Màrius Serra reedita L’home del sac.

Màrius Serra reedita la seva primera novel·la “L’home del sac”.
L’editorial Bromera s’ha encarregat de fer la reedició de l’obra que Màrius Serra va publicar l’any 1990 a Columna.
Màrius Serra ha revisat la novel·la i n’ha fet una revisió d’estil per adaptar-se al català actual. Pel que fa a l’argument, tot comença amb la desaparició de Tim O’Teu, un enigmista de la Rambla. La seva nóvia, Raquel Fuster, recorrerà al doctor Genís per tal d’esbrinar què ha passat. Junts, analitzen la novel·la que Tim va deixar escrita. De fet, serà la clau per a descobrir on és ara.
No va ser fins l’any 2007 quan en un club de lectura organitzat per la llibreria ‘Etcètera’ del Poblenou, un lector va qualificar ‘L’home del sac’ com la millor novel·la de l’autor. Aquest  fet, va fer l’escriptor tornés a interessar-se per L’home del sac.

Fragment de la novel·la
–L’esquizofrènia és un fenomen molt més complex del que es pensa, senyoreta. No es tracta senzillament d’una doble vida. De doble vida tots en tenim, si fa no fa. El doctor Genís deixa caure el bolígraf damunt de la taula i es grata el sotabarba. Hi té un gra.
–Però és que no estem parlant d’una doble vida convencional, doctor. Parlem d’un escriptor, d’una persona que es crea un món fantàstic al seu voltant i se’l creu. Ell sempre ha viscut la ficció com la part més excitant de la realitat. En aquests anys que hem compartit hi ha hagut vegades que jo mateixa m’he sentit aclaparada per aquesta confusió entre realitat i fantasia. Si vol que li sigui franca, en aquests moments no seria capaç de traçar una ratlla entre el que he viscut realment al seu costat i el que ell deia que vivíem. Fa massa poc temps que ens hem separat. M’imagino que no tinc prou distància.
La Raquel esbufega. Remena la bossa i en treu un paquet de tabac.
–De fet, tots els escriptors l’acostumen a tenir un pèl esborrada, aquesta ratlla de què em parla. Suposo que es tracta del mateix problema que pateixen els bons actors. Una vegada vaig tractar un actor anglès de teatre que portava més de mil representacions d’Otel·lo. La seva personalitat havia quedat gairebé anul·lada. M’assegurava que només li venien al cap pensaments aliens, manllevats del seu personatge. Em dol força haver-ho de reconèixer, però va acabar matant el seu company.
–El seu company?
–Sí. Era homosexual. Es fa un silenci. Ella fuma. El doctor abaixa els ulls.
–Però ara no em digui que la literatura és perniciosa, doctor. L’única cosa que m’interessa és localitzar-lo. No pot ser que se l’hagi empassat la terra. Ha de ser en alguna banda, i potser els seus papers ens ajudin a saber on.
–Miri, he estudiat detingudament tota la documentació que m’ha facilitat el seu pare, però em penso que les seves opinions tenen poc rigor professional. Entengui’m bé, si us plau; el doctor Fuster és un dels psicòlegs més reconeguts del país. Personalment, sempre he admirat els seus llibres. Però en aquest cas, és clarament part i jutge.
La seva animadversió pel seu company és manifesta. Francament, no comprenc com pot arribar a escriure d’una manera tan frívola sobre un pacient que no ha examinat.
–És veritat que no el coneix. No l’ha vist mai.
–Doncs per això mateix, trobo fora de lloc el seu diagnòstic. Fora de lloc i absolutament fictici. Tractar d’esquizofrènic un desconegut és d’una frivolitat imperdonable. El doctor prova de tranquil·litzar-se. Es torna a gratar el sotabarba i agafa un dossier marcat amb l’escut de la policia.
–Ahir mateix em va arribar l’informe del comissari encarregat del cas. El personal de l’ambaixada ha reunit totes les dades disponibles fins ara. Fa cinc dies que van trobar la seva cigarrera. Com ja deu saber, no ha aparegut res més. Cap nota, cap altre objecte. Cap informació que ens permeti imaginar què ha passat. Això de moment. Cal tenir paciència.

La Raquel tanca els ulls. S’ennuega però no arriba a plorar.
–Des d’avui mateix, ateses les especials circumstàncies d’aquesta desaparició, el comissari Armet m’ha encarregat que analitzi el cas des de la perspectiva psicològica. Mantinc una estreta amistat amb el comissari des de la meva època de metge forense. De manera que em poso a la seva disposició i li prego que col·labori fins allà on li sigui possible. Pensi que vostè és l’únic lligam palpable amb el desaparegut.

3 COMENTARIS

Comments are closed.