Site icon L'illa dels llibres

Sylvia Lagarda-Mata ret un homenatge a Edgar Allan Poe a través d’un assassí en sèrie de llibreters a la Barcelona del segle XIX

Amb la novel·la “Veus de mort als Encants Vells”, l’autora ha rebut el Premi Santa Eulàlia de novel·la de Barcelona que convoquen l’Editorial Comanegra i Àfora Focus Edicions.

Sylvia Lagarda-Mata © Maria Casas

Veus de mort als Encants Vells ens situa l’any 1840 per explicar-nos el cas del «llibreter assassí de Barcelona», un dels primers crims «mediàtics» del nostre país i llegenda de la literatura criminal barcelonina. Per atzars de la passió pels llibres, el cas cau a la taula d’Auguste Dupin, cèlebre detectiu d’Edgar Allan Poe. Han trobat un llibreter mort, diuen que el van matar per robar-li un llibre en concret, i el títol encén totes les alarmes de l’investigador. Dupin s’enfronta al cas de la seva vida en una ciutat que bull entre bullangues, pinxos de baixa estofa i llibreters que semblen trets d’una pel·lícula de gènere negre.

“Les meves passions d’escriptora, per aquest ordre, són Barcelona, els llibres, Edgar Allan Poe i la història de la meva ciutat”

Sobre els orígens de la novel·la, Sylvia Lagarda-Mata recorda “Aquesta novel·la neix d’una conversa informal i d’un grapat de passions personals. La conversa va ser amb l’estimat amic Miquel Mora i Lladó, que es preguntava què hauria passat si algun dels grans detectius literaris hagués vingut a investigar algun crim a Catalunya.” L’autora confessa que “Les meves passions d’escriptora, per aquest ordre, són Barcelona, els llibres, Edgar Allan Poe i la història de la meva ciutat”.

Veus de mort als Encants Vells és la tercera novel·la “Una novel·la històrica sempre és un repte, però també una gran satisfacció: fas com un mag, ressuscites una ciutat que ja no existeix i l’evoques a través de les paraules, provocant sensacions en el lector, intentant que vegi allò que ja no existeix en un lloc que potser coneix molt bé”.

El jurat del premi format per Francesco Ardolino, Llucia Ramis, Enric H. March, Jordi González i Alba Cayón ha destacat que la novel·la “manté un joc literari amb dos grans referents històrics combinats de manera original i versemblant: d’un costat, hi ha la narració d’un fet presumptament històric que va ocupar la crònica de successos barcelonina, com és el cas de l’assassí de llibreters de la ciutat“. També es un homenatge a Edgar Allan Poe “tant pel que fa a l’autor real com pel seu personatge pioner de la literatura policial, Auguste Dupin, que es troba catapultat a Barcelona on dialoga i interactua amb la cultura catalana“.
El jurat també ha destacat la documentació d’arxiu i “la capacitat de traslladar la informació dins un relat de ficció detectivesca, amb tocs fantasmagòrics, ambientat en la Barcelona de mitjans segle XIX.”

Exit mobile version