L’escriptor mallorquí, guanyador del Premi L’Illa dels Llibres 2022 amb Ràbia, rep un dels principals reconeixements de la literatura estatal per un poemari que entrellaça la memòria de la Guerra Civil i els records de la mare i la infantesa
L’escriptor mallorquí Sebastià Alzamora ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Poesia 2026 per Sala Augusta seguit de Llengua materna, publicat per Proa. El reconeixement, concedit pel Ministeri de Cultura i dotat amb 30.000 euros, premia una obra formada per dues peces que, des de registres molt diferents, exploren la memòria col·lectiva i familiar.
El jurat ha destacat la capacitat d’Alzamora per transitar «des del llenguatge arravatat de la denúncia històrica fins a la delicadesa de l’espai domèstic» i ha subratllat la manera com l’autor aconsegueix entrellaçar la història col·lectiva amb la intimitat familiar.
Sala Augusta seguit de Llengua materna proposa, d’aquesta manera, un doble exercici poètic unit pel record. En la primera part, Alzamora dirigeix la mirada cap a un dels episodis més foscos de la història contemporània de Mallorca. En la segona, la memòria abandona l’espai públic per endinsar-se en el territori familiar, la figura de la mare i els records de la infantesa.
Sala Augusta, poesia contra l’oblit
Sala Augusta està construït a partir d’un únic poema de vers llarg i lliure que recupera la història d’un cinema situat al centre de Palma que durant la Guerra Civil va ser utilitzat com a presó. Aquest espai es converteix en el punt de partida perquè Alzamora recuperi la memòria de la repressió i de les morts d’innocents.
El jurat destaca que el poeta utilitza un llenguatge situat entre la lírica i la cruesa per fer avançar un relat tràgic que invoca la pietat i reivindica la necessitat de recordar. El cinema deixa de ser simplement un espai físic i es transforma en un lloc de memòria des del qual la poesia interroga el passat i les seves ferides.
Alzamora converteix així la paraula poètica en una eina contra l’oblit i recupera un episodi històric que connecta la memòria individual amb la col·lectiva.
Llengua materna, el record de la mare
La segona part del volum representa un canvi de registre. Si Sala Augusta posa el focus en la violència de la història, Llengua materna dirigeix la mirada cap a la intimitat.
Des d’una poesia marcada per la tendresa i la melancolia, Sebastià Alzamora ret homenatge a la figura de la seva mare i recupera els records d’una infantesa humil, especialment marcada per les dones que sostenien les famílies treballant per a la indústria del calçat.
El jurat considera que Llengua materna constitueix l’altra cara del projecte memorialístic del llibre. La memòria ja no és la dels grans esdeveniments històrics, sinó aquella que queda fixada en els gestos quotidians, les relacions familiars, el treball i els records d’infantesa.
D’aquesta manera, les dues parts del poemari acaben dialogant entre elles. La memòria de les víctimes de la Guerra Civil conviu amb la memòria familiar, i la història col·lectiva amb la biografia personal.
Guanyador del Premi L’Illa dels Llibres amb Ràbia
El Premi Nacional de Poesia se suma a una trajectòria literària que també manté un vincle especial amb L’Illa dels Llibres. L’any 2022, Sebastià Alzamora va guanyar el 12è Premi L’Illa dels Llibres amb la novel·la Ràbia, publicada també per Proa.
El guardó, decidit per votació popular entre els lectors i lectores del portal literari, va reconèixer una de les novel·les més personals de l’escriptor mallorquí.
Ràbia presenta la història d’un home solitari que viu amb la seva gossa Taylor en una zona turística de Mallorca. A partir d’un episodi violent, la novel·la s’endinsa en qüestions com la pèrdua, la solitud, la violència, el mal i la relació de l’individu amb un entorn que es transforma.
El reconeixement dels lectors de L’Illa dels Llibres no va ser l’únic que va rebre la novel·la. Ràbia també va ser distingida amb el Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any 2022, consolidant-se com una de les obres més destacades de la trajectòria recent de l’autor.
Quatre anys després d’aquell Premi L’Illa dels Llibres, Alzamora torna a veure reconeguda la seva obra, aquesta vegada en el terreny de la poesia, amb el Premi Nacional de Poesia.
Una trajectòria entre la poesia i la novel·la
Nascut a Llucmajor l’any 1972, Sebastià Alzamora és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears i ha desenvolupat una extensa trajectòria que combina poesia, narrativa i articulisme.
Es va donar a conèixer literàriament amb el poemari Rafel, publicat l’any 1994 i guanyador del Premi Salvador Espriu. Posteriorment, la seva producció poètica ha estat reconeguda amb guardons com el Premi Carles Riba per La part visible (2009) i el Premi de la Crítica Serra d’Or per La netedat (2018).
La narrativa ocupa igualment un lloc destacat en la seva producció. Alzamora és autor de novel·les com Sara i Jeremies, premi Ciutat de Palma 2002; La pell i la princesa, premi Josep Pla 2005; Miracle a Llucmajor; Crim de sang, premi Sant Jordi 2011; Dos amics de vint anys; La Malcontenta; Reis del món; Ràbia i El Federal, publicada el 2024.
La seva obra ha aconseguit també una notable projecció internacional i ha estat traduïda al francès, italià, castellà, anglès, portuguès, polonès i danès.
