L'illa dels llibres

Marta Orriols “La literatura que m’interessa està amb diàleg amb la vida, la que parla de les emocions”

L’escriptora catalana continua consolidant una carrera literària amb la nova novel·la “La possibilitat de dir-ne casa”, on les emocions i les relacions familiars tornen a formar part del seu univers narratiu.

Marta Orriols publica la tercera novel·la La possibilitat de dir-ne casa (Proa). Després d’una carrera literària consolidada amb títols com Anatomia de les distàncies curtes (2016), Aprendre a parlar amb les plantes (2018, Premi L’Illa dels Llibres 2019) i Dolça introducció al caos (2020). En menys d’una dècada ha captat l’interès de lectors i editors amb una obra que ha estat traduïda a setze llengües, entre les quals l’anglès, el francès, l’italià, el xinès o l’àrab.

En paraules de l’editor Josep Lluch, l’escriptora ofereix “una escriptura que sap capturar la vida”, oferint segons les seves paraules “una literatura que té la rara virtut de l’observació al marge dels clixés. Això li permet il·luminar un estat d’ànim, un conflicte, la transformació d’una relació personal, una emoció d’una manera genuïna i el lector ho agraeix”. Segons l’editor aquesta seria l’arrel d’aquesta seducció que genera la literatura de Marta Orriols”.

Per la seva banda, l’escriptora defineix la seva novel·la com “una reflexió sobre el pas del temps i del que significa casa”
La novel·la arrenca i acaba en un aeroport “No saps mai si torna o bé i el joc de la novel·la és precisament saber que és casa”. Reflexions sobre si és “D’allà d’on vens, d’allà on vas o d’on ets tu mateix”. L’escriptora assegura que la novel·la ofereix un aprenentatge que “Casa teva no és on has nascut sinó allà on sents que pots ser tu mateix”.

LA LITERATURA EN DIÀLEG AMB LA VIDA

Orriols afirma que dos pilars temàtics aparentment dissemblants, el periodisme i les possibilitats de l’amor, la van empènyer a escriure la novel·la i la seva “obsessió per entendre com ens relacionem amb el món i com ho fem amb nosaltres mateixos”.

Les relacions humanes formen part de l’univers literari de Marta Orriols “La literatura ha d’estar molt en diàleg amb la vida, entenc que hi ha molts tipus de literatura, però per mi la literatura que m’interessa com a lectora i escriptora és la que està amb diàleg amb la vida, la que parla de les emocions i la que té en el centre el personatge“. A les seves novel·les i relats assegura que “Intento que els personatges siguin més persones que no pas personatges. M’agrada molt portar els personatges una mica al límit i fer-los descobrir qui són per les decisions que han de prendre”.
Segurament amb aquesta idea a les primeres pàgines de “La possibilitat de dir-ne casa”, escriu  “És convenient deixar la porta oberta a tot allò desconegut, però quan l’inexplorat és un mateix cal armar-se amb eines molt més precises, unes que permetin traçar el mapa de la geografia més íntima, la que delimita qui som al marge dels altres”.

Marta Orriols assegura escriure “d’una manera molt espontània, tot i que després hi ha un gran treball de reescriptura, però d’entrada no sé mai gaire on vaig. M’agafo d’alguna espurna com és el cas d’aquesta novel·la, d’algú que torna i aquests sentiments d’algú que està lluny”. Sobretot afirma que “Tenia moltes ganes de parlar de la sensació del que és tornar d’un lloc després d’haver estat molts anys fora de casa”.

En un dels passatges de la novel·la, Orriols escriu “Tornar a viure al pis on vas créixer, però fer-ho de gran és com intentar posar-te unes sabates que fan com a mínim dos números menys. Els hi tens estima, però és impossible encabir-t’hi, i si ets tossuda o per ara no tens enlloc més on instal·lar-te, acceptes la incomoditat i els dits completament atrofiats, com aquella tradició terrible de l’embenat de peus imposada en el passat a algunes dones xineses. Acabes desistint quan intentes caminar, i aleshores, com no podria ser d’una altra manera, afloren els danys col·laterals”.

HOMENATGE ALS CORRESPONSALS DE GUERRA I TXELL FEIXAS COM A MODEL

Després de gairebé vint anys com a corresponsal a l’Orient Mitjà, la Valentina torna a Barcelona. Durant tot aquest temps ha fet de Beirut una llar, l’escenari fascinant d’un cúmul de vivències amb amics i companys de professió que han fet pinya i han esdevingut la seva família a l’estranger. Però les experiències molt dures, experiències de  mort, de guerra, de destrucció, de caos i de pobresa, l’esgoten. La Valentina és una periodista de vocació, però necessita agafar distància d’una regió del món que l’apassiona i la desgasta a parts iguals, d’una professió que voldria exercir d’una altra manera.
Ara bé, tornar al poble del Maresme on va créixer, a la casa familiar plena de records, no és ben bé com tornar al caliu d’una llar segura i reconfortant. Hi retroba la família i  els amics, però les coses han canviat. L’àvia és morta, la mare ha envellit, el pare està malalt, i la germana, la viva imatge de la responsabilitat i el deure, rep la Valentina amb una bateria de retrets.

