L’il·lusionista, psicòleg i divulgador Ignasi Stigman fa el salt al món editorial amb Màgia per a cada dia, una obra que vol anar molt més enllà dels trucs i els escenaris per convertir la màgia en una eina útil per a la vida quotidiana.
Publicat per Columna Edicions i escrit conjuntament amb la periodista Carme Escales, el llibre arribarà a les llibreries el pròxim 6 de maig amb una proposta clara: demostrar que la màgia pot transformar la manera com aprenem, comuniquem i connectem emocionalment amb els altres.
L’obra combina divulgació, reflexions personals, experiències professionals i recursos pràctics per apropar el lector als mecanismes psicològics i emocionals que s’amaguen darrere l’il·lusionisme. Lluny de presentar la màgia únicament com un espectacle, Stigman defensa que pot esdevenir una poderosa eina pedagògica, terapèutica i comunicativa.
El llibre compta amb un pròleg del prestigiós neurocientífic David Bueno, una de les principals figures en l’àmbit de la neuroeducació. Bueno subratlla el valor de la sorpresa en els processos d’aprenentatge i resumeix l’essència del projecte amb una frase que travessa tota l’obra: “La màgia no és a les mans del mag, sinó al cervell de qui observa”.
Segons el neurocientífic, Màgia per a cada dia és “una defensa clara i fonamentada d’una idea tan senzilla com revolucionària: aprendre pot ser —de fet, hauria de ser— una experiència màgica”. Bueno destaca especialment la relació entre la màgia i disciplines que tradicionalment generen bloqueig o por, com les matemàtiques. En aquest sentit, reivindica el concepte de “matemàgia”, on els jocs matemàtics i l’il·lusionisme es converteixen en una porta d’entrada amable i estimulant a conceptes abstractes.
La màgia com a eina per captar l’atenció
Un dels eixos centrals del llibre és la idea que la sorpresa activa el cervell i facilita l’aprenentatge. Stigman explica que quan una persona queda fascinada davant d’un efecte impossible, el cervell activa mecanismes d’atenció, emoció i curiositat que predisposen a retenir millor la informació.
A partir d’aquesta premissa, el llibre mostra com els recursos de l’il·lusionisme poden aplicar-se molt més enllà dels teatres. A les aules, per exemple, poden ajudar a captar l’atenció dels alumnes i fer més memorables els continguts. Però també poden tenir aplicacions en conferències, reunions de feina, contextos terapèutics o, simplement, en les relacions personals i familiars.
“Màgia per a cada dia” defensa que comunicar no és només transmetre informació, sinó generar emoció i experiències. Per això, el llibre ofereix eines perquè qualsevol persona pugui incorporar elements de sorpresa, ritme i narrativa en les seves explicacions.
Trucs senzills i recursos pràctics
Lluny de plantejar la màgia com una disciplina inaccessible, Stigman anima els lectors a experimentar i provar alguns dels trucs que proposa al llibre. Segons explica, existeix el mite que els mags necessiten una gran habilitat manual o rapidesa de mans, però assegura que el més important és entendre com funciona la ment de l’espectador.
“En aquest llibre veurem que és més important la memòria que l’habilitat manual”, defensa l’autor. També insisteix en la importància de l’empatia i de posar-se en el lloc de l’altra persona per entendre què veu, què espera i com interpreta el que està passant.
Molts dels efectes explicats al llibre es basen en principis matemàtics, psicològics o perceptius. Stigman recorda que, especialment en el món del mentalisme i la cartomàgia, les matemàtiques hi tenen un paper fonamental. “En el món del mentalisme s’utilitzen molt els jocs de màgia amb base matemàtica. En la màgia de prop, sobretot la cartomàgia, també”, apunta.
Psicologia i “misdirection”: els veritables secrets de la màgia
Un dels aspectes més destacats de l’obra és l’explicació de les bases psicològiques de l’il·lusionisme. Stigman insisteix que la màgia no es produeix realment a les mans del mag, sinó al cervell de l’espectador.
“La màgia succeeix en el cervell de qui observa; cadascú es construeix la seva pròpia pel·lícula sobre el que ha vist”, afirma. Aquesta idea connecta directament amb les tècniques psicològiques que els il·lusionistes utilitzen per dirigir l’atenció i generar la sensació d’impossibilitat.
