Ruta Sepetys narra la història del vaixell alemany Wilhem Gustloff que va ser enfonsat durant la Segona Guerra Mundial, per un torpede rus, provocant la mort de 10.000 persones. Es tracta de la tragèdia marítima més gran de la història, però l’oblit ha fet que gairebé ningú conegui el que va succeir.
Ara Ruta Sepetys publica la novel·la ‘Lágrimas en el mar’ (Maeva) on vol donar, una vegada més, veu als oblidats com ja ha fet en anteriors novel·les com ‘Entre tonos de gris’.
El Wilhelm Gustloff va ser construït com un creuer de plaer però des de l’any 1939 va ser reconvertit en un buc hospital per traslladar als soldats ferits.
La història assegura que en aquest buc es va repatriar d’Espanya a la coneguda Legió Cóndor. Una de les darreres missions del Wilhelm Gustloff va ser l’anomenada Operació Anníbal amb l’objectiu de traslladar a soldats i civils a alemanys a les ciutats de Kiel i Flensburg. Molts dels refugiats que pujaven al vaixell creien que tenien la darrera oportunitat de salvar-se d’un terrible destí, però el 30 de gener de 1945 un submarí soviètic va enfonsar amb un torpede el vaixell provocant una de les grans tragèdies marítimes de la història provocant al voltant de 10,000 morts i amb molt pocs supervivents.
En plena guerra, l’Alemanya de Hitler no li interessava fer saber a l’opinió pública que un vaixell alemany havia estat enfonsat per l’enemic.
Ruta Sepetys es va assabentar de la història per casualitat, arran d’un comentari d’Erika Demski, una cosina del seu pare que fugint de Lituània, havia aconseguit passatge pel Wilhelm Gustloff però que finalment, per diverses circumstàncies va perdre el vaixell.
Una vegada més i com és habitual en les novel·les de Ruta Sepetys són els joves els protagonistes i a ‘Lágrimas en el mar’ dóna veu a quatre joves de diversa procedència, però que les seves vides s’entrecreuen i van lligades a la història del vaixell.
La novel·la alterna capítols curts protagonitzats per cadasqun dels quatre joves; Joana, una infermera de Lituània, l’Emília la filla d’un matemàtic polonès, en Florian i l’Alfred un jove mariner alemany de qui coneixerem de primera mà la història del vaixell. Per a molts refugiats la situació política i social era molt complicada tal com assegura en un moment determinat la novel·la el personatge de la polonesa Emilia ‘Los nazis enviaron a nuestro pueblo a guetos y campos de concentración. Los soviéticos enviaron nuestro pueblo a gulags y a Sibéria’.
Ruta Sepetys coneix molt bé la història de molts refugiats i el millor exemple és el seu pare que va haver de fugir de Lituània per la situació social i política. El tema dels refugiats no és nou en l’obra de Sepetys perquè a Entre tonos de gris (Maeva) va suposar el seu debut, la novel·la arrencava d’una experiència familiar per narrar l’horror que van viure milers de lituans que van ser deportats als gulags soviètics. Molts d’aquests lituans van morir als camps de treball de Sibèria i Sepetys va voler retre un homenatge als que van patir aquesta desagradable experiència. La novel·la va aconseguir publicar-se a 46 països i la traducció a gairebé una vintena de llengües.
Després d’un temps de reflexió Ruta Sepetys va decidir tornar a escriure i ho va fer amb una història molt diferent ambientada a la ciutat de Nova Orleans de la meitat del segle XX. Lágrimas en el mar és la tercera novel·la de Ruta Sepetys després d’Entre tonos de gris i El color de los sueños.
