Recomanem ‘La anciana que nunca jugó al tenis y otros relatos que sientan bien’ de Zidrou (Norma Comic)
Juan Carlos Saloz
El còmic és un dels mitjans més valuosos que existeixen. A través de les seves pàgines, qualsevol pot arribar a sentir les emocions més arraigades de sí mateixos. Alegria, pena, fàstic o melancolia sorgeixen amb temeritat si els ingredients necessaris s’uneixen. Un bon dibuix, ganes de sentir i, sobretot, un magnífic guió, poden conformar històries inigualables.
‘La anciana que nunca jugó al tenis y otros relatos que sientan bien’ és un gran exemple del que es pot transmetre a través del còmic. A partir de 15 relats diferents però amb una càrrega emotiva similar, els autors d’aquest volum aconsegueixen arribar a qualsevol lector per tossut que sembli en un principi. Amb trames simples i dolorosament reals, trenquen amb l’estereotip lligat a aquest mitjà i demostren que, amb poques pàgines, es pot aconseguir moltíssim.
Zidrou signa aquest recopilatori editat per Norma Editorial. L’autor de ‘Lydie’, ‘El paseo de los sueños’, ‘Los 3 frutos’ o ‘La Mondaine’ irromp amb el seu “jo” interior per donar-ho a qualsevol tipus de públic, mostrant així que no es necessita un argument extens per demostrar genialitat. Potser sigui per això que els il·lustradors espanyols estiguin encantats de treballar amb ell; perquè sap arribar a l’ànima de qui l’envolta.
Al obrir el volum ens topem amb ‘Coltrane’, la història d’un jove que ha sortit de la presó i va a viure amb el seu avi, a qui li encanta la música Jazz –fet pel que ha anomenat al seu gos Coltrane–. Durant les nou pàgines que s’utilitzen per presentar als personatges s’indaga en la psicologia humana i en el pas del temps d’una manera extraordinària i eficaç. El dibuixant Jordi Lafebre aconsegueix que l’interès del lector per la resta del còmic pugi moltíssim.
Darrera d’aquesta història i continuant amb els títols d’autors musicals, es presenta ‘Vivaldi’, dibuixat per Maly Siri i amb color d’Anne-Claire Jouvray. En ‘Vivaldi’ es continua explorant la senzillesa de l’ésser humà en quatre pàgines on tant el protagonista com la seva mascota aconsegueixen dibuixar un somriure inapel·lable en tot aquell que es fica a la història.
Però una de les obres més rellevants és ‘Las quemaduras’, títol que no revela el seu significat fins ben entrada la història. Simon Hureu aconsegueix, amb la traça del seu dibuix, reflectir perfectament els sentiments de Zidrou en 13 pàgines on dos protagonistes inusuals mostren que, a vegades, ocultem coses increïbles dintre de nosaltres mateixos per agradar més a la societat.
I Josep Homs es suma a la festa amb tres escenes diferents de ‘La intimidad’, on veiem escenes de parella tan usuals com boniques. Dos simples pàgines són més que suficients per mostrar el que succeeix a la més absoluta privacitat. Potser quedi, no obstant , relegada per ‘Pollos asados’, la història d’una vida trista però preciosa que provoca llàgrimes i somriures a parts iguals. Les seves 9 pàgines convencen de que es tracta de la millor història del recopilatori.
Més complexa és ‘Blanca navidad’. Amb una trama de només 4 pàgines, Laurent Van Beughen dóna a conèixer els misteris d’un vell home que ha ocultat molt de temps dintre de la seva ànima. I més règia encara és ‘París, Barlín, Ámsterdam, Trurgny-sur-vielle’; un viatge per la vida de quatre somiadors que impossibilita el no veure’s reflectit per qualsevol d’ells.
El títol de que dóna vida a l’exemplar, ‘La abuela que nunca jugó al tenis’, sorprèn al donar a conèixer la manera com uns animals poden arribar a ser molt significatius per una protagonista que, tot i la seva avançada edat, demostra ser una dona de la que tots podem aprendre quelcom. La seva solitud no obstaculitza la seva bondat. La trista realitat que la rodeja provoca que el lector acabi sentint-se totalment commogut.
El llibre continua amb dos relats sobre els somnis, la vida i la mort: ‘El balcón’ i ‘Visita al cementerio’. Sense diàleg comprés entre els dos, els dibuixants Sergio Córdoba i Van Beughen aconsegueixen continuar una línia editorial que engloba les històries que signa Zidrou.
‘Arthur’, de només cinc pàgines, atreu pel seu estil. Dibuix i text estan fets completament a mà, fet que no perjudica la història d’un protagonista enamorat del seu fill acabat de néixer. I amb ‘View-Master’ no podrem contenir un nou torrencial de llàgrimes en un homenatge increïble a l’alzheimer. Tota una experiència realista i per tant cruel que instiga a valorar el que tenim abans de que ho perdem.
Finalment, no podria haver-se escollit una millor última història: ‘Sopa de zanahorias’. Amb relació amb el primer relat –‘Coltrane’–, torna a ser dibuixat per Jordi Lafebre. Si abans havíem conegut al fill i a l’avi, en aquesta ocasió es dóna a conèixer un pare que creu haver fracassat als seus deures però que està disposat a recuperar el temps perdut.
El guió de cadascuna de les històries és net, senzill i eficaç. Aconsegueix el que pretén amb cada relat: emocionar amb la realitat de la vida quotidiana. Tot i no ser la millor obra de Zidrou, es tracta d’un recopilatori indispensable per tots aquells que no vegin el còmic només com un mitjà dedicat exclusivament a l’acció i les aventures fantàstiques.
A més, els artistes que treballen junt amb el guionista fan una gran tasca que augmenta la qualitat de l’obra. Cadascun d’ells aporta una personalitat original, totes perfectament compenetrades amb les idees de Zidrou i amb una eficàcia magistral. Per sobre de la resta, criden l’atenció Jordi Lafebre i Pedro J. Colombo, però tots fan un gran treball.
‘La abuela que nunca jugó al tenis y otros relatos que sientan bien’ pot aconseguir-se per 19,50€ editat per Norma Còmics en cartoné. Té un total de 128 pàgines a color i es tracta, sens dubte, d’un exemplar magnífic per regalar a qui habitualment no llegeixen còmics.
