La novel·la està ambientada al barri barceloní de La Verneda.
L’editorial RBA és qui convoca aquest guardó que en anteriors edicions han rebut Marc Pastor, Carles Quílez, Teresa Solana, Agustí Vehí, Andreu Martín, Emili Bayo i Núria Cadenes.
Enguany s’han presentat a la convocatòria un total de 27 originals i la dotació del premi és de 5.000 euros. Com a novetat, la novel·la es publicarà aquest divendres 27 de gener, un dia després del lliurament del premi.
L’acte s’ha celebrat a l’Auditori RBA on Marc Moreno en el seu discurs d’agraïment s’ha definit com a lector, escriptor i editor de novel·la negra en català, ha destacat que aquest premi significa “un incentiu més per continuar lluitant i reivindicant un gènere i una llengua que tenen molt a oferir” i també ha destacat el seu desig que aquest gènere guanyi més adeptes cada dia.
Marc Moreno és autor de Cabdills (2011), Independència d’interessos (2013), Els silencis dels pactes (2014) i Contra l’aparador (2015), a més de La reina de diamants (2014), escrita juntament amb Sebastià Bennasar, Lluís Llort i Salvador Macip. Actualment és editor de LLibres del Delicte, una editorial dedicada principalment a publicar obres de novel·la negra en català. També ha publicat articles d’opinió a L’Illa dels Llibres.
El jurat ha decidit atorgar per unanimitat el premi per la força dramàtica de l’argument i d’uns personatges desesperats i la mirada gens complaent a una realitat gairebé sempre amagada.
Finalment, el jurat posa en relleu la voluntat de la novel·la d’acostar-se a la realitat menys amable, seguint la funció social pròpia de la novel·la negra
El jurat del premi està format per Paco Camarasa, llibreter i comissari de BCNegra; Cristina Manresa, comissària del cos de Mossos d’Esquadra; Carlos Zanón, escriptor i guanyador del Premi Dashiell Hammet 2015; Miguel Ángel Díaz, llibreter i Jordi Rourera, editor d’RBA.
Així comença ‘Temps de rates’ de Marc Moreno
Tot això comença amb un paio que ha de fotre el camp perquè el volen pelar. Té gairebé vuit quilos de cocaïna a casa i només troba una sortida possible. Si deixa la droga al seu pis, ja l’ha vist prou. Si se l’endú, corre el risc que l’enxampin amb el merder a sobre. Així que pensa en el noi de dinou anys que viu a la porta del costat. Creua el replà, pitja el timbre i, quan el veí obre, li encoloma una motxilla negra amb els vuit quilos de droga.
—Guarda això sota el llit fins que ho pugui tornar a buscar. I no l’hi diguis a ningú!