Carlota Gurt, Silvia Soler, Alejandro Palomas, Montse Barderi, Joan-Lluís Lluís, Tina Vallès, Coia Valls, Miquel Adam, Roser Caminals i Adrià Pujol entre els autors en llengua catalana que presenten novetats aquest mes de setembre.
AMPLIAREM LA LLISTA DE LES NOVETATS I PUBLICAREM AVIAT LES NOVETATS D’OCTUBRE A DESEMBRE
Una de les novetats destacades dels autors i autores en catal és “Sola” (Proa) de Carlota Gurt, La guanyadora del Premi Rodoreda de contes per “Cavalcarem tota la nit” debuta en el gènere de la novel·la. La Mei, una dona jove que s’acaba de quedar a l’atur, deixa la ciutat i es tanca al mas on va néixer, amb la passió urgent d’escriure una novel·la, que serà una mena de remake de Solitud (la gran obra de Víctor Català).
Silvia Soler torna amb “Nosaltres, després” (Univers). La novel·la se situa en la línia de L’estiu que comença (Premi Ramon Llull), Un any i mig i Els vells amics. “Nosaltres, després” és una novel·la sobre el pas del temps, l’amor i els daltabaixos que cada vida comporta. Compta amb quatre personatges principals, dos homes i dues dones, de qui coneixem a la seva joventut i amb una infantesa singular al darrere.
Alejandro Palomas inicia amb “Un país amb el teu nom” (Columna), un nou univers literari i ens proposa conèixer a l’Edith i en Jon que són els únics habitants d’un petit poble abandonat. Als 74 anys, l’Edith, publicista jubilada, ocupa l’antiga rectoria juntament amb els seus onze gats. En Jon, cuidador d’elefants al zoo i a punt de fer-ne seixanta, viu a l’antiga escola. Una història d’amistat en plena maduresa és el punt de partida de la nova novel·la de l’autor de títols com “Una mare”, “Un gos” i “Un amor”.
L’editorial Columna presenta “La vida autèntica” de Montse Barderi protagonitzada per un Oliver Bou que destacava quan era un nen en l’escriptura de cartes d’amor per als seus companys de classe. Ara, a la cinquantena, convertit en un escriptor de gran èxit de novel·la negra i columnista, un d’aquells antics amics, en Pere, li demana que escrigui unes cartes en nom seu adreçades a la Roxana Segarra per enamorar-la.
L’Altra editorial presenta “L’amo” de Miquel Adam per donar veu a Ludvik Slaby, cap de premsa d’una prestigiosa editorial literària de la ciutat de Praga.
Clara Queraltó publica la novel·la “Et diré R.” (Columna) sobre els interrogants d’una jove embarassada sola en una gran ciutat. Columna també presenta “Els tres cognoms de Lucía Van Haart” de Quim Aranda.
Anagrama presenta aquest setembre “Si un dit assenyala la lluna” de Toni Pou i “El senyor Palomar a Barcelona” de Tina Vallès que suposa el seu retorn a la narrativa per a adults després de “La memòria de l’arbre”.
Vallès compartirà novetat amb “Mira” que publica Animallibres. A “Pantera” (Animallibres), Coia Valls ens fa viatjar des de Salamanca fins a l’Àfrica més fascinant per explorar el mite de la dona pantera.
Les apostes de La Campana per aquest setembre se centren en “Els germans Cabot” de David Cordero i “Els salaris de la ira” de Miquel Puig que posa al descobert les causes de l’estancament salarial d’ençà dels anys setanta i les conseqüències polítiques que se’n deriven.
Amsterdam Llibres publica la novel·la “Lluny vol dir mai més”, guanyadora de la 23a edició del Premi Roc Boronat i que suposa el debut de Marc Cerrudo.
