Aquestes són les recomanacions de llibres per aquest estiu de L’Illa dels Llibres.
Barcelona Suites
Diversos autors
Univers
MÉS INFORMACIÓ
Enciclopèdia Catalana estrena el nou segell Univers amb recull de contes de destacats autors com Xavier Bosch, Roc Casagran, Natàlia Cerezo, Empar Moliner, Jordi Nopca, Sergi Pàmies, Adrià Pujol Cruells, Jordi Puntí, Clara Queraltó, Llucia Ramis i Sílvia Soler.
Per l’editora Ester Pujol “Barcelona Suites és una declaració d’intencions, una mirada panoràmica a la literatura que s’està fent, amb autors de diferents edats i estils. El llibre pren com a protagonista Barcelona, la capital d’aquest Univers”.
Nou illes al nord
Monica Batet
Més Llibres
MÉS INFORMACIÓ
Mònica Batet ens ofereix una novel·la que compta amb sis narradors que ens parla d’un passat que potser no ho és tant, d’unes illes que tot i ser properes semblen les més llunyanes del món, d’uns arbres exòtics que floreixen inexplicablement durant les nits blanques en un únic poble de l’illa de Skogen, del ferri que els seus habitants agafen els diumenges d’estiu per passar el dia al continent, de com sovint gosem opinar sobre el que desconeixem…
Els sis narradors ens expliquen com, per un seguit de casualitats, una mestra amb una cicatriu, un viatger professional, un negociador d’arbres i un home estranger d’origen incert coincideixen sota aquests arbres i teixeixen aquesta història que és, en definitiva, una història d’amor.
Un dia en la vida de un editor
Jorge Herralde
Anagrama
Segurament que trobarem pocs editors com ell. Jorge Herralde fa balanç de l’editorial Anagrama i també dels seus anys com a editor. A ‘Un dia en la vida de un editor’ recopila per mitjà d’articles, discursos i entrevistes la seva professió com a editor des de finals dels anys seixanta fins als anys 2000. També coneixerem més detalls de la seva relació amb destacats autors com Roberto Bolaño, Piglia, Carmen Martín Gaite o Rafael Chirbes.
Si voleu saber-ne més del món editorial o de la ‘fiebre amarilla’, com definia l’editor José Manuel Lara als llibres d’anagrama, aquesta és la lectura més adecuada.
L’actual directora editorial d’Anagrama Silvia Sesé, ofereix el pròleg del llibre.
Sense fer mai el cim / Sin llegar nunca a la cumbre
Paolo Cognetti
Navona / Literatura Random House
De l’autor de ‘Les vuit muntanyes’ ens arriba ‘Sense fer mai el cim. Viatge a l’Himàlaia’, un viatge a l’Himàlaia sense cap més objectiu que mantenir el contacte amb la natura. Cognetti ens ofereix una reflexió sobre la naturalesa i la solitud.
Què és anar a la muntanya sense fer la conquesta del cim? Aquesta és la pregunta que ens formula Paulo Cognetti i que ens permet reflexionar i escoltar els seus pensaments de l’expedició que va realitzar l’any 2017, quan tot juts va fer 40 anys, al voltant de Dolpo, l’altiplà de Nepal.
Tot i que l’expedició era d’unes quaranta persones, entre alpinistes, portadors i amics, Cognetti assenyala que ‘Per afrontar-la cal una expedició de veritat, i sobretot uns bons companys de viatge. Si és cert que a la muntanya camines sol fins i tot quan camines amb algú, la sensació de llunyania i d’exploració reforça les amistats‘.
L’autor s’endinsa en la naturalesa del Tíbet però també a través de les seves llegendes i cultures. Com a lectura l’acompanyarà ‘El lleopard de las neus”, que Peter Matthiessen va escriure l’any 1973 fent el mateix viatge de anys més tard va realitzra l’autor italià.
Pes mort
Llort
Crims.cat
MÉS INFORMACIÓ
La nova novel·la de Llort reflexiona sobre la culpa. Anna Maria Villalonga ens ha definit així la novel·la.
Cinc personatges en joc. Un esdeveniment inesperat. Una sèrie de reaccions que, a priori, ens semblarien gairebé inimaginables. Un deliri col·lectiu que s’escapa de la lògica del comportament. Més d’un gir. La transgressió d’un munt de normes. I unes motivacions per a tot plegat que, si les analitzem amb una mica de detall, representen una rècula continuada de despropòsits.
Dit així, podríem pensar que parlem d’una mena de joc dels disbarats delirant i absurd, però en realitat no ho és. Només ho sembla. Perquè Llort col·loca damunt del tauler del joc una proposició lúdica que, tot i arrencar-nos uns quants somriures, també és capaç d’incomodar-nos força. Des de la hipèrbole caricaturesca amb la qual ens desafia, l’autor de Pes mort es dedica a analitzar amb perspicàcia alguns dels misteris de l’ànima humana.
