L’escriptor destaca a L’Illa dels Llibres la figura de Louise Hay la terapeuta i autora de llibres d’autoajuda que va morir el mes d’agost.
Ens ha deixat Louise Hay. Molts pensaran que la seva obra escrita no és literatura estrictament parlant. Però, què és literatura? Qui és l’Autoritate que decideix que és literatura i que no ho és?.
Louise ha escrit fantàstics assajos de creixement personal des d’una poètica invisible excelsa. S’ha endinsat en l’ànima humana i l’ànima del mon per ajudar a molts lectors a ser feliços i sanar vells comptes. Ho ha fet des d’una talaia privilegiada, la d’una nena que va patir molt en la seva infància i que va saber llegir el fluix de la vida i donar-li el tomb a circumstàncies terribles que tal vegada haurien dut a l’abisme a molta gent. Va superar un càncer, anys després, estimant la pròpia malaltia. Perquè el missatge de Hay és AMOR.
Ella diu que l’amor tot ho transmuta, absolutament tot, que és la força més guaridora de l’Univers, la seva pròpia ànima, i proclama als quatre vents “l’amor per un mateix”…
Hi ha una certa devaluació de la literatura de creixement personal, però Louise la dignifica i la fa gran. Els milers de persones que han reprogramat la seva ment llegint-la en son el testimoni. Sense paraules altisonants ni grans prosopopeies, la seva prosa és fidel al missatge, coherent a l’amor desbordant que ho embolcalla tot.
Literatura d’amor amb majúscules, d’amor per la vida i un mateix, avui tant necessària.
Faig un pas endavant per testimoniar la rotunditat i profunditat del seu missatge, m’arrecero encara molts moments a les seves reflexions, les paladejo i en surto nou, renovat, esperançat. I això no és un valor literari?
La meva admiració més profunda per aquesta escriptora i terapeuta que ha contribuït a fer del mon un llogaret més digne mitjançant les paraules. Perquè el que escrivim, els que escrivim, es clava com una sageta en l’inconscient dels lectors, fa diana vulguis o no vulguis, ho creguis o no…
“Tots els problemes que experimenten els éssers humans solen venir d’una manca d’amor per un mateix” diu en el que tal vegada sigui el seu best-seller més conegut “Sanar tu vida”. Necessitem aquest tipus de literatura, escrits com aquest fan gran la creació literària. I amb llenguatge planer, que no poètic, a l’abast de tothom per universalitzar el seu missatge.
Discrepo dels que no creuen encabir els assajos de Hay a la literatura. En “Pensaments del cor” hi ha tanta poesia com missatge; regalima la substància d’una ploma destinada a ajudar a entendre’ns. I tot amanit amb senzillesa i humiltat, la d’una dona molt gran que ha arribat al cor de milions de lectors i els ha ajudat a viure.
Com és pot negar la seva presència a les lletres? Els seus títols segueixen presents en els estants de les llibreries i en ells la seva ànima. L’ànima d’una escriptora i terapeuta coratjosa que va proclamar l’amor universal amb les paraules. Gràcies Louise!
Miquel Esteve
Móra la Nova, setembre
Un escrito muy bonito Miquel.
Para el mundo en el que vivimos, cada vez encuentro más necesaria tanto la figura del terapeuta como los libros, de autoayuda, digámoslo así.
He leído a Louise Hay, lo seguiré haciendo y también la seguiré recomendando.