L'illa dels llibres

Omplim el dipòsit amb Jordi Cantavella-  ‘Els anys robats’

Cantavella ens recomana la novel·la ‘Els anys robats’ (Columna) de Tània Juste.

 

Aviadors republicans, Guerra Civil Espanyola, Segona Guerra Mundial… ja són motius prou suggeridors com per anar corrents a la vostra llibreteria de capçalera i comprar el llibre d’aquesta escriptora.

D’antuvi la Tània Juste ha fet una magnífica feina de documentació i ens ha escrit una detallada i captivadora novel·la basada en una història real que coneix molt bé, li toca directament al cor. Tot i així, quan ha estat necessari allunyar-se per veure les coses en perspectiva, ho sabut fer en tot moment.

Les històries d’amor maltractades per la guerra tenen el risc de ser carrinclones o massa idealitzades. No és el cas del que passa a “Els anys robats”, l’autora ha creat un relat del tot humà, els protagonistes no són herois de films de propaganda bèl·lica. Són persones reals que prenen decisions, equivocades o no, que els afectaran, que no despertaran potser admiració, però sí que les entendrem. Si pensem en una història d’aviadors pensarem que els protagonistes són flamants pilots alts i guapos. Doncs no, no és el cas. Tot i que sí que hi ha personatges que són aviadors, “Els anys robats” està protagonitzat pels mecànics que reparen els motors d’aquests avions, i és aquí on rau bona part de la riquesa de la narració. La Tània fuig de tots els tòpics i les grandiositats de les històries aeronàutiques.

El llibre és ple de lògica i empatia, ens posarem a la pell dels protagonistes i patirem amb ells, per aquesta raó la narració funciona.

Els llibre es nodreix de sentiments com ara l’amor, la por, la ràbia, de tant en tant coratge, heroisme i al mateix temps certa covardia i conformisme. En una guerra, la mateixa persona pot actuar de manera molt diferent segons la circumstància. Tots sovint som contradictoris. Hi ha malentesos, casualitats, petites traïcions, tot amanit per uns esdeveniments històrics que arrosseguen els personatges a indrets on no hi haurien volgut anar de cap de les maneres.

Estem parlant de motors? Doncs omplim el dipòsit del motor d’aquesta magnífica novel·la i que vegi món des de les altures.

 

Jordi Cantavella.

Exit mobile version