Les formes del verb anar
Jenny Erpenbeck
Angle editorial / Anagrama
MÉS INFORMACIÓ
L’alemanya Jenny Erpenbeck ha rebut el Premi Llibreter a d’altres literatures.
Jenny Erpenbeck, amb ‘Les formes del verb anar’ (Angle editorial /Anagrama) retrata l’Europa dels refugiats sense destinació. L’obra és una immersió en el tracte de la societat alemanya i europea a aquells que fugen de la guerra, des del punt de vista d’un professor jubilat que ha quedat vidu. Richard, un catedràtic emèrit de Filologia clàssica, s’implica en la història d’uns refugiats africans que li recorden la seva condició quan, de petit, va haver de fugir de Polònia durant la Segona Guerra Mundial.
La pròpia història del professor i la seva filosofia de vida es van enllaçant amb les dels refugiats que un dia decideix anar coneixent, potser per trobar un nou objectiu de vida.
Records del futur
Siri Hustvedt
Editorial: Edicions 62 /Seix Barral
Siri Hustvedt es posa en la pell d’una escriptora ja gran que, esperonada per la trobada d’un quadern de notes antic, evoca els records del seu primer any a Nova York, el 1978, quan acabada d’arribar de Minnesota, sola i sense ni cinc, descobreix les múltiples possibilitats que li ofereix la ciutat. A més, les converses misterioses d’una veïna, la Lucy Brite, que la jove sent a través de la fina paret de l’apartament, l’intriguen. I com que cada cop són confessions més íntimes i sinistres s’obsedeix a descobrir la veritat de la dona que viu a la porta del costat.
Construïda a partir de la reelaboració en el present del temps passat, Records del futur crea un diàleg entre dècades i s’expandeix en múltiples relats. A més de la misteriosa vida de la veïna, assistim sobretot al retrat d’una jove que troba el seu camí com a dona i com a escriptora, inscrita en un ambient elèctric, el Nova York de finals dels anys 70.
La frontera
Don Winslow
Harper Collins
Després de la publicació de les novel·les ‘El poder del perro’ i ‘El Cartel’, Dons Winslow tanca la seva trilogia sobre el narcotràfic amb ‘La frontera’. Han estat vint anys de documentació i un procés d’escriptura llarg per acabar publicant una de les trilogies més destacades de la novel·la negra. Winslow torna als personatges d’Art Keller al capdavant de la DEA i d’Adán Barrera el tot poderós cap de la droga.
Malgrat intentar renunciar a tornar a escriure sobre el narcotràfic, Winslow assegura que amb ‘La frontera’, tanca la trilogia i les novel·les sobre drogues. En aquest final de la trologia l’autor nordamericà se centre sobretot en els problemes de drogadicció existents els Estats Units.
Don Winslow ha captivat als lector amb unes novel·les potents i on no escatima detalls per abordar el tema del narcotràfic per mostrar-nos el que s’amaga darrere de la droga.
L’olor del desig
David Cirici
Proa
MÉS INFORMACIÓ
‘L’olor del desig’ de David Cirici narra la passió entre una professora i un alumne cec, fill del jardiner de Picasso
Pablo Picasso supera la vuitantena. Està instal·lat al castell de Vauvenarga, al sud de França. Segueix en actiu. El seu jardiner és el pare de l’André, un adolescent cec amb qui intimida ràpidament. El pintor malagueny va viure molts anys obsessionat amb la ceguera, sobretot després que el seu pare perdés la vista de manera irremissible. La por a no veure queda reflectida en el seu període blau.
La gàbia d’or
Camilla Lackberg
Amsterdam Llibres /Maeva
MÉS INFORMACIÓ
L’escriptora sueca publica ‘La gàbia d’or’ (Amsterdam Llibres / Maeva) on deixa momentàniament la sèrie dels Crims de Fjällbacka per mostrar una novel·la molt més psicològica amb la venjança com a motor de la història.
A ‘La gàbia d’or’, Camilla Lackberg presenta un nou personatge, la Faye, una dona decidida i intel·ligent, que va renunciar als seus somnis per ajudar en Jack a triomfar en els negocis. Ara ho té tot, en aparença: un marit atractiu, una filla que s’estima de cor i un apartament luxós al barri més exclusiu d’Estocolm. Però en aquesta nova vida se sent presonera dins d’una gàbia d’or i mataria qui fos per mantenir ocults els secrets inconfessables de joventut. Läckberg ofereix al lector una novel·la més psicològica si la comparem amb la sèrie Fjällbacka creant un personatge mogut per la venjança.
