L’autor alemany publica ‘La veritat i altres mentides’, una novel·la que destaca pels seus girs narratius i la dualitat del seu protagonista.
La veritat i altres mentides (Edicions 62/ Seix Barral) suposa el debut de Sascha Arango com a novel·lista. Però l’escriptor alemany compta amb una carrera plena d’èxits com a guionista a la televisió al capdavant de la sèrie alemanya Tatort.
L’èxit de la novel·la ha fet que els drets cinematogràfics, ja s’han venut a una productora nord-americana i el mateix Sascha Arango està escrivint el guió.
El protagonista de la novel·la és Henry Hayden, un escriptor d’èxit i autor de best-sellers, però, que la seva vida s’ha convertit en una farsa.
Les novel·les que l’han convertit en un escriptor de culte, en realitat són obra de la seva dona Martha, a qui l’apassiona escriure però que no vol saber-ne res del món editorial i molt menys que aparegui el seu nom a la portada d’un llibre.
Henry Hayden menteix i amaga parts fosques del seu passat. Viu de la mentida i és un mestre de l’engany que sap molt bé com engalipar a les seves víctimes amb una gran capacitat de seducció i adaptació.
Al costat de la seva dona, viu una vida idíl·lica, que trontolla en el moment que la seva editora, Betty, li confessa que està embarassada de l’escriptor.
Davant d’aquest fet es planteja diverses possibilitats, confessar l’adulteri a la seva dona, matar-la o bé eliminar a la seva editora.
”A l’ecografia, de la mida d’una postal, hi havia una escala de grisos a la dreta de l’embrió, i a dalt hi constava la data, el nom de la mare i el nom de la metgessa. En Henry no tenia el més petit dubte que era autèntica.
La Betty s’estava asseguda fumant al seu costat, al volant del cotxe, i li va veure llàgrimes als ulls. Li va posar la mà a la galta creient que eren llàgrimes d’alegria, però ell pensava en la seva dona, la Martha. Per què ella no podia tenir un fill seu? Per què ara s’havia de trobar assegut amb aquesta altra dona al cotxe?’.
La menyspreava, se n’avergonyia, li feia autèntica llàstima. La vida t’ho dóna tot —era el lema d’en Henry—,però mai tot alhora.
Un error de càlcul desembocarà en tot un seguit de girs argumentals que faran actuar a Henry Hayden i amagar la seva autèntica personalitat.
Les seves mentides s’amaguen amb altres mentides, fins al punt de viure una vida feta al seu gust. El personatge de Henry es converteix en un psicòpata en determinats moments però al mateix temps es mostra amable, una dualitat que reforça el caràcter d’un personatge força astut i intel·ligent.
”El seu talent especial consistia a agafar el millor dels altres i guanyar-se així lloances i privilegis. La consciencia implica tenir respecte, però ell no tenia ni una cosa ni l’altra. Segurament sentía dolor, però tant li feia, només els dèbils tenen por del càstig. En Henry portava una cuirassa invisible.”
La novel·la ens pot recordar pels seus girs narratius a La veritat sobre el cas Harry Quebert de Joel Dicker, tot i que no arriba al nivell de l’escriptor suïs.
Crítiques al sector editorial amb triangle amorós inclòs i sobretot amb una sèrie de personatges secundaris interessants com Gisbert Fasch qui investiga en el passat de Henry Hayden amb la intenció de desemmascar-lo.
O el personatge d’Obradin Basaric, pescador i possiblement l’únic amic i la persona que coneix qui és en realitat l’escriptor.
Tampoc podem deixar de banda a Jenssen, el policia local, admirador de l’obra de Henry Hayden , qui serà l’encarregat d’investigar un suposat assassinat que apareixerà a la novel·la i que podria involucrar a l’escriptor.
”Un assassí ha d’estar sempre atent. El seu enemic són els detalls. Una paraula dita sense pensar, una minucia que ha descuidat, un error insignificant que ho espatlla tot. Cal que mantingui viu el record del seu delicte i que cada dia el revisqui tot callant-lo. Però callar va contra la naturalesa humana, Guardar un secret no és fácil. Callar tota una vida és una tortura. Vist així, l’assassí rep el seu càstig el dia mateix que comet el delicte”
Sascha Arango deixa un final obert a nous lliuraments protagonitzats per Henry Hayden.
