L’escriptor italià Luca D’Andrea signa un dels thrillers del moment
Luca D’Andrea debuta en el terreny del thriller amb ‘La substància del mal’ (Rosa dels vents/Alfaguara), tot i que ja havia escrit abans la trilogia juvenil ‘Wunderkind’.
A més d’escriptor, D’Andrea és professor de literatura i història i va ser guionista d’un documental sobre el servei de Socors Alpí. Sembla que aquest material li va donar suficient documentació per a valorar la possibilitat d’escriure una novel·la.
‘La substància del mal’ s’ha convertit en un fenomen internacional amb la traducció a trenta-cinc idiomes i la possible adaptació a la televisió.
L’any 1985, durant una terrible tempesta, en Kurt Schaltzmann, en Markus Baumgartner i la seva germana Evi són brutalment assassinats al Bletterbach, un enorme congost del Tirol.
Al cap de trenta anys, en Jeremiah Salinger, un documentalista nord-americà que fa poc s’ha instal·lat a la zona amb la seva dona Annelise i la seva filla petita, s’obsessiona amb aquest cas sense resoldre.
Salinger vol rodar el documental ‘Mountain heroes’ sobre el servei de socors Alpí i aviat descobrirà els tràgics fets que van succeir a la muntanya trenta anys abans.
La naturalesa juga un paper fonamental a la novel·la i l’escenari de les Dolomites i el Bletterbach, un indret ple de fòssils situat en la frontera italiana i alemanya fan que el paisatge es converteix en un personatge més que Luca d’Andrea aprofita per crear una atmosfera perfecta per ambientar la novel·la. No escatima esforços i l’escriptor italià inclou a la narració llegendes i malediccions ancestrals relacionades amb la Bèstia.
”Sempre és així. A les glaceres, primer sents la veu de la Bèstia i després et mors. Molts seracs i abismes idèntics a aquell on em trobava eren plens d’alpinistes i escaladors que havien perdut les forces, la raó i finalment la vida per culpa d’aquella veu. Una part de la meva ment, la part animal que coneixia la por perquè hi havia conviscut al llarg de milions d’anys, entenia el que està xiulant la Bèstia. Sis lletres: ‘Vés-te’n”.”
‘La substància del mal està narrada en primera persona i la veu de Jeremiah Salinger, un clar homenatge a l’autor ‘El vigilant en el camp de sègol’, acompanya i arrossega al lector en la seva obsessió per saber que va succeir trenta anys abans i qui va ser el veritable culpable.
Luca d’Andrea no s’ha cansat de repetir que li agrada portar als seus personatges al límit i els sotmet al límit de les seves possibilitats per fer-los dubtar sobre el seu codi moral.
‘La matança del Bletterbach es va convertir en la finalitat de la meva vida. -A la seva cara quadrada hi havia una ganyota amarga-. Aquesta és la meva d’obsessió de la qual estic intentant salvar-te. Si fa trenta anys algú m’hagués ensenyat el contingut d’aquells arxius, si algú m’hagués posat en guàrdia…, potser tot hauria anat d’una altra manera.
Les pors i el rebuig als forasters dels habitants de Siebenhoch centren també bona part de la trama de la novel·la amb una galeria de personatges secundaris interessants. Com en qualsevol novel·la de misteri, molts seran els sospitosos i els habitants del poble semblen tenir poques ganes al fet que algú descobreixi que va succeir i amaguen més d’un secret.
Tota la gent que l’envolta, començant pel seu sogre, en Werner, exdirector d’Ajuda Alpina i un dels homes que va descobrir els cossos mutilats són sospitosos del crim d’alguna manera i cap d’ells no vol remoure el passat.
”-Suposo que a Holywood deu anar així la cosa, que esteu acostumats a aquesta mena de porqueries’. Però a Siebenhoch tenim una cosa que es diu ‘moral’.
La seva investigació lluny de sumar seguidors i admiració provoca rebuig entre una població que mostra poc interès a veure resolt el cas de l’assassinat o saber que succeir aquella nit del 28 d’abril de 1985. Precisament per aquest fet, Salinger dubta de si ha d’explicar la història com un documental o fer més aviat una narració de ficció.”
La novel·la es defineix com un trencaclosques amb una narració que es va transformant oferint al lector diverses capes que atrapen i embolcallen al lector. Els dubtes sobre si es podrà saber la veritat o perquè ningú va decidir investigar els fets que van succeir a la muntanya i que va provocar l’assassinat de tres persones que van aparèixer mutilades.
Pel lector serà fonamental descobrir que va succeir aquella nit de 1985 però el més important és com ho explica Luca D’Andrea i com porta al lector al seu terreny.
