Article d’opinió de Rodolfo Garrido on analitza la situació que viu la novel·la històrica.
Gènere menor, la novel.la històrica s’ha passat la vida entre el menyspreu dels amics de l’assaig i el rebuig dels amants de la narrativa genèrica, que fugien esparverats d’etiquetes com “històrica”, “negra” o “romàntica”, que limitaven l’abast i, per tant, entenien, també el marge de desenvolupament de la ficció de torn.
Gènere menor? En què es podia fonamentar una afirmació tan agosarada com aquesta? En el volum de ventes d’un títol concret? En la qualitat del resultat? Sota el prisma subjectiu de quin lector? Què són els generes menors? Quin llibre pot merèixer realment el nostre menyspreu fins al punt de catalogar-lo com a tal? Trencant radicalment amb aquesta teoria bipolar, el desaparegut editor José Manuel Lara una vegada va afirmar que, de tipus de novel.les, només n’hi havia dos: les novel.les bones i les dolentes.
Així doncs, i assumint una lògica de mercat, la novel.la històrica, minoritària, de culte, va entrar per la porta gran al club dels generes respectables, al club dels best-sellers, per darrera vegada, l’any 2003, amb la irrupció a les nostres vides de El Codi Da Vinci, aquella obra de Dan Brown, que a alguns ens va fer passar una bona estona, en llegir-la sense cap pretensió, i que es va convertir en un fenomen de masses, empentada per una maquinària comercial perfectament engreixada i amb el suport inestimable de l’Església Catòlica i la seva caça de bruixes.
A partir d’aquí, tones i tones de manuscrits fins al moment oblidats, van començar a veure la llum. La publicació de textos sota l’etiqueta genèrica de la “novel.la històrica” es va multiplicar exponencial-ment, fins al punt de diluir entre una marea de textos absolutament prescindibles, la feina i l’esforç d’aquells que realment treballaven per dignificar el gènere. En l’èxit es va trobar l’esfondrament.
Ara, gairebé 10 anys després del cataclisme, i un cop buits els magatzems editorials de galerades in-fumables, és el moment de fer justícia a aquells que miren de redefinir el concepte de la novel.la històrica: una trama de ficció en un context històric real, construït a partir d’una exhaustiva tasca de recerca i investigació, que pot apropar al lector no habituat a l’assaig convencional, a temàtiques i conceptes que li eren aliens fins al moment. Si aconseguim unir aquesta feina de documentació amb una idea original, la màgia del llibre ens atraparà i a més ens proporcionarà coneixements que ens enriquiran com només l’estudi de la història pot fer.
En aquesta línia trobem darrerament l’obra d’autors com Julia Navarro (Digue’m qui sóc, La Rosa dels Vents, 2010) que, fugint d’agendes de publicació preestablertes, té l’habilitat d’oferir-nos nou material quan realment hi ha alguna cosa per a oferir. La novel.la d’Antonio Garrido El Lector de Cadáveres (Espasa, 2011) és un nou exemple de la utilització de la ficció per tal de recrear un context històric per a molts desconegut (la Xina Imperial del s.XII), que molt probablement despertarà l’interès del lector per temàtiques que fins al moment no s’havia plantejat.
Gènere menor? No ho és la novel.la històrica. Malauradament, el gènere menor ens envolta, està per tot arreu, són els llibres que no valen la pena, les novel.les dolentes, els assajos in-fumables. Afortunadament, els trobarem envoltats de grans obres, de grans novel.les, de llibres que ens enriquiran. Entra a la teva llibreria, no tinguis presa, deixa que ells et trobin: t’estan esperant.
Rodolfo Garrido
Els comentaris dels lectors:
Envia’ns el teu article a info@illadelsllibres.com
