L'illa dels llibres

Missió Trobairitz de Cinta Arasa

Una novel·la infantil reivindica el paper les  dones poetes del segle XII.


Les trobairitz van ser les ser poetes catalanes i  occitanes que en el segle XII intentaven que la seva poesia fos coneguda.

Era una missió díficil i complicada tenint en compte el gran seguiment que tenien  els trobadors  i sobretot pel pensament de l’època on les dones eren sovint allunyades  de la creació cultural.

Les trobairitz eren dones que normalment provenien de l’alta classe feudal, què gràcies a la seva cultura els hi permetia escriure poemes on descrivien  l’amor que aquestes sentien pels seus amants.

Azalais de Porcairagues, Castelloza o la Comtessa de Dia formen part de la llista dels pocs noms que avui en dia  han sobreviscut el pas del temps i l’oblit.

L’escriptora Cinta Arasa  vol fer un homenatge a les dones que es van atrevir a escriure en  aquella època, tot i que l’homenatge es fa extensió a totes les dones  escriptores.

‘’ La missió Trobairitz continua en marxa. I tant! Ara som molts els gats i les gates de tot arreu que hi treballem, perquè avui dia encara hi ha dones al món que no poden fer sentir la seva veu: dones que no poden publicar els fascinants textos que escriuen’’

Per fer una narració molt més engrescadora  i amena adreçada a joves a partir de 8 anys, Cinta Arasa  ha volgut comptar amb l’ajut d’una gata anomenada Trobairitz que està decidida a fer el que calgui, perquè la poesia de la seva mestressa, sigui més coneguda que la dels trobadors del moment.

‘’Tothom sap que els Jocs Florals del Llenguadoc són el concurs més important del món. En realitat, però, totes dues pensàvem que la juguesca amb el Janot i el Panxut no era tan important. Ara, el que sí que havíem d’aconseguir era que els poemes de les nostres mestresses fossin coneguts. I sabeu per què? Perquè, si ningú no escoltava les seves paraules, seria com si elles no existissin’’

La  missió  avui en dia encara continua i  Missió Trobairitz (Animallibres 2013) compta també amb les il·lustracions d’ Ignasi Blanch, que demostra un cop més el seu estil propi i la seva qualitat.

 

‘Em dic Trobairitz i el meu nom diu molt de mi i de la missió que he d’acomplir i que he intentat acomplir tota la meva vida, o totes les meves vides..

 

Exit mobile version