L’escriptora ens ofereix una reflexió sobre la llibertat amb una relació de títols de novel·les i assajos.
Ho deia Albert Camús quan tot apel·lant els ideals il·lustrats, afirmava que malgrat les il·lusions racionalistes, fins i tot marxistes, tota la història del món és la història de la llibertat.
En el decurs del temps, s’ha escrit un gran nombre d’obres que en parlen, de la llibertat: poemes, assaigs, novel·les, contes… Cap gènere s’ha vist absent d’aquest concepte, un dels principals drets humans, un dret que va de bracet amb una altra característica de les persones, la paraula, que ens permet expressar sentiments i verbalitzar pensaments.
Malauradament, aquests dies, a casa nostra, la llibertat i la paraula han estat trepitjades, bloquejades, amenaçades, intervingudes… Però, la lluita i la voluntat per defensar-les continua. Com sempre. I com sempre, la literatura serà un dels nostres recers.
Arran de la concessió del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes de l’any 1979, Manuel de Pedrolo deia que: “El concepte de llibertat no solament ha traspassat la meva obra sinó que la llibertat és la gran preocupació que em domina, ja que sempre he viscut sense llibertat. El famolenc pensa contínuament en el pa, la seva subsistència diària; així n’he estat jo, d’obsés”.
Llibertat de pensar, d’expressar-se, de fer, d’actuar… “La llibertat és un estat permanent sense fronteres”, afirma l’escriptor i activista David Caño. Sovint, aquest estat el traslladem des del nostre interior a un indret que ens aporta pau i ens permet reforçar-la. Se’ns fa proper el vers d’en Joan Margarit quan ens diu que “La llibertat és una llibreria” (Quants llibres s’han arribat a cremar perquè aportaven idees contràries a les elits dirigents!).
Tanmateix, el filòsof, polític i economista John Stuart Mill manifestava que “la nostra llibertat acaba quan comença la dels altres”. Caldria parlar doncs, del fet que cadascú té la seva, que no n’hi ha una, que és plural i amb diversos punts de vista si bé parteix del mateix principi, el respecte.
Molts arguments de novel·la exposen la pèrdua de llibertat. Recordem clàssics com El comte de Montecristo, d’Alexandre Dumas o El presoner de Zenda, de Sir Anthony Hope Hawkins, per esmentar-ne un parell de ben coneguts. La temuda captivitat, però, de vegades ha permès crear un món paral·lel que en llibertat hauria estat impossible, com és el cas de l’obra de Jack London “El rodamon de les estrelles” on la condició de presidiari, contínuament reprimit i castigat, el trasllada a un estat de consciència en el qual pot rememorar vides passades.
Però no és només a la presó, que la llibertat es veu escapçada. Tot un territori, un país o període històric poden esdevenir una masmorra. És el cas del retrat que fa Montserrat Roig a “El temps de les cireres” on mostra la cruesa de la dictadura franquista caracteritzada per la repressió de la llibertat d’expressió. Dai Sijie, a “Balzac i la petita modista xinesa, novel·la ambientada a la revolució cultural xinesa, ens parla de com els llibres poden canviar una persona, de com una noia vol descobrir la vida per ella mateixa. Aconseguir alliberar-se del captiveri interior i exterior pot esdevenir tot un repte, perquè com deia Maria Mercè Marçal “amb totes dues mans alçades a la lluna obrim una finestra en aquest cel tancat”.
D’altra banda, no podem oblidar que caldrà ser responsables de les decisions que es prenen lliurement i que de vegades ens col·loquen entre l’espasa i la paret. L’Antígona, de Sòfocles, ho va tenir molt clar.
La manipulació és una manera perversa d’esclavitzar una persona, un grup o tot un poble. Recordem Rebel·lió a la granja o 1984, de Georges Orwell, la primera una faula mordaç sobre el règim soviètic d’Stalin, l’altre un al·legat contra el nazisme. A contracor de la voluntat de l’autor, però, ambdues obres es van utilitzar a E.E,U.U. per anar contra el comunisme. Allò que dèiem de la manipulació.
