Frédéric Beigbeder i la història d’amor entre Salinger i Oona O’Neill

L’escriptor francès recrea la relació entre l’autor d’E’l vigilant en el camp de sègol’ i la que es convertiria anys més tard en la dona de Charles Chaplin

oona-i-salinger_img‘Oona i Salinger’ (Amsterdam/Anagrama) recrea també l’ambient del Nova York dels anys 40 on hi desfilen personatges com Truman Capote, Scott Fitzgerald, Ernest Hemingway, Eugene O’Neill o Charles Chaplin.

L’escriptor francès ja ens adverteix a l’inici de la novel·la que ha escrit un llibre de pura ‘faccció’’, tot i què els personatges, les dates i els fets són reals i assenyala que ‘’es poden comprovar a les biografies o als llibres d’història’’-

Truman Capote va batejar aquest tipus de novel·les amb l’etiqueta de ‘non-fiction novel’ però l’autor francès s’estima més utilizar el nom de ‘facció’’ perquè que ‘si aquesta història no és veritable, me’n sentiria molt decebut’.

Almenys assegura que el 90% del que explica a la novel·la està basat en fets reals i la resta forma part de l’imaginari de l’autor , un fet que es pot permetre un escriptor.

Frédéric Beigbeder s’acosta a la relació que van mantenir, a començaments dels anys 40 a Nova York, un jove Salinger amb la llavors adolescent Oona O’Neill, filla del dramaturg Eugene O’Neill

Llavors, Salinger, era un desconegut escriptor d’uns 21 anys i Onna, una jove de quinze que sovintejava el local Stork Club de Nova York, on eren clients habituals personalitats de l’alçada de Truman Capote.

‘Ella només tenia un defecte: era perfecte. A part d’això era perfecta’’, va escriure Truman Capote sobre Oona O’Neill, la seva amiga d’infantesa, quan s’estava destruint a l’Studio 54, esnifant coca a cullerades, mirant els efebs com ballaven a la pista, als anys setanta. Era cert: el problema de l’Oona era la seva perfecció. En Jerry no era perfecte: tenia mal carácter i una ambició desmesurada.’’

La relació de Salinger i Oona va ser més aviat curta i va ser interrompuda per la Segona Guerra Mundial. Salinger després dels fets a Pearl Harbour va allistar-se voluntari a l’exèrcit per lluitar a Europa contra els nazis, participant en diverses campanyes com el desembarcament de Normandia.

Salinger i Oona es van intercanviar cartes durant el període en què l’escriptor va estar al front però a poc a poc la relació es va refredar i la distància física, d’uns nou mil quilòmetres entre Oona i Salinger va provocar que tres anys després, ella conegués a Charles Chaplin amb qui es va casar i van tenir vuit fills.

Per Beigbeder és curiós que ningú s’hagués interessat abans per aquesta història, que va deixar tocat a Salinger. En un moment donat Salinger es refereix a Oona i assegura que ella ha fet ‘coses pitjors: el 1942, quan em vaig allistar a l’exèrcit, l’Oona em va deixar per casar-se amb Charles Chaplin’.

A més de la relació entre Salinger i Oona, Frédéric Beigbeder aprofita per reflexionar sobre la guerra, de fet la maleïda guerra va interrompre la relació entre tots dos.

La novel·la de l’autor de ‘13,99 euros’ i  ‘Una novel·la francesa’ ha estat traduïda al català per Maria Llopis