Una màscara blanca, nou dibuixos, una veritat esfereïdora. L’últim fenomen de les lletres japoneses es diu Uketsu i ha saltat de l’anonimat d’internet a l’aparador internacional amb Strange Pictures, un puzle criminal que es resol mirant tant com llegint.
Publicada al Japó el 2022 i arribada al mercat anglosaxó a inicis del 2025, la novel·la compta amb text, diagrames i imatges perquè el lector reconstrueixi el cas peça a peça.
El que va començar com una curiositat editorial al Japó, el 2022, avui és un fenomen traduït a més de trenta llengües, amb més d’1,5 milions d’exemplars venuts i un autor que ha decidit viure i promocionar-se darrere una màscara blanca.
Uketsu ha signat una obra que obliga el lector a visualitzar els dibuixos, que són la clau per resoldre cada cas. Aquí L’autor japonès ofereix un thriller amb l’objectiu de jugar amb el lector tan amb els ulls com amb la ment a Strange Pictures- Dibuixos estranys (Columna/ Reservoir Books )
La història: nou dibuixos, una veritat única
Ambientada a Tòquio, l’obra es divideix en diversos capítols independents. A cada història, la víctima deixa un dibuix: el d’una mare que mor durant el part; l’esbós que un professor d’art traça mentre és torturat; el dibuix d’un nen que representa casa seva amb finestres negres. Són peces d’un trencaclosques que, al final, encaixen amb una precisió brillant i un gir inesperat.
Uketsu: l’home que no mostra la cara
El seu nom és un pseudònim. La seva aparença pública, un uniforme: malla negra integral, màscara blanca, veu distorsionada. Només una trentena de persones coneixen qui hi ha sota el personatge. Abans d’arribar al paper, Uketsu va cultivar un seguici a YouTube amb vídeos surrealistes —alguns, directament absurds— que combinaven humor negre i estranyesa visual.
Aquest bagatge digital ha impregnat el seu estil narratiu: l’obra beu del llenguatge de la imatge, del ritme fragmentat d’internet i de la interactivitat pròpia de la cultura pop actual. No és casualitat que Strange Pictures hagi tingut adaptacions al manga, a la televisió i fins i tot al cinema.
Estructura i tècnica: l’engranatge del relat
Cada cas té vida pròpia, però tots responen a un patró: hi ha una mort, un dibuix i una investigació. El dibuix és l’únic element comú i, alhora, la porta d’entrada a la veritat. Els detalls són rellevants: una finestra pintada de negre, un objecte dibuixat fora de lloc, un traç tremolós que només s’entén quan s’observa a escala.
Aquesta estructura converteix el llibre en un joc d’engranatges: cap peça funciona sola, però totes sumen per fer girar el mecanisme narratiu.
Dels dibuixos a les cases
Si a Strange Pictures el dibuix era la clau de volta, a Strange Houses és el plànol d’una casa el que desencadena una trama criminal que es desplega entre passadissos, habitacions ocultes i estructures ideades per al delicte.