El club xipriota que ha fet història a la Champions League manté viu el llegat d’Evagoras Pallikarides, poeta i heroi executat als 19 anys pels britànics.
En el panorama del futbol europeu, el Pafos FC ha irromput amb força en els darrers anys, trencant pronòstics i portant el nom de la seva ciutat a les grans competicions internacionals. Però més enllà dels èxits esportius, l’ànima del club batega amb la memòria d’un jove que mai va vestir una samarreta de futbol, però que continua presidint escuts, banderes i graderies: Evagoras Pallikarides, poeta i heroi de la resistència xipriota contra el colonialisme britànic.
Un jove convertit en llegenda
Nascut el 1938 a Tsada, al districte de Pàfos, Pallikarides va créixer amb la poesia com a refugi i la llibertat com a bandera. Als 19 anys, ja integrat a les files d’EOKA, fou capturat i condemnat a la forca pels britànics. La seva execució, l’11 de març de 1957, va commocionar Xipre i el va convertir en un símbol de sacrifici i valentia. La seva declaració davant del tribunal encara ressona: “Sé que m’afusellareu, però tot el que vaig fer va ser com a grec xipriota que vol llibertat”. Amb ell, no només moria un jove, sinó que naixia un mite que encara avui il·lumina la identitat de Pàfos.
Dels versos al terreny de joc
El seu llegat va ser adoptat pel futbol local a partir de 1961, quan es fundà el club Evagoras Paphos, batejat en honor al poeta-guerriller. El seu rostre, immortalitzat a l’escut, no era un simple emblema, sinó una declaració de principis: el futbol no només és joc, sinó també memòria i orgull col·lectiu.
Amb el pas dels anys, les fusions entre clubs van transformar l’escenari esportiu de la ciutat. Evagoras Paphos s’uní amb APOP per crear AEP Paphos, i finalment, el 2014, la fusió amb AEK Kouklia va donar lloc al Pafos FC actual. Tot i els canvis, l’esperit d’Evagoras no s’ha esvaït: el seu rostre continua present a l’escut i a la cultura visual del club, mantenint viva la seva flama en cada partit.
El Stadion Stelios Kyriakides, on juga el Pafos FC, és molt més que un recinte esportiu: és un espai on passat i present es donen la mà. Entre pancartes i mosaics, el retrat de Pallikarides apareix amb freqüència, recordant a jugadors i aficionats que representen no només un equip, sinó tota una història de resistència.
Les graderies esdevenen un lloc on es barregen crits d’ànim i memòria històrica. El club ha fet del seu llegat un element identitari tan potent com la llegenda d’Afrodita, que també arrelà a les costes de Pàfos.
De l’orgull local al somni europeu
A la banqueta hi seu Juan Carlos Carcedo, tècnic espanyol que ha transformat l’equip en un projecte sòlid i ambiciós. L’arribada de figures com David Luiz, veterà ex del Chelsea i l’Arsenal, o joves talents com Anderson Silva, Mons Bassouamina i el porter Jay Gorter, aporten experiència i energia a una plantilla que combina veterans amb promeses internacionals.
L’aposta esportiva del Pafos FC ha estat ambiciosa. En només una dècada d’existència, el club ha sumat els seus primers grans títols:
- Campió de la Copa de Xipre (2023-24)
- Campió de la lliga xipriota (2024-25)
- Classificació històrica per a la fase de grups de la Champions League
Aquest ascens meteòric ha transformat el club en un dels noms emergents del futbol europeu, situant Pàfos en el mapa esportiu internacional. Però, al mateix temps, ha consolidat un relat: el d’un equip que competeix amb la mirada d’un poeta revolucionari presidint els seus colors.
Futbol amb ànima
En un món del futbol cada cop més dominat per interessos econòmics, el cas del Pafos FC destaca per una singularitat: la seva identitat no es pot entendre sense la memòria d’Evagoras Pallikarides. L’heroi executat als 19 anys continua donant sentit al club, inspirant jugadors i aficionats a creure que amb coratge i unitat es poden assolir fites impensables.
A Pàfos, el futbol no és només esport. És poesia, és resistència, és història viva. És el crit de llibertat d’un jove poeta que encara avui, des de l’escut del seu equip, continua encoratjant la ciutat.