Hi ha obres que ens parlen de la llibertat des del títol. Llibertat, de Jonathan Franzen, n’és una. Franzen afirma que la novel·la ha estat l’intent de recuperar una bella paraula en mans dels estúpids i posar-la a les d’aquells que puguin apreciar la seva complexitat i bellesa. A la novel·la, els personatges són lliures d’escollir camí, d’equivocar-se. La família protagonista es veurà obligada a revisar l’ideal de llibertat d’acord amb els seus actes. Perquè −Anaïs Nin dixit−: “no veiem les coses tal i com som, les veiem tal i com som nosaltres”.
Escriptores notables, malauradament de les poques dones que han estat reconegudes amb el premi Nobel de literatura, han escrit sobre la llibertat. Des de Selma Lagerlöf fins a Svetlana Aleksiévich, passant per Nadine Gordimer, Toni Morrison o Doris Lessing, entre d’altres.
Interessant serà revisar els “Llibertat! 50 poemes de revolta”, de Jaume Subirana, ja que les veus dels poetes d’arreu sempre han sabut expressar l’anhel de ser lliures.
Tot reprenent el poema La Llibertat, de Joan Margarit, ens trobem amb què “la llibertat és un estrany viatge”, un viatge que cal iniciar-lo des del bressol. I educar-lo, perquè “l’educació és l’arma més poderosa que pots utilitzar per canviar el món”, insistia Nelson Mandela.
“Els educadors, més que qualsevol altre classe de professionals, són els guardians de la civilització, afirmava Bertrand Rusell, un dels filòsofs més influents del segle XX. Com sempre, és la cultura la llar que ens aixopluga. I els llibres, una eina molt valuosa (a continuació el lector trobarà una relació de llibres adreçats a infants i joves). Allò que deia Pitàgores: “eduqueu al nen i no haureu de castigar a l’home”.
La gran pedagoga Maria Montessori deixava anar un contundent “ser lliure o morir”. Aquest missatge cala fort en Els amants papallona, de Benjamin Lacombe, un àlbum il·lustrat de gran format i una llegenda oriental sobre amors desafortunats. La Naoko, una noia japonesa, no vol seguir les tradicions que l’imposen, ella vol estudiar literatura. En el seu intent d’aconseguir-ho es fa passar per un noi i s’enamora, però el seu amor sembla condemnat.
Als infants, que senten tanta empatia pels animals, els impacta veure’ls en captiveri i desitgen posar-los en llibertat. És un tema recurrent en la Literatura Infantil i Juvenil, perquè interessa als nens i nenes. A La tortuga d’en Hans, de Pere Martí i Bertran, una tortuga mediterrània pot tornar a ser lliure gràcies a la tossuderia d’en Hans, un nen alemany a qui han regalat una tortuga. El nen creu que l’animalet hauria de tornar al seu hàbitat i convenç els pares per anar a passar les vacances de l’estiu següent a la Costa Brava i deixar la tortuga en una reserva. I a Aydin, Jordi Sierra i Fabra ens relata l’aventura d’una petita balena beluga que s’escapa d’un laboratori d’Ucraïna. En la seva recerca de la llibertat, arriba a la costa de Turquia on l’acullen els pescadors d’un llogarret.
La recerca de la llibertat plana pels clàssics infantils. Hansel i Gretel fugint de la malvada bruixa, Peter Pan del pèrfid capità Hook, Pinotxo de la suposada illa de la diversió… I com Pinotxo, que els objectes inanimats cobrin vida i en conseqüència la llibertat, és una constant en els contes infantils. És el cas també d’En ventilat i l’espantall, de Joan Pinyol, conte on un ventilador i un espantaocells decideixen fer la seva i escampar la boira. Després de viure unes quantes peripècies, reconeixeran que enlloc s’està tan bé com a casa.
El plaer que representa descobrir la llibertat i convertir-se en un ésser lliure, pot esdevenir una autèntica descoberta. És el que li passa a Dimitri, el titella de Joan de Déu Prats: “No ha pensat mai per ell mateix, no ha decidit, no s’ha emocionat… fins que un dia…dins la nit perllongada del cofre va respirar la primera glopada de llibertat”.
