Sortegem 3 novel·les signades per Karin Slaugther.

L’illa dels llibres gràcies a l’editorial Roca sorteja 3 exemplars de la novel·la ‘El número de la tr4ición’ de la nordamericana Karin Slaughter.

 

Per poder optar  i participar en aquest  concurs heu de respondre a la pregunta:

De què teniu por?    Què us fa més por o pànic?

Entre totes les respostes rebudes fins el dia 23 de febrer  sortejarem 3 novel·les signades per Karin Slaughter!

Les respostes a info@illadelsllibres.com 

ALGUNES RESPOSTES REBUDES

Mònica: Les serps

Anna Tarròs:  Tinc por a la soledat i tinc pànic als tunels foscos sense sortida.

Eulàlia Molins: Jo tinc pànic a les malalties propies i a les dels mes propers.

Rocío Abelenda: El que més por em fa sóc jo mateixa. La por és dins meu. Por al fracàs, a no assolir allò que un pretén. Quan respirem i movem la part del tórax on tenim el cor tenim por, quan respirem i movem l’abdomen sabem controlar la por.
Si es tracta d’una por a alguna cosa exterior, diria a les amantis religioses. Li tinc autèntic pànic alhora que em fascinen.

Maria: Sóc la Maria i abans de respondre vull agraïr-vos la pregunta que feu: m’ha fet pensar una bona estona!!
I he arribat a la conclusió de que el que de debó em paniqueja és tenir al costat algú que no m’estimi de debó, amb tot el que implica la paraula estimar; això em fa molta més por que la soletat nua

Carme Ramilo: Dels ratpenats.

Ramona Solé: les meves pors són moltes sóc molt patidora, però el que em provoca més pànic és rebre una trucada informant-me que ha passat alguna cosa greu a algú de la meva família.

M. Esperança Sust: Tinc por en nprincipi de lo desconegut, peró amb fa mes por el pànic perque per mi es sinonim de descontrol.

Mònica Pueyo: Em fa pànic veure que en aquest món tot gira al voltant dels diners, i així ens va. Sembla una reflexió molt negativa per aquestes hores del dia, però confio en que tot canvii o al menys o desitjo de cor.

José Campoy: No més tinc por de perdre tot el que en fa viure

Lucia Teruel: Hi han moltes coses a les quals jo tinc por, de fet, jo em considere una persona poregosa, per l’ educació que vaig rebre per part de ma mare. Gràcies als llibres que eduquen tant, vaig desfent mites.
Aquesta que vos conté no se si es la que més por em fa, però ara en aquests mesos, és la que més em passa pel cap. Es la por a tindre un fill i tot el que comporta: des de la gestació i el part fins a la criança. Potser siga una por estupida i massa corrent, però forma part de la vida i serà una de les decisions més dificils que hauré de prendre.

Miquel Grau: Tinc por de tot tipus d’ animals, no suporto ni les mascotes ni els més  fastigosos, rèptils, aranyes, insectes …
Tinc por d’ anar sol per un lloc solitari com seria una selva o un bosc  amb tot de sorolls de qui habita el lloc.
Tinc por moltes vegades de les alçades sense protecció (que no hi hagin  baranes, etc.) que pugis caure d’ altabaix.
Ara no recordo més coses, però reconec que sóc bastant poruc. M’ agrada  anar a les coses segures.

Joan Montes : Em fan por el accidents i pànic que lladres entrein a casa.

Sara Girona: Tinc por a la mort. La nostra cultura no es prepara. Tinc admiració per la cultura mexicana i la manera d´enfocar el que per a mi és un gran tabú i tristesa.

Germán Muñoz: M’agradaria que les pors es limitessin a pors imaginàries, però en la situació en què vivim actualment, la incertesa del dia a dia es probablement el que més pànic em fa.

Rut Costa: Em fa por l’agonia.

Antònia Pizà: Mai he suportat les rates. De fet, alguna vegada he somiat que tenia la coa d’una rata llaçada al cordó de la sabata… només de pensar-ho, ufffff!!!!!!!

Xavier Crespo: Ser enterrat viu, saber que algú ha sigut enterrat viu, que aquest o algú donat per mort “ressusciti”. És obvi que el vampirisme, els zombis… no han format mai part de les meves lectures

Manel Aljama: La incertesa. El desconeixement. El terror no explicat, el psicològic. Aquell terror que no és explícit i que és incert.  Un bon exemple les mirades dels nens de “El pueblo de los malditos” (1960) No em fa gens de por tot allò que és explícit com el “gore”, els vampirs, els decorats barrocs, etc.

Rosa Maria Vidal: El maltractament

Meritxell Almenara: Doncs la por més gran a les serps i això que no he tingut cap problema en particular, però sóc incapaç de veure-les ni a la tele.

Jaume Escrigas: El que em fa més por és la malatia i no poder dependre de mi mateix

Judit Cardaset: Espero aue quedi en secret, perquè no m’agradaria que ara els meus pitjors enemics sabessin quin és el meu punt feble. Una de les meves pors més profundes són les mantis, aquells insectes amb aquells cossos tan repel·lents. Buf! Fujo quan en veig alguna.

Gemma paniagua: Tengo miedo de la vida en ella hay muy malas personas y suelen hacerte daño.

Emma Gironès:  Les aranyes s’ha de dir que em fan bastant pànic!! Sobretot les de potes llargues i peludes!!

Elena Serra: A mi allò que més por em fa es perde’m al metro, ja m’ha passat alguns cops, que mirant els plànols m’equivoco de tren o d’andana, i després surto a una part de la ciutat que no conec

José Maria Aranza: Lo que em fa més por no es el dolor, envellir ni la mort. Si no les tres coses juntes patirles en soletat.

1 COMENTARI

  1. Por escènica, a vegades, produïda per timidesa, encara que no es tracti de cap escenari. Por una mica estúpida, que controlo després d’anys d’entrenament.

Comments are closed.