L'illa dels llibres

Svetlana Aleksiévitx “Fa trenta anys que escric l’enciclopèdia de la maldat”

L’escriptora bielorussa i Premi Nobel de Literatura ha estat guardonada amb el Premi Internacional Catalunya i afirma que “com a escriptora, treballaré encara per a fer aquest món millor”.


Guardonada amb el Premi Nobel de Literatura 2015, els membres del jurat Premi Internacional Catalunya han valorat “la constància de Svetlana Aleksiévitx, des de 1985 fins al present, en la recopilació dels testimonis individuals de l’àmbit rus, i la revelació, a través de la narració literària, de les veritats amagades darrere del que ella mateixa ha caracteritzat com a “vel de banalitat”.

L’escriptora, nascuda a Bielorússia l’any 1948, viu actualment com a exiliada a Berlín després mostrar públicament les seves desavinences i crítiques al govern de Lukaixenko
Des de “La guerra no té cara de dona” fins a “La fi de l’home roig”, Svetlana Aleksiévitx s’ha aproximat a la vida real del món soviètic i post-soviètic, composant, a través de mil detalls psicològics, materials, documentals, i, potser el més subtil, poètics, un mirall en el qual cal que ens emmirallem, no solament l'”home roig”, sinó tota la humanitat”. El jurat també s’ha preuat i agraït la valentia de la seva defensa de les llibertats a Bielorússia i arreu sempre a favor dels més indefensos, com en aquest moment, a la guerra a Ucraïna.”

“Durant la meva vida he mirat els ulls de la maldat”

En el seu discurs, Svetlana Aleksiévitx ha destacat “Fa trenta anys que escric l’enciclopèdia de la maldat” assegurant que “El meu camí no ha estat fàcil perquè durant la meva vida he mirat els ulls de la maldat, la maldat feta pel bolxevisme, pels soviètics, i he vist que em falten paraules”. Una maldat, segons l’autora “pot ser no només horrible, pot ser també molt astuta, bella i atractiva”. Sobre la maldat ha assegurat que amb el temps “Jo he entès que en la cultura humana no hi ha moltes paraules que ens ajuden a explicar la bellesa, però si pensem en la maldat, la humanitat en sap molt d’aquest tema.”

Durant la seva intervenció la Premi Nobel de Literatura ha avançat que està “escrivint un llibre de “l’home roig“, perquè veig aquest “home sovieticus” encara està viu. Als anys noranta, pensàvem que havien aconseguit la victòria i la llibertat, però veig que encara tindrem i viurem moltes llàgrimes”. Assegura que “Encara viurem el feixisme rus i el nacionalista i encara veurem moltes desgràcies que passaran al nostre poble”.

“Treballaré per fer aquest món més perfecte”

Aleksiévitx ha confessat que abans de marxar del seu país “Vaig deixar dos manuscrits a casa un era sobre l’amor i la relació d’homes i dones i un altre manuscrit sobre la mort”. Afirma que “el món no és perfecte i com a escriptora treballaré per fer aquest món més perfecte i fer cadascú de nosaltres més forts.”

“La dictadura, per molt forta que sigui no ens podrà vèncer”

Sobre ella, recorda que “Jo no soc l’escriptora de catàstrofes i estic intentant reunir la força de les persones”. Vaticina que “ens esperen moltes desgràcies, Ucraïna no només defensa el seu territori, està defensant a Polònia i les Repúbliques bàltiques també”.

Svetlana Aleksiévitx afirma que “10 anys de propaganda han fet això. La gent ha deixat de pensar, i ha estat molt fàcil agafar l’elit del poble rus i enviar-la a l’estranger. Si la propaganda continua funcionant, potser el poble rus no canviarà”. En la roda de premsa anterior al lliurament del premi també confessava “Jo escolto les veus, els testimonis. Les escolto i intento crear art”.

Sobre Putin, “veig que Putin està amb el dit sobre el botó nuclear i nosaltres hem de fer-nos forts, perquè la dictadura, per molt forta que sigui, no ens podrà vèncer”. Sobre la guerra vaticina “Crec que Ucraïna guanyarà, això és força evident perquè crec que els dictadors no poden vèncer perquè hi ha el factor temps, que està en contra d’ells. Però no sé quant durarà tot això”.

Finalment, ha destacat que “L’ésser humà és més fort i està destinat a no morir simplement en el pont de Crimea”.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha dedicat unes paraules a Svetlana Aleksiévitx destacant el seu “compromís amb la democràcia i la pau, tan necessari en l’Europa actual, que torna a viure una nova guerra”. Un conflicte, ha recordat, “provocat per la invasió d’Ucraïna per part de Putin, que més enllà de les afectacions socials i econòmiques, esdevé una amenaça per a la mateixa UE i tot el que representa”.

Aragonès, també ha reconegut la a importància de “reconèixer la tasca de les veus que fa anys que denuncien els atacs a les llibertats de règims autoritaris com el de Lukaixenko a Bielorússia o el de Putin a la mateixa Rússia”. “Veus lliures i compromeses com la d’Svetlana Aleksiévitx”.


Svetlana Aleksiévitx és considerada la creadora del seu propi gènere literari, la “novel·la de veus”, amb la qual dona veu als veïns i veïnes per explicar la història de l’antiga Unió Soviètica i dels actuals estats que van formar-ne part, des de la Segona Guerra Mundial fins avui dia.

Els seus llibres han estat traduïts a més de trenta idiomes, han estat la base per a una dotzena d’obres teatrals i s’han fet documentals de més de vint dels guions que ella ha escrit durant els darrers anys. Alguns dels títols són La guerra no te rostre de dona (1985), Els nois de zinc (1991) Captius de la mort (1993), Veus de Txernòbil (1997), ‘El temps de segona mà. La fi de l’home vermell’, “Últims testimonis, i “Època de desencant. El final de l’home sovieticus” (2013).

L’editorial Raig Verd amb l’editora Laura Huerga s’ha encarregat de publicar en català l’obra d’Aleksiévitx. Aquest octubre publica una versió revisada de “Temps de segona mà. La fi de l’home roig”.

 

El Premi, dotat amb 80.000 euros i l’escultura “La clau i la lletra” d’Antoni Tàpies, s’atorga anualment a aquelles persones que han contribuït de manera decisiva a desenvolupar els valors culturals, científics o humans.

Exit mobile version