Llibertat també per fugir dels estereotips com passa a Les princeses també es tiren pets, d’Ilan Brenman. El pare de la Laura va agafar el “Llibre secret de les princeses” i li explicà un secret que ningú no sabia.
Hi ha històries que remouen consciències per més que estiguin embolcallades amb un bell àlbum il·lustrat: Els ratolins de la senyora Marlowe, de Fran Asch i Devin Asch. Fins a quin punt els ratolins podran refiar-se de l’exquisida gata que els protegeix?
Dins del context de la Guerra Civil, estupefacció i desconcert és el que sent en Miquelet, protagonista de El camí del far, de Miquel Rayó, que no entén els odis que l’envolten. Amb en Miquelet entrarem en un camp de presoners republicans.
Llibertat d’escollir, de què fer de la teva vida. Una mà plena d’estels, de Tafik Schami, és el diari d’un adolescent sirià que escriu des de Damasc. El somni del noi és ser periodista i malgrat la pressió familiar aconsegueix el seu propòsit.
Llibertat de ser un mateix… Com Lili, Libertad, de Gonzalo Moure. Lili és una nena molt tímida i té pocs amics a la nova escola. Quan a partir d’un fet, rep les burles de tothom, Lili decideix marcar la diferència i comença la seva creuada personal contra els prejudicis i allò que, de vegades, està injustament preestablert.
A partir del mite d’Ariadna, a El secret del planeta Moix, de Rodolfo del Hoyo, ens trobem amb una història de lluita per la llibertat, contra la dictadura i contra l’esclavatge. Cal fer tornar la llum al planeta Moix que ha estat expulsat de la seva constel·lació pel seu mal comportament.
Alliberar la humanitat dels homes grisos que controlen el temps és l’objectiu de Momo, de Michael Ende, una noieta molt especial –té la preuada virtut que sap escoltar−, que amb l’ajuda de la tortuga Casiopea anirà a la font del temps per recuperar-lo.
Simbolisme i sensibilitat a La muntanya de les ametistes, d’Anna Tortajada. Durant la nit de Sant Joan, el Foc aconseguirà burlar la vigilància amb què viu sotmès. Però, les seves ànsies de llibertat i venjança posaran en perill la vida de tots els habitants de la muntanya.
La novel·la Laberint de Víctor Panicello, amb una gran capacitat per sorprendre el lector, ens parla de Gronjor, un món de ficció on els joves es rebel·len, sobretot les dones, que no es resignen al paper que els ha estat assignat. Els protagonistes de Futur imperfecte, de Manel Aljama, la Nàdia i en Laak, a l’any 2092, també es rebel·len en el món que els ha tocat viure, ciutats protegides per bombolles magnètiques i governades per ordinadors dins d’un sistema totalitari.
La traïdora, de Gudrun Pausewang, un al·legat a favor de la tolerància, la justícia i la llibertat, explica la història d’una noia alemanya que, en plena segona guerra mundial, es troba amb l’alternativa d’ajudar un soldat rus o denunciar-lo. La llibertat d’escollir de la qual parlàvem.
Amb L’esclau del mercadal, Dolors Garcia i Cornellà, ens parla de l’amistat entre dos joves lliures i un d’esclau, situació que pot ser molt complicada a la Girona del segle XV, i més encara si pertanyen a religions diferents. Però res no impedirà que cadascun d’ells defensi la seva parcel·la de llibertat.
No sempre pots escollir la persona que t’agrada, de vegades restes invisible al seus ulls i, en canvi, d’allò més present per a qui no et fa ni fred ni calor. Això és el que ens explica Maite Carranza a Camins de llibertat. Els afectes sovint estan mal repartits, però les circumstàncies, en principi adverses, ens poden conduir a endinsar-nos en un passat familiar, desconegut i inquietant i a constatar que les fronteres mai no han sigut barreres sinó camins.
De vegades, la llibertat la trobem en descobrir la veritat, encara que ens faci mal. És que li succeeix al Salva (Allò de l’avi, d’Anna Manso) per a qui el seu avi és un heroi, la persona més important del món. Però el seu món es desmunta quan descobreix que darrera del gran home, s’amaga una persona diferent, que ha enganyat a tothom.
