La novel·la de l’autor nord-americà transforma amb intel·ligència, ironia i coratge el clàssic de Twain en una denúncia lúcida del racisme estructural nord-americà.
Hi ha novel·les que sacsegen el cànon no perquè el rebutgin, sinó perquè el qüestionen des de dins, amb una veu nova, contundent i innegociable. James, de Percival Everett, és una d’aquestes obres. Guanyadora del Premi Pulitzer de Ficció 2025, i ja abans guardonada amb el National Book Award i el Kirkus Prize, la novel·la s’ha convertit en un esdeveniment literari de primer ordre, tant pels seus mèrits estètics com pel seu abast polític.
Publicada el 2024 i traduïda al català per Jordi Martín, James és una relectura radical de Les aventures de Huckleberry Finn, de Mark Twain. En paraules del mateix jurat del Pulitzer, James és “una reconsideració reeixida de Huckleberry Finn que dóna agència a Jim per il·lustrar l’absurditat de la supremacia racial i oferir una nova perspectiva sobre la recerca de la família i la llibertat”.
La veu de Jim, ara James
Ambientada als anys 1860, a Hannibal (Missouri), la novel·la ens presenta James —l’antic “Jim” de Twain— quan descobreix que el volen vendre i separar-lo de la seva dona i la seva filla. La seva resposta és la fugida: vol arribar als estats no esclavistes. En aquesta travessia pel riu Mississipí, plena de perills reals —naufragis, linxaments, persecucions— i d’interrogants existencials, l’acompanya Huck Finn, un noi blanc que també fuig, però per motius molt diferents.
El gir essencial que proposa Everett és narratiu: ara la història no l’explica Huck, sinó James. I la diferència és abismal. A través d’una primera persona rica, eloqüent, lúcida i carregada d’ironia, James reconstrueix els fets des de la perspectiva de l’oprimit, mostrant com l’humor pot ser una arma de resistència i com el llenguatge —fins i tot el que es calla— pot desvelar estructures de poder profundament arrelades.
El valor de James no es troba només en la seva habilitat narrativa, sinó en el seu moment històric. En una època en què els Estats Units (i el món) revisen la seva relació amb el passat colonial i esclavista, aquesta novel·la arriba com una intervenció cultural necessària.
Percival Everett, una veu fonamental i irreverent
Nascut el 1956 a Fort Gordon, Geòrgia (EUA), Percival Everett és una de les figures més respectades i singulars de la narrativa nord-americana contemporània. Amb una trajectòria que inclou més de quaranta llibres —entre novel·les, contes, poesia i assaig—, ha destacat per una obra que desmunta tòpics, travessa gèneres i posa el dit a la nafra en qüestions com la raça, el poder i la identitat.
Ha rebut nombrosos reconeixements, entre ells el PEN Award i el premi de l’Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres. El 2021 va ser finalista del Premi Pulitzer amb The Trees i finalista del Booker Prize. El 2025, James li ha valgut el Pulitzer de Ficció, consolidant-lo com una de les grans veus literàries del moment. En català, l’editorial Angle ha publicat Els arbres (2023) i Dr. No (2024).
Una obra que consolida una veu
Amb James, Percival Everett —autor de més de trenta obres i una de les veus més inclassificables de la literatura nord-americana— arriba al reconeixement massiu sense renunciar al seu esperit irreverent i incisiu.
