personatges al límit del pensament, entre la ruïna i la revelació.
Al llarg de la seva trajectòria ha rebut nombrosos reconeixements: el Premi Kossuth del Govern hongarès (2004), el Man Booker International Prize (2015), el Premi Austríac de Literatura Europea (2021) i el Premi Formentor de les Lletres (2024).
Amb el Premi Nobel de Literatura 2025, Krasznahorkai consolida una carrera dedicada a explorar els confins de la llengua i la consciència