El llibre aprofundeix especialment en el concepte de misdirection, una tècnica fonamental de l’il·lusionisme basada a controlar el focus d’atenció de l’espectador. No es tracta simplement de distraure, sinó de conduir de manera natural la mirada i el pensament cap a un element concret mentre el veritable secret passa desapercebut.
Segons Stigman, aquestes estratègies tenen aplicacions molt més àmplies que la màgia i poden ser útils en la comunicació, l’educació o la divulgació.
La màgia també entra als hospitals
Un dels capítols més singulars del llibre és el dedicat a les aplicacions terapèutiques de la màgia. Stigman explica que cada vegada hi ha més professionals sanitaris interessats en els beneficis emocionals i psicològics dels jocs d’il·lusionisme.
Metges, infermeres i fisioterapeutes participen en cursos de màgia per aprendre trucs senzills que després poden aplicar en hospitals i centres de salut. L’objectiu és reduir l’ansietat dels pacients, generar un ambient més amable i afavorir el benestar emocional.
“Un simple joc de màgia pot transformar l’estat d’ànim dels pacients i fer-los més agradable l’estada a l’hospital”, assegura l’autor.
Stigman recorda també que diversos estudis científics avalen el potencial pedagògic i terapèutic de la màgia, especialment en infants i persones en situacions de vulnerabilitat emocional.
Una vida marcada per l’il·lusionisme
El llibre incorpora nombrosos elements autobiogràfics que permeten entendre com la màgia ha acompanyat Stigman des de la infància. El seu primer contacte amb els trucs va arribar a la consulta pediàtrica del seu pare, on entretenia els pacients mentre esperaven visita.
Més endavant, la seva formació a la Sociedad Española de Ilusionismo li va fer descobrir que ser mag implica estudiar, llegir i comprendre profundament l’art de l’engany escènic. L’autor explica que va passar anys llegint llibres dels grans mestres de la màgia, molts dels quals apareixen referenciats a Màgia per a cada dia.
Entre els noms que reivindica hi ha figures històriques de l’il·lusionisme com Juan Tamariz, Màgic Andreu, Harry Houdini o David Copperfield.
L’espectacle com a experiència emocional
A més de psicòleg i mag, Ignasi Stigman també té formació en teatre musical, dansa, cant i interpretació, disciplines que han marcat profundament el seu estil artístic. L’autor defensa que en màgia la tècnica és important, però que la presentació i la narrativa són igual o més decisives.
“Els mags simplement interpretem; fem un paper. En comptes d’interpretar Hamlet, interpretem un il·lusionista”, explica.
Aquesta visió es reflecteix també en els seus espectacles, especialment a El Circ dels Impossibles, una proposta que combina grans il·lusions, humor, música, coreografies i participació activa del públic.
Per a Stigman, un bon espectacle necessita ritme, emoció i sobretot moltes hores de preparació. “Per aconseguir l’èxit cal assajar, assajar i assajar”, resumeix.
Aprendre des de l’emoció
Més enllà dels trucs, Màgia per a cada dia és una reflexió sobre com les persones aprenen i es relacionen. El llibre reivindica que l’emoció és clau per retenir informació i generar experiències memorables.
En aquest sentit, Stigman defensa que moltes de les eines de l’il·lusionisme poden ajudar docents i comunicadors a fer més atractius els seus discursos i explicacions. El ritme, la sorpresa, els silencis o la construcció d’expectatives són recursos habituals en màgia que també poden aplicar-se en una aula.
“La màgia és molt visual, i això ajuda molt en les missions educatives”, assegura.
L’autor també fa una defensa del misteri i del valor dels secrets en la màgia. Per això convida els lectors a no revelar els trucs fora de contextos pedagògics o terapèutics, preservant així l’essència de l’il·lusionisme.
Una trajectòria consolidada
Ignasi Stigman acumula més de vint anys de trajectòria com a il·lusionista, showman i divulgador. Ha estat professor de la Universitat Ramon Llull, especialista en màgia educativa i guanyador del Premi Teatre Barcelona al millor espectacle de màgia.
Al llarg de la seva carrera ha participat en programes de televisió i ha actuat en teatres i auditoris amb un estil propi que combina humor, dansa, música i participació del públic.
Fotografies Mag Stigman