L'illa dels llibres

“Riccardino” d’Andrea Camilleri, l’últim servei del comissari Montalbano

Haurem d’esperar a l’octubre per llegir la darrera novel·la de l’escriptor sicilià amb el final de la sèrie de Salvo Montalbano.

Andrea Camilleri va començar a escriure la novel·la “Riccardino” entre els anys 2004 i 2005. No va ser fins a l’any 2016, quan l’autor va decidir reprendre l’obra que finalment va veure la llum l’any 2020 quan va ser publicada després de la mort de l’escriptor. Aquest era el desig de Camillieri i així li va expressar al seu editor amb qui va pactar que no es publiqués fins que fos, realment el darrer episodi de la sèrie Montalbano.

L’editor va custodiar fins a la mort de l’autor en una caixa forta la novel·la que a principis d’octubre publicaran Edicions 62 i Salamandra en català i castellà respectivament. En català amb la traducció del traductor habitual, Pau Vidal.

Camilleri barreja a “Riccardino”, realitat i ficció, per acomiadar-se del seu personatge on a través de la investigació d’homicidi, la novel·la recull les discrepàncies entre el personatge Montalbano i l’autor, Andrea Camilleri.

L’escriptor ens va deixar el 17 de juliol de 2019 als 93 anys. Andrea Camilleri va començar la trajectòria literària i cultural com a director teatral amb obres de Pirandello i Beckett, durant un temps es va dedicar a fer produccions policíaques per a la televisió italiana com a productor i coguionista de la sèrie del comissari Maigret de Simenon.
Tot i que és conegut principalment per la sèrie Montalbano, Camilleri era autor també de moltes novel·les històriques ambientades a la Sicília del segle XIX. Un exemple és el seu debut literari l’any 1978 amb la novel·la històrica El curs de les coses.

L’any 1994 publicava la primera novel·la protagonitzada per Salvo Montalbano amb el títol de La forma de l’aigua que seguiria fins a l’actualitat amb títols com El gos de terracota, El lladre de pastissets, La veu del violí, L’excursió a Tíndari, Un gir decisiu, La paciència de l’aranya, Sense títol, La lluna de paper, Foguerada d’agost, Les ales de l’esfinx, La pista de sorra, El camp del terrissaire, L’edad del dubte, El joc de pistes o El Somriure d’Angèlica.

FASCINACIÓ PER MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN

L’escriptor sempre s’havia mostrat admirador de l’obra de Manuel Vázquez MontalbÁn “La fascinació de Montalban va sorgir arran de la lectura de la novel·la ‘El pianista’ i des de llavors no es va cansar de repetir la seva gratitud envers l’escriptor català. “Va ser la lectura d’aquesta novel·la que el que em va ajudar a no escriure novel·les avorrides i com a mostra d’afecte vaig anomenar el meu comissari, Montalbano, en clara referència a Manuel Vázquez Montalbna”. L’any 2014 en la roda de premsa prèvia al lliurament del Pepe Carvalho a la ciutat de Barcelona, afirmava que escrivia cada dia i sobre el futur del comissari Montalbano assegurava ‘que li provocava terror la jubilació’ al mateix temps que afirmava que el seu personatge’ viu envoltat d’imbècils perquè el 99% dels criminals són imbècils i estar envoltat d’aquesta gent no és agradable”.

Ara, el comissari Salvo Montalbano viurà una jubilació forçosa després de la mort del seu creador i de la publicació a l’octubre de la darrera obra on és protagonista.

“RICARDINNO”, PUNT I FINAL A LA SÈRIE SALVO MONTALBANO

A “Riccardino”,  un jove director d’una sucursal bancària de Vigàta és assassinat per un misteriós motociclista, i Salvo Montalbano, cansat ja de crims i homicidis, s’encarrega de resoldre el cas en el menor temps possible. Però, el que inicialment semblava una revenja per qüestions d’honor, resulta ser molt més complicat del que creia inicialment.
Les obres de Camilleri han estat editades per Edicions 62 i Bromera en català i Destino i Salamandra en castellà.
S’han traduït a 36 idiomes s’han venut més de 30 milions d’exemplars.

 

“Riccardino” d’Andrea Camilleri, l’últim servei del comissari Montalbano

Exit mobile version