Netflix estrena Ciudad de Sombras: Barcelona s’enfronta als seus fantasmes arquitectònics i socials en l’adaptació del fenomen literari de Sáinz de la Maza
El 12 de desembre, Netflix incorpora al seu catàleg Ciudad de Sombras, l’adaptació televisiva de El Verdugo de Gaudí (Destino), novel·la que va marcar el debut d’Aro Sáinz de la Maza en el gènere negre l’any 2012 i que va donar origen a la saga de l’inspector Milo Malart. El projecte, liderat per Isak Férriz i Verónica Echegui, arriba amb l’ambició de convertir Barcelona en l’escenari central d’un thriller policíac coral on arquitectura, memòria i violència s’entrecreuen.
Si en la literatura la ciutat es convertia en mapa emocional i en camp de batalla moral, ara Netflix trasllada aquesta proposta al llenguatge audiovisual amb un format que combina investigació policial, psicologia criminal i denúncia social, i que aspira a situar Ciudad de Sombras en la lliga de sèries europees de suspens d’alt voltatge.
Un debut literari que anunciava una dimensió audiovisual
Quan El asesino de La Pedrera, títol de l’edició de RBA quan va arribar a llibreries el 2012, pocs intuïen que aquella primera novel·la negra de Sáinz de la Maza acabaria desembocant en una franquícia internacional. El mateix autor va reconèixer en una entrevista a L’Illa dels Llibres que la reacció del públic va superar totes les expectatives: “Tant entusiasme m’està resultant contagiós, balsàmic i energitzant.”
El pas al gènere negre responia a una necessitat literària, però també a un moment vital i històric: “Sempre havia tingut en ment escriure una novel·la negra. […] Amb la crisi vaig trobar, per fi, un període prou llarg per dedicar-m’hi per complet.”
Aquella oportunitat va donar lloc a una obra que ja naixia amb una estructura sòlida i cinematogràfica: ritme intens, escenes calculades al mil·límetre i un treball meticulós d’ambientació i personatges.
Barcelona com no s’havia vist: entre la postal turística i la ciutat que s’estimba
La sèrie conserva la idea clau de la novel·la: l’arquitectura modernista no és un simple fons escènic, sinó el nervi de la història. Els edificis de Gaudí —Patí Güell, Casa Batlló, La Pedrera, Sagrada Família— esdevenen l’escenari de crims ritualitzats que posen la ciutat davant el seu llegat més reconegut i alhora més vulnerable.
L’autor justificava així la decisió “Gaudí és la joia de la corona de Barcelona. I el meu psicòpata vol fer mal a la ciutat.”
Amb Ciudad de Sombras, la Barcelona filmada deixa de ser la imatge amable que circula a les guies turístiques. La càmera la mira des de la intempèrie: carrerons nocturns, façanes que es converteixen en murs psicològics, espais urbans que evoquen un passat convuls i un present desigual.
No és casual que Sáinz de la Maza invoqués l’ombra de la Rosa de foc, la Barcelona incendiària de la Setmana Tràgica “La ciutat s’agita entre dos mons cada vegada més distanciats: els intocables i els desesperats.”
La sèrie, com la novel·la, es planteja com un diagnòstic social, no com una postal.
Milo Malart, un policia d’un altre temps per a un món que s’esquerda
Si l’arquitectura estructura la trama, l’inspector Milo Malart n’és l’eix emocional. Malart representa l’antiheroi contemporani: un investigador brillant però emocionalment devastat, capaç de grans intuïcions i de grans autoenganys. L’autor el descrivia així el 2012 “A simple vista pot semblar poc sociable, però és extremament lleial als seus amics. […] És una bomba de rellotgeria que pot esclatar en qualsevol moment.”
La sèrie aposta per traslladar aquesta complexitat emocional a la pantalla, combinant acció policial amb introspecció. La relació amb la seva companya Rebeca Mercader, interpretada per Echegui, actua com a contrapunt metòdic i racional, tot i que mai exempt de conflicte “De la unió d’unes personalitats tan contraposades sorgeix la resolució. […] Formen un gran equip… sempre que siguin capaços de vèncer les seves diferències.”
La parella investigadora funciona com a mirall del relat: dues maneres irreconciliables d’entendre el món que necessàriament han de pactar per sobreviure.
La novel·la negra com a espai de denúncia
A Ciudad de Sombras no hi manquen els elements clàssics del noir: corrupció urbanística i política, degradació institucional, periodisme sensacionalista i desigualtats estructurals que desencadenen violència. Sáinz de la Maza defensava aquesta mirada realista “La idea és compondre un retrat veraç de la nostra societat d’avui. […] Una altra cosa és que ens regiri els budells, però és el que hi ha.”
El mateix autor reconeixia que tres quartes parts del material que inspirava la novel·la provenia de l’actualitat periodística. Aquesta línia de treball es manté a la sèrie, que posa l’accent en el rol de les institucions, els cossos policials i la pressió mediàtica.
Un fenomen en expansió
L’estrena de Netflix coincideix amb la reedició d’El Verdugo de Gaudí per Ediciones Destino i amb la consolidació internacional de la saga Milo Malart, traduïda a set idiomes i premiada en diverses ocasions. El personatge s’ha convertit en un referent del noir mediterrani i, des de França, s’ha comparat Sáinz de la Maza amb figures com Jo Nesbø i Philip Kerr.
Aquell 2012, l’autor ja intuïa que Malart no seria flor d’un dia “No se m’ocorre millor forma de correspondre als lectors que seguir amb Milo Malart en un nou cas.” Avui, dotze anys després, el compromís s’ha convertit en un univers narratiu.