Coincidint amb el 80è aniversari del naixement de Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991), Grup 62 reivindica la vigència d’una de les figures més influents de la literatura i el periodisme catalans contemporanis.
L’efemèride es converteix en una oportunitat per redescobrir una obra que, dècades després de ser escrita, manté intacta la seva capacitat per interpretar els grans debats socials, culturals i polítics del nostre temps.
Novel·lista, periodista i intel·lectual compromesa, Roig és considerada una de les baules imprescindibles de les lletres catalanes. La seva trajectòria literària va arrencar amb Molta roba i poc sabó (1970), guardonada amb el Premi Víctor Català, i es va consolidar amb novel·les com Ramona, adéu (1972), El temps de les cireres (1977), Premi Sant Jordi, L’hora violeta (1980), L’òpera quotidiana (1982) i La veu melodiosa (1987). El 1989 va publicar el seu segon recull de contes, El cant de la joventut.
La seva aportació, però, va anar molt més enllà de la ficció. En l’àmbit periodístic, Roig va deixar una empremta profunda gràcies a una mirada rigorosa i compromesa. Obres com Els catalans als camps nazis (1977), reconeguda amb el Premi Crítica Serra d’Or, o L’agulla daurada (1986) són exemples d’un periodisme d’investigació que va contribuir a recuperar la memòria històrica i a donar veu a realitats silenciades. També destaquen els seus reculls d’entrevistes i articles, com Retrats paral·lels (1976), Digues que m’estimes encara que sigui mentida (1991) i Un pensament de sal, un pessic de pebre (1992).
Una obra que dialoga amb el segle XXI
La vigència de Montserrat Roig no és només una afirmació editorial. Mig segle després de la publicació de les seves obres més emblemàtiques, els temes que van vertebrar la seva producció continuen ocupant el centre del debat públic: la memòria històrica, la igualtat de gènere, la identitat cultural i la lluita contra l’oblit. Aquesta capacitat d’interpel·lar noves generacions ha convertit la seva obra en una lectura imprescindible tant en l’àmbit acadèmic com entre els lectors que busquen comprendre els orígens de molts dels conflictes contemporanis.
Una de les seves novel·les més reconegudes, El temps de les cireres, continua sent considerada una de les grans cròniques literàries de la Barcelona de la Transició. A través del retorn de la protagonista, Natàlia Miralpeix, a una ciutat marcada pels darrers anys del franquisme, Roig construeix un retrat crític de la burgesia catalana i de les transformacions socials i polítiques d’una època convulsa. L’obra és avui estudiada com una síntesi magistral entre memòria històrica, crítica social i reivindicació del paper de les dones en la història.
De la mateixa manera, L’hora violeta és considerada una de les novel·les pioneres del feminisme literari català. La seva reflexió sobre la condició femenina, la maternitat, la llibertat personal i les relacions de poder manté una sorprenent actualitat en una societat que continua debatent sobre la igualtat efectiva entre homes i dones.
Un llegat periodístic pioner
El llegat periodístic de Roig és un dels pilars més sòlids, influents i moderns de la comunicació en català de la segona meitat del segle XX. La seva figura és un referent indiscutible gràcies a un estil compromès que va articular-se al voltant de tres eixos fonamentals: la recuperació de la memòria històrica, la mirada feminista i el rigor del periodisme d’investigació.
La seva recerca per escriure Els catalans als camps nazis va suposar una fita sense precedents. Amb només 27 anys, va entrevistar supervivents dels camps d’extermini i va reconstruir una part de la història catalana que havia estat sistemàticament silenciada durant el franquisme. Aquell treball continua sent una obra de referència per als estudiosos de la deportació republicana i de la memòria democràtica.
La influència de Roig també es va estendre als mitjans audiovisuals. Va destacar com a entrevistadora i divulgadora cultural, convertint-se en una de les periodistes més respectades de la Transició. El seu estil directe, intel·ligent i proper va contribuir a modernitzar el periodisme català i a acostar la cultura al gran públic.
Una autora cada vegada més internacional
La projecció de Montserrat Roig ha traspassat les fronteres de Catalunya. En els darrers anys, diverses de les seves obres han estat reeditades i traduïdes a diferents llengües, fet que ha contribuït a consolidar-la com una de les grans veus de la literatura catalana contemporània. La crítica internacional ha destacat especialment la universalitat dels seus personatges femenins i la seva capacitat per convertir experiències locals en relats de dimensió global.
L’interès renovat per la seva obra també s’ha reflectit en estudis universitaris, congressos, adaptacions teatrals i clubs de lectura que han recuperat els seus textos per a noves generacions de lectors.
“Gràcies a la seva literatura la podem fer reviure”
Per a Pilar Beltran, editora d’Edicions 62, la celebració dels 80 anys de l’autora és també una constatació de la seva extraordinària actualitat.
«És un goig i un motiu de celebració que avui, mig segle després de l’èxit de lectors espaterrant que va tenir als anys vuitanta, la seva literatura continuï viva, plenament vigent i conquereixi nous lectors tant aquí com a l’estranger», afirma.
Beltran destaca que Roig representa «una de les grans baules literàries femenines de la literatura catalana contemporània», una autora que va saber combinar el compromís amb les grans qüestions del seu temps amb una veu literària pròpia i innovadora. Segons l’editora, novel·les com L’hora violeta o El temps de les cireres continuen dialogant amb les preocupacions actuals gràcies a la seva modernitat i universalitat.
La desaparició prematura de Montserrat Roig, el novembre de 1991, quan només tenia 45 anys, va truncar una trajectòria que encara es trobava en plena maduresa creativa. Tanmateix, la solidesa de la seva obra ha permès que la seva veu continuï viva generació rere generació.
«La seva personalitat abassegadora sedueix, i el fet que morís jove, amb una obra narrativa sòlida però encara amb un llarg camí de maduresa per endavant, ens sembla una estafa de la vida», assenyala Beltran. «Gràcies a la seva literatura, on hi va posar l’ànima, la podem fer reviure. És el seu llegat.»
Vuit dècades després del seu naixement, Montserrat Roig continua essent una autora imprescindible per comprendre el passat i, sobretot, per llegir el present. La seva obra, lluny de quedar ancorada en una època concreta, manté una vigència que la converteix en una de les grans consciències literàries i periodístiques de la Catalunya contemporània.