Sebastià Alzamora guanya el Premi Lletra d’Or 2025 amb Sala Augusta seguit de Llengua materna

L’escriptor mallorquí suma un nou reconeixement a un poemari que explora la memòria col·lectiva i personal, des de la repressió franquista a Mallorca fins al record de la seva mare. L’obra ja havia rebut el Premi Nacional de Poesia, el Premi de la Crítica i el Premi Crítica Serra d’Or, entre altres distincions.

Sebastià Alzamora continua acumulant reconeixements amb Sala Augusta seguit de Llengua materna (Proa). L’escriptor mallorquí ha estat distingit amb el Premi Lletra d’Or al millor llibre publicat en català durant el 2025, un nou guardó que confirma l’excepcional acollida crítica d’una obra que s’ha convertit en un dels títols més celebrats de la poesia catalana dels darrers anys.

El premi s’afegeix a una llarga llista de distincions que inclou el Premi Nacional de Poesia, el Premi de la Crítica, el Premi Crítica Serra d’Or i el Premi Josep M. Llompart – Cavall Verd, concedit per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Amb aquest nou reconeixement, Alzamora consolida una de les fites més destacades de la seva trajectòria literària gràcies a un llibre que connecta la història col·lectiva amb les vivències més íntimes.

Dos poemes que uneixen la memòria històrica i la personal

Sala Augusta seguit de Llengua materna està format per dos poemes llargs que, tot i abordar episodis diferents, comparteixen una mateixa voluntat: rescatar de l’oblit les vides i les experiències de persones que han deixat una empremta en la història i en la memòria de l’autor.

El primer poema, Sala Augusta, pren el nom d’un cinema situat al centre de Palma, construït sobre els terrenys que durant la Guerra Civil havien acollit una presó franquista. En aquell espai, presos republicans esperaven l’execució en condicions infrahumanes. A partir d’aquest escenari, Alzamora evoca els homes i les dones que van patir la repressió desencadenada per l’aixecament militar de 1936 a Mallorca. El poema recupera una part dolorosa de la història de l’illa i converteix un espai quotidià en un lloc carregat de memòria, on el passat continua present sota les transformacions de la ciutat.

A Llengua materna, en canvi, l’escriptor trasllada aquesta mirada cap al terreny més íntim amb un poema dedicat a la mort de la seva mare. El record personal es transforma també en un homenatge a tota una generació de dones mallorquines que van treballar en la indústria del calçat entre els anys quaranta i vuitanta. Eren les anomenades riveteres, dones que cosien sabates des de casa, sovint sense drets ni garanties laborals, i que van sostenir amb la seva feina una part important de l’economia de Mallorca abans que el desenvolupament turístic transformés profundament el model productiu de l’illa.

D’aquesta manera, Alzamora aconsegueix que el dol familiar transcendeixi l’experiència individual i es converteixi en un reconeixement a unes treballadores habitualment invisibilitzades.

Els dos poemes dialoguen a través de la memòria, l’absència i la necessitat de preservar les històries que corren el risc de desaparèixer. El resultat és una obra en què la poesia esdevé una manera de recordar, però també de reivindicar la dignitat de les persones.

El jurat celebra el premi amb un sonet ple d’ironia

El jurat del Premi Lletra d’Or d’enguany, format per Borja Bagunyà, Míriam Cano, Xènia Dyakonova, Andreu Gomila, Àngels Gregori, Llucia Ramis i Pau Sif, ha volgut expressar la seva valoració del llibre d’una manera poc convencional. En lloc d’una justificació crítica tradicional, els membres del jurat han optat per un sonet-glossa escrit per Xènia Dyakonova, que combina l’humor, l’admiració i la complicitat amb l’autor.

El poema arrenca preguntant-se per què cal tornar a premiar una obra que ja ha rebut tantes distincions:

¿Per què premiem encara Sala Augusta
si ja té tants guardons, i fins i tot
(potser no ve al cas, pro tant me fot)
el Premio Nacional ha dit «me gusta»?

La resposta del jurat posa l’accent en la capacitat del llibre per parlar de la mort sense solemnitat excessiva, amb una llengua viva i una sensibilitat que combina l’emoció i la ironia. Dyakonova també destaca la capacitat d’Alzamora de fer conviure el riure i el dolor, i de donar veu als morts d’una manera justa. El sonet acaba convertint-se en una declaració d’admiració col·lectiva cap a l’escriptor.

Un premi amb set dècades d’història

El Premi Lletra d’Or va néixer el 1956 per iniciativa privada i independent de qualsevol institució, amb l’objectiu de reconèixer anualment la millor obra publicada en llengua catalana.

Els primers noms del seu palmarès ja van marcar el nivell d’exigència literària del guardó: Salvador Espriu, Josep Pla i Josep Carner. Des d’aleshores, el premi s’ha mantingut com una de les distincions històriques més prestigioses de la literatura catalana. Una de les seves particularitats és que no disposa de dotació econòmica. El reconeixement consisteix en un botó de solapa d’or que representa la lletra grega fi (φ), símbol clàssic de l’equilibri i la proporció. Com marca la tradició, el joier Manel Capdevila serà l’encarregat de lliurar aquesta peça a Sebastià Alzamora.

Nascut a Llucmajor el 1972, Alzamora ha desenvolupat una extensa trajectòria com a poeta, novel·lista i articulista. Amb Sala Augusta seguit de Llengua materna, l’autor ha aconseguit reunir el reconeixement de diversos jurats literaris al voltant d’una obra que converteix la memòria en el seu eix central.

El nou Premi Lletra d’Or reforça el valor d’un llibre que, a través de dos poemes de gran intensitat, recupera les víctimes de la repressió franquista i la història de les dones treballadores de Mallorca, alhora que ofereix una reflexió profundament personal sobre la pèrdua, els records i els vincles familiars.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here