Si els homes han vist la seva llibertat assetjada, no hi ha cap dubte que les dones encara més. Observar el món amb criteri i voluntat de canvi és que fa la protagonista de El diari lila de la Carlota, de Gemma Lienas: “posa’t les ulleres liles, mira el món d’una manera crítica” perquè cal adonar-se de les situacions injustes, del desavantatge, de menyspreu,etc., cap a la dona i qüestionar els valors androcèntrics, valors que es donen per bons vistos des dels ulls masculins.
La bibliografia és inacabable i aquest article només pretén ser-ne una mostra. Que serveixin aquests versos de Joana Raspall per tancar-lo:
Sota la pell del meu antic robatge
sóc viva, malgrat tot, i sóc rebel,
i amb els que lluiten forjo el mateix cel
de llibertat, des del meu esclavatge.
Relació d’autors i títols per ordre alfabètic:
Aljama, Manel. Futur imperfecte. Animallibres, 2015 (juvenil).
Asch, Fran, Els ratolins de la senyora Marlowe. Il. Devin Asch. Trad. Raquel Solà. Juventud, (a partir 8 anys).
Brenman, Ilan, Les princeses també es tiren pets. Il. Zilberman, Ionit. Trad. Josep Franco. Animallibres, 2011 (a partir de 4 anys).
Carranza, Maite, Camins de llibertat. Edebé, 2017 (juvenil).
Del Hoyo, Rodolfo, El secret del planeta Moix. Barcanova, 1997 (a partir 12 anys).
Dumas, Alexandre, El comte de Montecristo. Trad. Jesús Montcada. Editorial La Magrana, 2002.
Ende, Michael, Momo. Trad. Francesca Martínez. Alfaguara Grup Promotor, 1988 (a partir 12 anys).
Franzen, Jonathan, Llibertat. Trad. Josefina Caball. Columna, 2011.
Garcia i Cornellà, Dolors, L’esclau del mercadal, Bromera, 2004 (juvenil).
Hope Hawkins, Anthony, El presoner de Zenda, Barcanova, 1992.
Lacombe, Benjamin, Els amants papallona. Trad. Pau Joan Hernández, Ed. Baula (a partir 10 anys).
Lienas, Gemma, El diari lila de la Carlota. Empúries, 2001 (juvenil).
London, Jack, El rodamon de les estrelles. Trad. Lluís Massanet. Pòrtic, 1991.
Margarit, Joan, Els primers freds. Proa, 2004.
Manso, Anna, Allò de l’avi. Cruïlla 2016 (juvenil).
Martí i Bertran, Pere, La tortuga d’en Hans. Il. Carme Queralt. Barcanova, 2004 (a partir 6 anys).
Moure, Gonzalo, Lili, Libertad. SM, 1996 (a partir 12 anys).
Orwell, George, La rebel·lió dels animals. Trad. Marc Rubió. Ed. 62, 2011 / 1984. Trad. Lluís-Anton Baulenes. Ed. 62, 2010.
Panicello, Víctor, Laberint. Fanbooks, 2015 (juvenil).
Pausewang, Gudrun, La traïdora. Barcanova, 2000 (juvenil).
Pinyol, Joan, En ventilat i l’Espantall. Il. Aina Xifré. Llangardaix edicions, 2014 (a partir 6 anys).
Prats, Joan de Déu, Dimitri, el titella. Il. Rebeca Luciani. Baula, 2008 (a partir 6 anys).
Rayó, Miquel, El camí del far. Il. Mercè Arànega. Edebé, 2000 (a partir 9 anys).
Roig, Montserrat, El temps de les cireres. Ed. 62, 1976.
Sierra i Fabra, Jordi, Aydin. Il. Teo Puebla. Trad. Pau Joan Hernández. Edebé, 1994 (a partir 9 anys).
Sijie, Dai, Balzac i la petita modista xinesa. Trad. Marta Marfany. La Butxaca, 2007.
Subirana, Jaume, Llibertat! 50 poemes de revolta. Ara Llibres, 2015.
Tortajada, Anna, La muntanya de les amatistes. Barcanova, 2005 ( a partir 9 anys).
