Site icon L'illa dels llibres

Sant Jordi 2026 consolida el múscul editorial català amb una facturació de 26,7 milions d’euros en vendes i 71.000 títols diferents

La diada de Sant Jordi 2026 ha tornat a demostrar la fortalesa del sector editorial català i la capacitat de la festa del llibre per mobilitzar milers de lectors arreu del país.

El Gremi de Llibreters de Catalunya i la Cambra del Llibre han confirmat una facturació rècord de 26,7 milions d’euros, superant lleugerament els 26,1 milions assolits l’any passat.

Les dades definitives, un cop processades les vendes de llibreries i parades al carrer, també evidencien la gran diversitat de l’oferta editorial: durant la jornada es van vendre prop de 2 milions d’exemplars corresponents a 71.000 títols diferents. El sector destaca que aquesta xifra reflecteix “el talent creatiu, la potència editorial i l’extensió de la xarxa llibretera de Catalunya”.

La ficció lidera les vendes

Pel que fa als hàbits de consum, la ficció continua sent el gènere preferit pels lectors, amb un 37,1 % del total de llibres venuts. La literatura infantil i juvenil manté un pes destacat amb el 29 %, seguida de la no-ficció (22,3 %) i el còmic (11,6 %).

El català també reforça la seva presència al mercat editorial. Del total de llibres venuts durant Sant Jordi, el 54,7 % van ser en català, davant del 45,3 % en castellà. Les dades mostren diferències territorials significatives: Girona és la demarcació amb més percentatge de vendes en català, arribant al 65,8 %, seguida de Lleida (60,3 %), Tarragona (53,2 %) i Barcelona (52,8 %).

La llengua catalana té especial força en la literatura infantil i juvenil, on representa més del 71 % de les vendes. En canvi, el còmic continua sent el gènere més dominat pel castellà, amb un 64 % dels exemplars venuts.

Regina Rodríguez Sirvent i Eduardo Mendoza encapçalen els rànquings

En ficció catalana, la novel·la més venuda ha estat Crispetes de matinada, de Regina Rodríguez Sirvent, publicada per La Campana. L’han seguida El joc del silenci, de Gil Pratsobrerroca, i Després del naufragi, d’Albert Sánchez Piñol.

En castellà, el gran triomfador ha estat Eduardo Mendoza amb La intriga del funeral inconveniente, mentre que David Uclés ha col·locat dues obres entre les deu més venudes.

En no-ficció catalana, el lideratge ha estat per a Manual de defensa del català, d’Òscar Andreu, un títol que confirma l’interès dels lectors pels debats sobre llengua i identitat cultural. També han destacat les memòries sobre salut mental d’Oriol Mitjà i els assajos de Francesc Torralba i Carles Porta.

En l’àmbit infantil i juvenil, la sèrie Goa de Míriam Tirado ha tornat a dominar les vendes en català, mentre que en castellà els fenòmens vinculats a TikTok, el K-pop i la literatura romàntica juvenil han concentrat bona part de l’interès dels lectors més joves.

Només el 7 % de les vendes corresponen als llibres més populars

La Cambra del Llibre subratlla, però, que els grans èxits comercials només representen aproximadament el 7 % del total de llibres venuts. Aquesta dada reforça la idea d’un mercat lector diversificat i allunyat de la concentració exclusiva en supervendes.

La llista definitiva dels llibres més venuts s’ha elaborat a partir de les dades de les llibreries adherides a LibriRed, incloent-hi les vendes de les parades al carrer i les estimacions de GFK.

Exit mobile version