L’editorial Comanegra aposta aquest setembre per “Morts, qui us ha mort?” d’Iñaki Rubio, “Baules” de Marta Nadal on ofereix vint-i-una entrevistes a escriptores que hanmarcat la tradició literària catalana dels segles XX i XXI, fruit de dècades d’entrevistes a poetes, raductores, dramaturgues i narradores publicades a la revista Serra d’Or. Interessant la proposta que ens presenta a “Negatius” de Sílvia Navarro, on reivindica el paper de Gerda Taro, la primera dona a cobrir un front de guerra com a corresponsal gràfica. Una història plena de clarobscurs i té com a protagonista un dels fotoperiodistes més importants del segle XX: Robert Capa, el personatge que van inventar Gerda Taro i Endre Friedmann.
El popular presentador i escriptor Jair Domínguez aposta per una novel·la ambientada en una societat distòpica en una ciutat arrasada pel canvi climàtic i les desigualtats socials a “Estructures profundes” (Columna).
Joan-Lluís Lluís s’entrena a Club Editor amb “Junil a les terres dels bàrbars”, per narrar la fugida, al principi de l’era cristiana, d’una noia culpable de la mort del seu pare. En companyia d’alguns esclaus s’embrancarà en la travessia a peu de part del continent europeu; però no ho farà només per escapar al càstig que l’esperava, sinó també per l’irresistible al·licient dels versos d’un poeta desterrat que l’anirà alimentant dia rere dia.
Edicions 62 publica “Garbo parla”, la nova novel·la de Roser Caminals sobre l’agent secret Garbo, l’obra guanyadora del 41è Premi BBVA Sant Joan.
A “Les últimes notícies del Chaco” (Proa), Carles Casajuana narra la història de l’advocada d’una multinacional veu com se li complica la vida mentre esclata la disputa d’unes terres a la selva del Paraguai.
Adrià Pujol s’endinsa a “Els llocs on ha dormit Jonàs” (Empúries) en la vida d’un programador de videojocs que investiga fel punt en què va perdre el control de la seva vida.
Univers també presenta “El petó del capità Kirk” de Marta Planes i “No em convidis a casaments” de l’actor Bruno Oro que ha escrit una comèdia romàntica satírica sobre el món dels diners.
Descobrirem “Les mares no abandonen” (Univers) de Sandra Freijomil, Premi Pollença 2020 i Jordi Sierra i Fabra presenta un nou lliurament de la sèrie de Magda Ventura a “La conspiració d’Herat” (univers)
“No em busquis” (Rosa dels Vents) de Sara Medina és una novel·la plena de contrastos, que parla de dues dones antagòniques que retroben el sentit de les seves vides. La Sílvia, una executiva de la part alta de Barcelona, descobreix que el seu fill Martí s’ha saltat la teràpia per lluitar contra l’addicció a les drogues i ha desaparegut sense deixar cap rastre. Sara Medina són Carmen Fernández Villalba i David Cirici.
Angle publica la novel·la negra “Els culpables” de Marc Quintana, obra guanyadora de Premi Pin i Soler 2021 i “Ja estem morts, amor” de Xavier Aliaga on ens parla del dol i de tot el que som capaços de fer per no trencar-nos.
Edicions del 1984 recupera “Illa Flaubert de Miquel Àngel Riera on narra la història d’un professor de literatura que, colpit per la mort de la seva mare, decideix refugiar-se en el far d’una illa abandonada a la recerca de la solitud i de si mateix
Crims.cat presenta l’antologia futurista “Somia Philip Marlowe amb xais elèctrics?” Amb relats de Max Besora, Lluís Llort, Salvador Macip, Jordi de Manuel, Marc Pastor, Teresa Solana, Margarida Aritzeta, Andreu Martín, Jordi Nopca, Carme Torras i Anna Maria Villalonga. També publiquen aquets mes “Porcs” de Jordi Santasusagna, obra guardonada amb el VIII Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana— és una història rural amb diversos salts temporals, personatges perdedors i rancúnies familiars, marcada per les creences i supersticions que envolten els Urpians, nom que reben els cingles de Matallops per una llegenda negra del segle XVIII, rerefons de totes les desgràcies del poble.