Largo pétalo de mar
Isabel Allende
Plaza &Janés
MÉS INFORMACIÓ
Coincidint amb el 70 aniversari de l’arribada del vaixell Winnipeg a Xile, ‘Largo pétalo de mar’ narra la història de Víctor i Roser, una parella catalana que va formar part dels més de dos mil exiliats espanyols que van arribar al país andí a bord del vaixell noieljat per Pablo Neruda l’any 1939.
La novel·la recorre la història de mig segle a Xile – “ese largo pétalo de mar i nieve’ en paraules de Neruda”- des dels anys quaranta als noranta, passant pel cop d’estat de Pinochet.
‘Els colors de l’incendi’ / ‘Los colores del incendio’
Pierre Lemaitre
Bromera /Salamandra
MÉS INFORMACIÓ
L’autor francès deixa momentàniament la novel·la negra per presentar la segona part de l’exitosa ‘Ens veurem allà dalt’.
‘Els colors de l’incendi’ és una història de la venjança d’una dona, la Madeleine i del retrat d’una època històrica convulsa a Europa.
La narració arrenca el febrer de 1927 quan tot París assisteix al funeral de Marcel Péricourt. La seva filla Madeleine ha de prendre possessió de l’imperi financer del qual és hereva, però el destí li reserva altres plans. El petit Paul, el seu fill, amb un gest inesperat i tràgic, situarà Madeleine en el camí de la ruïna i de l’enfonsament. En una Europa falsament confiada, on es veuen sorgir els colors de l’incendi que la recorrerà durant els anys 30, Madeleine respondrà amb coratge i venjança davant dels motius i els homes responsables de la seva caiguda.
Els angels em miren
Marc Pastor
Amsterdam Llibres
Marc Pastor torna al gènere negre després de ‘La mala dona’ i ho farà al març amb la novel·la ‘Els àngels em miren’ una obra situada en la Barcelona actual i després de la proclamació de la República Catalana.
Abraham Corvo és el protagonista de la nova obra de l’autor de ‘Bioko’ i ‘Farishta’ on després de la proclamació, el decret d’estat d’excepció, la intervenció de l’exèrcit i els morts al carrer, el cos dels Mossos d’Esquadra necessita recomposar-se i guanyar immediatment el prestigi i l’autoritat perduts davant de l’opinió pública i publicada.
A la tensió que es viu en el si del cos, s’hi afegeix l’exigència de resultats automàtics, i més si es tracta de resoldre un cas tan sensible com el d’unes noies aparegudes a Sant Andreu, torturades i violades fins la mort.
Els camins dels esbarzers
Alba Dalmau
Angle editorial
MÉS INFORMACIÓ
Organitzada en vint-i-cinc relats, El camí dels esbarzers els personatges es retroben en una història i una altra. L’autora localitza totes les seves històries en un poble interior dels Estats Units, que bateja amb el nom de Sandville. Aparentment, Sandville és un poble tranquil, on tothom es coneix. A mitjans del segle XX els seus habitants porten una vida aparentment rutinària. Però només aparentment, perquè en tot moment hi ha esclats de fúria i desamor, de desesperació i amistat, de traïció i connexió, de vida i mort. Con assegura Jordi Sanuy a L’Illa dels Llibres ‘Què ningú intenti passar desapercebut. No ho aconseguirà. Al final, tot s’acaba sabent. No hi ha secrets”.
L’estilita / El estilita
Uri Costak
Amsterdam Llibres /Destino
MÉS INFORMACIÓ
Quan un llamp fa esclatar l’estàtua eqüestre del comte Italo Rodari, l’estupefacció i el temor s’apoderen del petit ¡ poble francès de Gyors de la Montagne. Sense la seva principal atracció, els turistes s’esvaeixen. I aleshores ocorre un fet insòlit: un rodamon desconegut s’enfila a la columna amb l’objectiu de quedar-s’hi tot el temps que l’hi permetin. L’alcalde Laville i el seu conseller Serge hauran de decidir què fer-ne, de l’estilita i de la seva sorprenent petició. El món els mira.
‘L’estilita’ és una història sobre la llibertat, la confiança i la responsabilitat de governar.
‘Les fúries invisibles del cor’
John Boyne
Empúries /Salamandra
MÉS INFORMACIÓ
En Cyril Avery és un personatge apassionant. Irrepetible. És l’eix central de “Les fúries invisibles del cor”, de John Boyne (Dublín, 1971). Li seguim les passes al llarg de 70 anys, des que va néixer el 1945 fins quasi l’actualitat. És fill de la Catherine Goggin, que el va tenir, tota sola, quan tenia 16 anys. La van expulsar del seu poble natal per impura (ho va fer el capellà de la parròquia) i va instal·lar-se a la capital d’Irlanda.
