Amb la novel·la ‘Alegría’ ha estat finalista del premi Planeta 2019

Barcelona. Jordi Milian

Va rebre tots elogis per la novel·la ‘Ordesa’ (Alfaguara) i quan encara es trobava saborejant l’èxit de la novel·la aconsegueix ser finalista del Premi Planeta 2019.
‘Alegría’ continua amb l’univers narratiu de Vilas que podrien considerar una segona part o una continuació malgrat ser dues novel·les independents. Per Manuel Vilas, el més important en aquesta vida és l’alegria.

Li arriba massa aviat ser finalista del Planeta tenint en compte que encara es continua parlant de l’èxit d”Ordesa’?
La veritat és que necessitava continuar escrivint. ‘Ordesa’ complirà dos anys al gener i encara que sigui una cosa recent, necessitava continuar escrivint. Un escriptor que no és escriu és una cosa molt horrible i llavors va sorgir ‘Alegría’.

Malgrat certes similituds però també diferències, ‘Alegría’ la podem considerar una segona part d”Ordesa’?
‘Alegría’ és una novel·la autònoma i independent. Té un aire familiar perquè continua sent una exploració de la família i de les relacions familiars. A ‘Ordesa’ eren els pares i a ‘Alegría’ són més els fills, però són dues novel·les independents.
‘Alegría’ potser és una novel·la més serena i ‘Ordesa’ era més desesperada o fins i tot adolorida. Perquè llavors era el dol per la mort d’un pare i una mare. Ara a ‘Alegría’ aquesta situació ja s’ha superat perquè la mort de la mare i del pare està assumida i això fa que sigui una novel·la més serena

No són novel·les 100% autobiografiques però sí que podríem considerar o definir-les com basades en fets reals.
Aquesta seria una molt bona definició. Estan inspirades en fets reals perquè són fets reals els que apareixen, però a partir d’aquest punt, existeix una construcció literària i els interessos d’una veu narrativa per a dirigir la història cap a un lloc o un altre.
Alegria és una novel·la de sentiments i que intenta captar l’atenció del lector a través de l’exposició de sentiments. Adverteixo que qui busqui sentiments en un llibre en ‘Alegria’ els trobarà
Sembla que tothom busca la felicitat però l’important segons exposa en la novel·la és buscar l’alegria
La tesi de la novel·la, si és que podem dir que conté una tesi, és que l’alegria és més rellevant que la felicitat.
A mi em sembla que la felicitat és un sentiment més impostat més de caràcter convencional i social i en canvi l’alegria em semblava més humil i un sentiment més primitiu.
Em semblava que intentar ser alegre tènia més sentit que ser feliç

Sense arribar a ser una novel·la d’autoajuda.
Exacte, no és una novel·la d’autoajuda però si que intenta a ajudar a localitzar quins són els espais de l’alegria.

I com és l’alegria de Manuel Vilas després de ser finalista del Planeta.
L’alegria cal conrear-la perquè hi ha molta desesperança i tristesa en el món.
Cal conrear-la i intentar sempre veure el costat positiu de les coses. Tirar endavant confiant que la vida mateixa, només amb el fet d’estar viu, ja hauria de ser bastant

És veritat que un alumne li comento que vostè no podia ser escriptor perquè no havia guanyat el Premi Planeta?
No m’ho invento, perquè en realitat va ser així. Això em va deixar molt perplex i vaig comprendre la dimensió popular del premi.

Ha pogut parlar una altra vegada amb aquest alumne

No, perquè això va ser succeir fa molt de temps

Ha triat iniciar la novel·la amb un text de José Hierro ‘Vaig arribar pel dolor a l’alegria’. És imprescindible aquest dolor per a arribar a l’alegria o per a assaborir-la?
Penso que l’alegria és un sentiment que es conquista i per a assaborir-la bé i per a saber l’important que és cal recordar sempre el dolor

Una pregunta que sempre li ha servit com un motor de la seva literatura és preguntar-se perquè el seu pare el va estimar tant.
És una pregunta que mai trobarà resposta perquè és com preguntar perquè la vida és la vida. És un misteri meravellos de la vida i un regal. L’amor d’un pare o una mare és un regal que el que millor que pots fer és regalar-li als teus fills.

La relació entre pares i fills per part de la seva literatura, obsessió o reivindicació?
És sobretot per haver oposat en aquestes relacions una veritat de la vida.
De les 50 coses que són la vida, 49 són fum. Està molt bé moltes coses que hi ha en la vida, l’èxit professional, que et vulgui la gent, o comprar-te una casa perquè ens fan més entrentinguda la vida. Però que és l’essencial?. Jo penso que són els teus pares i els teus fills.

Parlant dels diners, fa una reflexió en la novel·la sobre si els diners dóna la felicitat o qui va inventar aquesta frase

Ja el dic en la novel·la que em sembla una frase reaccionària perquè qui diu que els diners no dóna la felicitat sol ser gent que el té en abundància.

‘Alegria és una novel·la que hauria llegir-se amb un ritme pausat a causa de les reflexions que ens ofereix.
La novel·la té aquest to de ‘asseguem-nos i concedim-nos el teu i jo un moment, sense presses i deixem les urgències enrere i un temps per a pensar.

‘Alegria té una banda sonora pròpia tenint en compte en com bateja als protagonistes amb noms de grans compositors de música clàssica
Estan tots els grans de la música. al meu per exemple, em fascina molt Ennio Morricone em sento últimament fascinat per la banda sonora de ‘Érase una vegada a Amèrica.

En la novel·la bateja un personatge com Arnold, en refereència a Arnold Schönberg, l’inventor del so dodecafònic.
És l’antagonista del narrador i que simbolitza la depressió. És un personatge molt negatiu i que surt de les entranyes narrador representant el costat negatiu que hi ha en qualsevol ésser humà.

És el costat de la desmoralització i de l’abatiment . L’abatiment és una tristesa profunda que té una prolongació física. L’abatut aquesta trista però no pot aixecar-se. Arnold és l’ésser que convida a tombar-se i no fer res. I enfront d’Arnold el narrador intenta lluitar amb tot el que pot i sobretot amb el que té a mà com és l’amor del seu pare, la seva mare i el dels seus fills.

Novel·la amb molts escenaris i sobretot hotels, on aquesta solitud de l’habitació de l’hotel serveix per a parlar de temes íntims, la solitud o  la paternitat.

És una novel·la d’hotels perquè jo la vaig escriure en hotels. L’hotel permet una espècie de refundació perquè en un hotel tu arribes i sembla que és com començar de zero, com si fossis un ésser anònim on tot és nou i diferent.
Als hotels existeix un anonimat del qual et pots nodrir. Existeix una recerca de l’habitació perfecta i aquesta habitació per part del protagonista és la de la seva infància.

Quan va pujar a l’escenari a vostè potser diem el va posar fàcil als periodistes perquè defineix la novel·la en una sola frase es podria resumir en la cerca de sentiments purs en un temps de desesperació col·lectiva.
Això vaig dir?  Doncs crec que ho vaig dir bé. No m’acordava que havia dit això. Hi ha una desmoralització col·lectiva a més de molta tristesa i soroll en la societat.
S’ha perdut la cordialitat i molts valors de caràcter moral i espiritual.
Per exemple, hi ha un sentiment que és la bellesa. La gent aspira a moltes coses que no són belles i la bellesa hauria de tenir més presència en la vida de la gent.

I l’alegria també
I l’alegria també.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here