Hi ha històries que comencen com un joc i acaben convertint-se en una prova. A “L’última pantalla” (Estrella Polar), Martí Gironell proposa precisament aquest viatge: el pas d’una adolescència marcada per l’evasió digital a una experiència que obliga a mirar-se al mirall.
La novel·la arrenca amb un escenari quotidià, gairebé reconeixible per a moltes famílies: una noia enganxada als videojocs que és enviada a passar l’estiu lluny de pantalles i connexió. La Jordina —o Jordi, com prefereix que l’anomenin els amics— no encaixa fàcilment en el seu entorn. Té tretze anys, conviu amb la síndrome de Tourette i troba en els videojocs un refugi, un espai on tot sembla més controlable.
El que podria ser un estiu avorrit en un poble aïllat es capgira quan descobreix, en una deixalleria, una vella màquina recreativa. No és només un objecte nostàlgic: és la porta d’entrada a una història que barreja misteri i aventura amb una habilitat narrativa notable. Gironell evita artificis innecessaris i entra ràpidament en matèria, confiant en la força del relat.
A partir d’aquí, el llibre guanya velocitat. La Jordina queda atrapada dins del videojoc i ha de superar proves que no només posen a prova la seva destresa, sinó també la seva capacitat d’afrontar la frustració, la por i els límits propis. El mecanisme és conegut —nivells, reptes, superació—, però funciona perquè està al servei d’alguna cosa més que l’acció.
En paral·lel, hi plana un misteri que dona gruix a la història: la desaparició d’en Miquel, amic del pare de la protagonista. Aquest fil narratiu, lluny de quedar en segon pla, aporta una dimensió emocional que connecta generacions i dona sentit a l’aventura. No es tracta només de sortir del joc, sinó d’entendre què hi ha al darrere.
Gironell construeix una protagonista creïble, amb contradiccions i fortaleses. La seva condició —el Tourette— no és un element decoratiu ni un recurs dramàtic fàcil, sinó una part integrada del personatge, tractada amb naturalitat.
També hi ha, de fons, una reflexió que travessa tota la novel·la: la relació entre els joves i les pantalles. Martí Gironell planteja una pregunta que ressona més enllà de la ficció: què busquem quan ens amaguem darrere d’un joc? I què passa quan ja no podem sortir-ne?
Amb aquesta incursió en la literatura juvenil, Gironell s’allunya dels seus registres habituals, però manté intacta la seva capacitat per explicar. Una última pantalla és, al capdavall, una novel·la d’aventures, sí, però també un relat sobre créixer, sobre perdre el control i sobre aprendre a recuperar-lo.