L’Avenç aposta per “Eroica” de Cristina Masanés i una actualització deu anys després de la seva publicació de “Els castellans” de Jordi Puntí que l’autor ha revisat i actualitzat
Labreu Edicions a la col·lecció Cicuta ens propossa “Vides potser” de Joan Vigó on un vigilant de sala de museu reconvertit en detectiu privat rep el seu primer encàrrec d’un client anònim. Haurà de seguir l’enterramorts d’un poble de la costa. També llegirem a la mateixa editorial “La gran nàusea” un poemari sobre el buit de Xavier Mas Craviotto.
Raig Verd aposta per Art (in)útil de Daniel Gasol i “Un final”, el debut de J. P. Sansaloni on reflexionar sobre les conseqüències de les notícies falses i d’uns mitjans de comunicació servils amb el poder.
Més Llibres aposta per “La segona estrella”, d’Albert Plans per endinsar-nos en un un viatge a través d’un territori devastat pels estralls del canvi climàtic.
L’editorial Mai Més segieix apostant per la fantasia i la ciència-ficció presentat l’antologia “Barcelona 2059 (Ciutat de posthumans)” escrita a 18 mans (Roser Cabré-Verdiell, Ivan Ledesma, Salvador Macip, Jordi Nopca, Bel Olid, Ricard Ruiz Garzón, Laura Tomàs Mora, Carme Torras i Susana Vallejo).
El dibuixant i guionista de còmic Ricard Efa debuta com a novel·lista amb “Les màquines del caos” un història ciberpunk amb referències a Blade Runner, Akira, Matrix o Evangelion.
Pagès editors publica l’adptació al còmic de “Cavalls salvatges” de Jordi Cussà de mà de Jaume Capdevila ‘Kap’
A “Un conte per descansar” (Columna) del periodista Jofre Llombart ens mostra el conte que es va inventar en ple confinament, per ajudar els seus fills a relaxar-se i agafar el son. És un relat que recorre les parts del cos humà, cadascuna d’elles amb la seva pròpia veu.
Club Editor segureix recuperant l’obra de Victor Català amb la publicació de “Mosaic”, l’únic llibre que Víctor Català va escriure en primera persona. I la primera vegada que es publiquen íntegres les “Intimitats” de Caterina Albert.
Edicions 62 ret homenatge a Montserrat Roig amb una nova edició de “La beu melodiosa” amb epíleg de Betsabé Garcia. Miquel Martí i Pol també rebrà el seu homenatge amb l’edició definitiva en un doble volum de la poesia completa del poeta de Roda de Ter.
Andreu Claret a “La caiguda de Barcelona” (Columna) ofereix un relat sobre els darrers dies de la Barcelona republicana amb Lluís Companys com a protagonista. 1939 és una novel·la sobre la tragèdia col·lectiva de l’exili, sobre el drama d’aquells a qui la guerra va estroncar la vida i la felicitat i sobre els qui no van defallir.
Per la seva banda Agusti Alcoberro publica “La desfeta” Rosa dels Vents sobre els fets de l’11 de setembre de 1714.
Jordi Badia a “Salvem els mots” (Rosa dels Vents) vol reivindicar totes aquelles paraules i expressions que actualment són a la corda fluixa perquè han estat arraconades per la pressió del castellà, o bé perquè formes sinònimes, sovint no tan precises, n’han acabat ocupant l’espai genuí.
Ferran Ramon Cortés presentarà a finals de setembre una edició ampliada i revisada de L’illa dels 5 fars (Rosa dels Vents). A través d’un recorregut pels cinc fars principals de l’illa de Menorca, Ferran Ramon-Cortés ens descobrirà les claus per aconseguir que els nostres missatges arribin, amb claredat i efectivitat, a aquells a qui ens dirigim.
