El metge i escriptor Laurent Seksik es centra en la vida d’Eduard Einstein, fill del científic alemany a la novel·la ‘El cas Eduard Einstein’
Els descobriments científics d’Albert Einstein i la seva teoria de la Relativitat i la fórmula (E=mc2) és prou coneguda, però alguns aspectes de la seva biografia més personal, potser no ho són tant.
Laurent Seksik, autor d’una biografia d’Einstein ofereix a ‘El cas Eduard Einstein’ una aproximació a alguns dels aspectes poc coneguts pel gran públic, com la seva fama de faldiller o de relacions complicades amb les dones.
Einstein es va casar diverses vegades: Mileva Maric, protagonista secundària de la novel·la, Elsa Löwental i Helens Dukas formen part dels afers amorosos del científic, però al mateix temps en el seu currículum familiar compta amb d’altres aspectes foscos, com l’abandonament dels seus fills, especialment d’Eduard, que amb vint anys va ser internat en una clínica psiquiàtrica de Zuric per la seva esquizofrènia.
‘’Si haguessin detingut al meu pare, el món sencer hauria intentat fer-lo sortir. Mentre que de mi ningú no se’n preocupa’’
La relació entre pare i fill va ser pràcticament nul·la com també ho va ser amb la resta de la familia. Eduard només va comptar amb el suport de la seva mare, Milena, que va dedicar-se a cuidar del seu fill al marge del seu exmarit i pare d’Eduard.
Es tracta d’un personatge secundari que pren força i sentit en la narració, tot i que poc pot fer per ajudar al seu al seu fill i curar-lo de la malaltia que pateix.
El cas Eduard Einstein (Angle editorial) se centra en el sentiment d’odi del seu fill que ha vist com el seu pare l’ha abandonat i és troba tancant en un centre psiquiàtric. ‘La gent que em coneix li dirà que sóc boig. No s’ho cregui. Els bojos es caracteritzen perquè no saben qui són. Jo sóc el fill d’Einstein’ afirma Eduard en un passatge de la novel·la en una conversa amb el seu psiquiatre.
Einstein va destacar per descobrir grans fórmules i resoldre alguns problemes de la humanitat, però va ser incapaç de trobar solució a d’altres de més propers ‘’El meu fill és l’únic problema que em queda sense solució’.
En un moment donat de la novel·la ens mostra els grans reptes que va superar Albert Einstein ‘’Ell ha tingut valor per a tot. Desafiar la Gestapo, ser un dels primers a donar suport a la causa dels negres, contribuir a la creació de L’Estat jueu, desafiar l’FBI, no doblegar l’esquena, no renunciar mai, escriure a Roosevelt per escriure la bomba atòmica contra Alemanya i escriure a Roosevelt per aturar la bomba destinada al Japó. Donar suport als jueus oprimits pel Reich. Presentar peticions. Ser a primera fila. Però anar a veure el seu fill el supera. Ha trobat els seus fills. Només l’univers no coneix límits.’’
Laurent Seksik ha aconseguit captivar a molts lectors i fis i tot va arribar a ser finalista del premi Goncourt. Per escriure la novel·la s’ha documentat força i ha utilitzat cartes, diaris i premsa de l’època a més d’algunes fotografies per poder construir aquest relat sòlid i punyent.
Els diàlegs i converses amb el seu psiquiatre, els records d’un pare absent i que abandona al seu fill, una malaltia que el fa confondre sovint entre la realitat i la imaginació formen part de l’argument de la novel·la
Eduard sent fascinació per Freud i un dels seus objectius és ser psicoanalista, tot i que, només acabaria sent el jardiner del centre psiquiàtric.
‘’-Però si és el jardiner del Burghölzli! Això ja és molt.
Pel to de veu, diria que és sincer. Es treu de la cartera una fotografia i me l’allarga. M’explica que l’ha trobada fent recerca. Contemplo una bona estona aquesta foto antiga en què el pare i jo estem asseguts a la sala de recepció del Burghölzli. El periodista precisa que la foto data del maig de 1933. ‘’Em penso’, hi afegeix, ‘que és de l’última vegada que va veure el seu pare’’.
Llegeixin la novel·la i descobriran un nou Einstein però també sabran molt més de la fotografia que apareix a la coberta del llibre.