L’espurna de la novel·la es va produir veient les notícies i fixar-se en la corresponsal de TV3 a l’Orient Mitjà, Txell Feixas. Orriols va reflexionar sobre com podria ser la vida de la corresponsal un cop apagués la càmera “sobretot d’una persona que visqués tan lluny i envoltada d’una cultura tan diferent”, i “imaginar-me una aquesta persona vivint en aquest entorn em va picar una mica cuquet de començar a escriure”.
Per l’autora comences a “Fixar-me en una persona que està fent la seva feina de periodista i deixes d’escoltar la notícia i li comences a donar una mica de vida literària a la persona que tens al davant”.

En caps cas, l’escriptora pretenia fer una novel·la sobre Feixas, però va poder contactar amb la corresponsal per fer-li quatre preguntes sobre la seva professió i de com era la seva vida a Beirut, perquè el relat fos el més versemblant possible “em fixava en cròniques que m’havien interessat molt i de fets que em semblaven rellevants com l’expulsió d’Estat Islàmic de Mossul a l’Iraq” assegura Orriols. Sobre la tasca de la periodista” Em semblava interessant que ella feia un periodisme molt més humà que posa el micròfon davant de les víctimes dels conflictes i et pots emmirallar i entendre molt bé el que està passat.”
Aixi, va néixer el personatge de la Valentina, “He volgut fer un homenatge als corresponsals i als periodistes i de com nosaltres entenem al món a través del periodisme”. Sobretot “Com a vegades en regions del món tan allunyades com pot ser el Pròxim Orient, l’entenem d’una manera d’allò que és notificable, però una vegada viatges al lloc t’adones que les persones que hi viuen, són com tu i els problemes que tenen, són molt més mundà i les preocupacions són semblants a les teves i per aquest motiu he decidit estirar d’aquest fil.”

NOU REPTE NARRATIU

Marta Orriols parla de repte “Tenia com a repte la possibilitat de fer tota una sèrie de flashbacks on la protagonista recorda tot el que ha viscut com a corresponsal i es mou en un entorn no tan quotidià com estic acostumada a fer.” El veritable repte afirma “ha estat portar al personatge a països on desconec la seva realitat i intentar veure aquesta realitat des del punt de vista d’algú que sap del que parla perquè és periodista, però jo com a escriptora poder posar-se en la seva pell i no haver-hi estat.”
Sí que fa tenir ocasió de visitar a la corresponsal catalana a Beirut quan la pandèmia ho va permetre.

LITERATURA DE LES EMOCIONS

La literatura de Marta Orriols bascula en el terreny de les emocions i les relacions “una novel·la que parla de les relacions de les persones pel meu interès literari que es mou en com ens relacionem amb el món” afirma Orriols. Però també es fixa en “l’Univers de la família i el pes de l’herència familiar a l’hora de conformar les nostres identitats”, assegura que “som el que som pel que heretem” La relació de la protagonista amb la mare no acaba de ser fluida perquè existeix un problema de comunicació, “La família és un tema que sempre hi és arran d’un conflicte, però aquí el conflicte hi és per una falta de comunicació i una correcció política”. És normal amb les famílies i a vegades hi ha un mur a l’hora de comunicar els sentiments amb uns silencis i de coses no dites que afecten la relació”.

Una novel·la que també reflexiona sobre la necessitat de ser algú altre “sempre tendim a projectar-nos cap al futur constantment i ens  costa molt dir que el futur és ara i agafar-nos en el moment present i estar satisfets. Això ens porta no sentir-nos totalment satisfets amb nosaltres mateixos i fer una recerca constant de la felicitat o del que ens han venut que és la felicitat” Orriols assegura que una manera d’aconseguir la felicitat és “deixar de ser qui penses que has de ser i ser realment tu. A vegades això només ho pots trobar en ocasions molt especials de la vida com potser quan fas un viatge en un lloc molt lluny i allunyat de la teva realitat.”

CANVI D’EDITORIAL

Sobre el canvi d’editorial assegura que “té molt a veure amb una decisió molt personal i em fa molta il·lusió poder formar part del catàleg de Proa”. Recorda que “durant la pandèmia vaig passar una època que em va costar molt escriure i em preocupava si continuar escrivint tenia sentit.”. Finalment afirma “He viscut molt bé el procés de creació de la novel·la i visitar el lloc em va permetre aprofundir molt més”.

Exit mobile version