“Quan s’allunyi la tempesta” reconstrueix la seva fundació en el segle IX
L’escriptor Ernest Prunera ha estat guardonat amb el XXIX Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica per Quan s’allunyi la tempesta, una obra ambientada en un dels moments més convulsos i decisius de la història catalana: el segle IX, quan l’Imperi Carolingi es fragmentava i la Marca Hispànica esdevenia escenari de lluites de poder, invasions i aliances inestables.
Un context històric de tensió i transformació
L’any 814, la mort de Carlemany marca l’inici de la descomposició de l’imperi que havia unificat gran part d’Europa Occidental. El seu fill, Lluís el Pietós, hereta la corona, però es mostra incapaç de frenar les ambicions dels nobles francs. La situació es complica encara més amb el naixement de Carles el Calb, fill del segon matrimoni de l’emperador, fet que obliga a reordenar el repartiment dels territoris entre els seus fills i provoca una sèrie de guerres civils. Finalment, l’any 843, els tres nets de Carlemany —Lotari, Lluís i Carles— acorden el Tractat de Verdun, que divideix l’imperi en tres parts: Lotari conserva Itàlia, Lluís rep Germània, i Carles obté França, incloent-hi Aquitània i els comtats catalans.
La inestabilitat, però, continua. A Aquitània, el fill de Pipí —amb el suport de la noblesa local— reclama la corona que ja havia estat del seu pare. Entre els seus aliats hi ha Bernat de Septimània, un noble ambiciós que vol expandir el seu poder i fer-se amb el comtat d’Urgell-Cerdanya, l’únic dels comtats catalans que no controla. Paral·lelament, el regne franc és assetjat des de múltiples flancs: les incursions dels víkings al nord i les ràtzies musulmanes al sud amenacen la fràgil estabilitat. L’any 843, el comte Sunifred d’Urgell i Cerdanya, fidel a la legitimitat carolíngia, atura una important incursió sarraïna i es consolida com una figura clau en la defensa del territori. Sunifred és també pare de Guifré el Pilós, considerat el fundador de la dinastia comtal catalana.
Una història d’identitats creuades
En aquest escenari tan complex, Quan s’allunyi la tempesta presenta Marwan, un jove musulmà fill d’un valí sarraí i amant del coneixement, que es veu arrossegat per la guerra i capturat pels cristians. La seva nova vida com a preceptor del jove Guifré, a la cort d’Urgell-Cerdanya, li ofereix una posició singular per observar —i viure— les tensions entre cultures, la lluita pel poder i la gènesi d’una identitat catalana.
Prunera proposa una ficció que se serveix del context històric per explorar conflictes personals i dilemes humans.
Convocat per Columna Edicions, el Premi Nèstor Luján és el primer i únic guardó dedicat exclusivament a la novel·la històrica en català. Creat l’any 1997 en homenatge al periodista i escriptor que li dona nom, ha distingit al llarg dels anys autors com Martí Gironell, Núria Esponellà, Tània Juste, Laia Perearnau i Teresa Sagrera. El jurat d’aquesta edició, format per Glòria Gasch, Tin Luján, Maria Carme Roca, Vicent Sanchis i Jaume Sobrequés, ha atorgat el premi per majoria a Ernest Prunera.