Després de parir, la Carherine va entregar el seu fill a unes monges, que el van donar en adopció. La família que el va acollir, tant acomodada com excèntrica, mai li va amagar que no era fill seu. És més, els seus pares adoptius no paraven de dir-li que no era un Avery autèntic; i que no ho seria mai. De bon rotllo. En Charles, que treballava en un banc; i la Maude, escriptora, mai no es van preocupar massa d’ell. Va tenir cobertes totes les seves necessitats bàsiques (i unes quantes més), però mai li van donar l’amor que necessitava.
Benedicció
Kent Haruf
Edicions del Periscopi / Literatura Random House
MÉS INFORMACIÓ
Morim un dia. I vivim la resta. Quan algú se’n va després d’una llarga malaltia té temps per acomiadar-se. És el cas d’en Dad Lewis, protagonista de “Benedicció” (Edicions del Periscopi /Literatura Random House), que tanca la Trilogia de Holt, després de “Cançó de la plana” i de “Capvespre”.
En Dad Lewis va perdre el seu fill, amb qui no es parlava, per una discussió, i ara, un cop li han diagnosticat un càncer terminal, sap que aviat perdrà la vida. La seva dona i la seva filla s’esforcen perquè els seus últims dies siguin còmodes, però alguns canvis subtils en la tranquil·la comunitat on viuen, com ara l’arribada d’un nou predicador de Denver, han remogut records latents.
Amb el suport de la dona i la filla, i envoltat de la comunitat d’amics i veïns, cada un enfeinat amb els seus reptes personals, en Lewis entoma el seu destí de manera que la seva experiència transcendeix el tema de la mort i esdevé una meditació commovedora sobre les connexions, i les separacions, que constitueixen una vida.
Fungus
Albert Sanchez Piñol
La Campana
MÉS INFORMACIÓ
Albert Sánchez Piñol deixa de moment les narracions sobre els fets de l’11 de setembre de 1714 després de la publicació de ‘Victus’ i ‘Vae Victus’, per recuperar l’esperit i el registre de ‘La pell freda’ amb unes criatures sobrehumanes amb forma de bolet com a protagonistes.
El poder, les relacions amb el poder i la monstruositat del poder centra bona part de l’argument de la novel·la ‘Fungus’.
A l’any 1888 als Pirineus occidentals, un militant anarquista, anomenat Ric-Ric, arriba a una petita, remota i oblidada vall pirinenca tot fugint de la policia. Allà coneixerà el cap dels contrabandistes, en Cassian, i la mestra de l’escola, la Mailís, una dona que no combrega amb la mentalitat conservadora dels habitants de la vall.
Però tot canvia quan en Ric-Ric, accidentalment, desperta unes criatures extraordinàries, sobrehumanes, que alguns associen amb els menairons de les llegendes locals.
En Ric-Ric pretén convertir els monstres en un instrument que faci realitat la revolució àcrata, l’«Ideal».
Un secret
Alejandro Palomas
Fanbooks / Destino
MÉS INFORMACIÓ
Després de l’èxit i la bona acollida de ‘Un fill’, la novel·la guardonada amb diversos premis, entre ells el premi L’Illa dels Llibres 2015, Palomas torna amb noves històries protagonitzades pel jove Guille.
Alejandro Palomas tornar a posar-se en la pell d’en Guille i la seva amiga Nàzia per narrar temes molt actuals com els matrimonis de conveniència, el bullying, el paper dels psicopedagogs o la superació de situacions complicades en la infància a més de l’amistat, la complicitat, l’adaptació i la immigració.
Alejandro Palomas assegurava a L’Illa dels Llibres ‘Jo no vaig escriure Un fill per a un públic juvenil, en primer lloc perquè no sabria fer-ho i en segon lloc perquè no sé què és exactament la literatura per a joves. ‘Un fill’ és narrativa per adults. El que la fa especial és que és una obra intergeneracional, escrita pels més grans, però alhora molt atractiva pels adolescents i també pels més petits’.
El dia que Selma soñó con un Okapi
Marianne Leky
Seix Barral
Situada en la població de Westerwald, els habitants d’aquesta població coneixen el cas de Selma i el seu do especial: quan somia amb un ocapi algú mor en les pròximes 24 hores
Selma ha tornat a somniar amb un ocapi i ho confessa la seva néta Luise i a la seva germana però la notícia ja corre per Westerwald. Qui serà la persona que morirà? A partir d’aquest moment, entre els habitants del poble, comença a comentar-se el somni de Luise i cadascú s’enfrontarà a la possible mort de manera diferent. El poble està revolucionat davant de la suposada imminent mort d’algú de Westerwald.
La tranquil·litat del poble s’esvaeix i Luise, la seva néta té un altre do o peculiaritat, quan menteix els objectes que té al seu voltant comencen a caure. Luise intentarà conviure amb les conseqüències que el seu do i el de la seva àvia impliquen a tot el poble. Una novel·la amb uns protagonistes diferents i especials i amb unes històries que no ens deixaran indiferents.
