L’escriptor suís triomfa amb una proposta literària impecable.
Amb 28 anys, Jöel Dicker s’ha convertit en l’escriptor de moda arribant a xifres de vendes i traduccions de besteller.
Més de 700.000 exemplars venuts a França i traduccions a una trentena de llengües són la carta de presentació de ‘La veritat sobre el cas Harry Quebert’. (La Campana/Alfaguara)
Arribar aquí no ha estat fàcil sobretot si tenim en compte que Jöel Dicker es va plantejar la possibilitat de deixar l’escriptura després de veure com cap editor estava interessat en publicar la seva obra.
Així que va decidir jugar-s’ho tot a una carta i va començar a escriure la novel·la que finalment ha aconseguit un important ressò internacional i ser comparat amb Philip Roth, Stieg Larsson i Nabokov.
Jöel Dicker demostra que un bestseller no està renyit amb la qualitat. Amb mateix temps que ens mostra una maduresa excepcional que sap portar al lector fins a la darrera pàgina de la novel·la sense que suposi un esgotament.
Una tasca gens fàcil amb una novel·la de gairebé 700 pàgines que combina novel·la negra amb romanticisme.
La novel·la es situa en un petit poble d’Aurora a New Hampshire per presentar-nos a Marcus Goldman, un jove escriptor d’èxit que no aconsegueix la suficient inspiració per escriure una segona novel·la. Goldman decideix veure al seu mestre i escriptor Harry Quebert per trobar la inspiració necessària per escriure la novel·la.
Quan arriba al poble, hi descobrirà que Quebert ha estat acusat d’assassinat després d’aparèixer en el seu jardí el cadàver d’una jove anomenada Nola que va desaparèixer fa una trentena d’anys.
Marcus Goldman descobrirà que el professor va mantenir una relació amb la menor anys enrere, però malgrat tot confia en la seva innocència i decideix investigar pel seu compte.
Goldman veurà ben aviat com el cas Quebert podría ser un bon argument per la seva futura novel·la.
La relació entre alumne i mestre, l’amor entre una jove de 15 anys i un home de 35 i la radiografia de la societat americada amb una certa crítica, centren bona part de l’argument de la novel·la.[pullquote] A ‘La veritat sobre el cas Harry Quebert’ res és el que sembla i els girs argumentals que ens ofereix Jöel Dicker són els principals alicients de la novel·la.[/pullquote]
A ‘La veritat sobre el cas Harry Quebert’ res és el que sembla i els girs argumentals que ens ofereix Jöel Dicker són els principals alicients de la novel·la.
L’acció es situa en tres èpoques diferents 1975, 1999 i 2008 per oferir-nos tota mena de detalls del que va succeir, per contruir una novel·la amb un engranatge perfecte.
Cada capítol de la novel·la s’inicia amb un dels 31 consells que Harry Quebert va donar a Marcus Golman sobre com escriure un bon llibre i com enfrontar-se a la vida.
Segurament que un dels darrers consells, el lector es sentirà molt identificat un cop hagi llegit ‘La veritat sobre el cas Harry Quebert’
‘Un bon llibre Marcus, no es mesura només per les últimes paraules, sinó per l’efecte col·lectiu de totes les paraules anteriors. Mig segon després d’haver acabat el teu llibre, després de llegir-ne l’última paraula, el lector ha de sentir que l’envaeix una emoció intensa: durant un instant no ha de pensar en res més que en el que acaba de llegir, ha de mirar la coberta i somriure amb un punt de tristesa perquè trobarà a faltar tots els personatges. Un bon llibre, Marcus, és un llibre que et sap greu que s’acabi’
Alfaguara i La Campana publicaran l’any 2014’ Els últims dies dels notres pares’ una novel·la ambientada en La Segona Guerra Mundial’
