L’Editorial Fonoll publicarà el 24 de febrer l’obra amb una edició i pròleg d’Anna Maria Villalonga.
“Es de una inmoralidad de fondo, mucho más que de forma, tan enorme,que consideramos imposible su publicación”. El text correspon a l’expedient 4516-71 de la censura franquista on rebutjava la publicació de la novel·la. Era el 3 de maig de 1971, tot i que la novel·la havia estat escrita l’any 1959 on Pedrolo tractava la sexualitat femenina des de un punt de vista que no va agradar als censors.
L’expedient es referia a “Visita a la senyora Soler”, com a una gran novel·la i destacant la qualitat literària de Pedrolo “Esta novela de Pedrolo, si por una parte literariamente considerada puede ser estimada como una gran novela, quizá de las mejores salidas de la mano del autor […] No hay que decir que la fuerza sugestiva del autor, como buen novelista que es, hace aún más peligrosa a esta novela, que, por otro lado, como todas las suyas, también ofrece rasgos acentuados de erotismo en las descripciones que nos presenta de la realización del acto sexual.”
Anna Maria Villalonga, qui va ser la Comissària de l’Any Pedrolo, s’encarrega de l’edició i també del pròleg de “Visita a la senyora Soler”. Sobre la publicació de la novel·la assegura que “la present edició de Visita a la senyora Soler representa un somni acomplert, una feliç consecució, la joia gens dissimulada de dur a terme una fita que tots els amants de Pedrolo esperàvem amb delit.” .
Sobre si és lícit o no publicar una nove·la que l’autor havia rebutjat, afirma que “Honestament, quan aquest autor és Manuel de Pedrolo, pensem que sí. I així ho han acceptat i corroborat al llarg del temps la seva família, amics i estudiosos.”
Per Villalonga “Manuel de Pedrolo era incòmode per a la intel·lectualitat pel que pensava, però també perquè no s’ajuntava amb el poder”.
La novel·la està protagonitzada per la Jordina, una noia de 27 anys que mai ha tingut relacions sexuals. L’ambient familiar i social reprimeix el seu desig. Però la Jordina té un malson sexual recurrent, i amb l’ajut de la seva amiga Simona i de la psicoanàlisi, troba el camí per expressar els seus sentiments i necessitats més profunds. Les conseqüències d’aquest despertar seran imprevisibles.
Amb el rerefons polític i social de la Barcelona de la postguerra, Visita a la senyora Soler assegura l’editorial “esdevé un cant agònic en favor de la llibertat. L’autor mostra la repressió, l’opressió moral de la culpa i del pecat, la dificultat de viure en plenitud, i ens acosta a la reivindicació, sempre present a les seves novel·les, de la llibertat sexual de la dona, la seva personalitat, caràcter i capacitat de decidir allò que desitja i vol.”
La publicació de “Visita a la senyora Soler”, per l’editorial Fonoll representa “una clara aposta de l’editorial per a consolidar un projecte editorial independent des de les arrels al territori amb el rigor i la cura tant en l’elecció de títols com en l’edició de les obres del seu catàleg.”
