Gironell analitza l’obra Els antievangelis jueus publicats per l’editorial Adesiara amb traducció de Manuel Forcano
¿I si Jesús de Natzaret va ser un bastard, fill de Maria i d’un veí seu, que va ser sentenciat a mort per la seva insolència i el seu desvergonyiment?
Aquesta i altres preguntes insolents són les que es poden llegir en català a Els Antievangelis gràcies a la traducció de Manuel Forcano de l’hebreu i l’arameu publicat per Adesiara editorial. Aquest llibre inclou les dues versions jueves més significatives de la vida de Jesús i, a més, ridiculitzen les figures més sagrades del cristianisme i capgiren completament els fets i els missatges de la versió oficial dels textos canònics.
Això les converteix en uns autèntics antievangelis. La història de com i per què es van escriure uns textos que van ser perseguits per injuriosos no té pèrdua. Els jueus respecten el Talmud bablí que diu que “ allò que salva el món és la humilitat dels qui mantenen la boca tancada quan són insultats” perquè creuen que “la calúmnia és la triple llengua que fa morir tres persones: la que parla, a la qual parla i la de qui parla”. Per aquest motiu no parlaven, escrivien.
Aquests escrits han estat durant molts segles l’única arma dels jueus per lluitar contra les temptacions de convertir-se al cristianisme i han mostrat una caricatura atroç i despietada d’aquells que els volia sotmetre al seu credo.
Indefensos davant els insults, els atacs i les persecucions, els jueus medievals van fer bona aquella màxima del rabí Menahem ha Meïrí de Perpinyà: “la llengua no té ossos però té el poder de trencar-los” . Davant la pressió que els empenyia a convertir-se al cristianisme, els jueus van optar per les paraules, a falta d’altres armes, per concentrar tots els seus sentiments anticristians en l’elaboració i la redacció posterior d’unes obres que parodiaven Jesús de Natzaret, segons ells “l’estrany i desconegut fundador d’aquella església” que els perseguia, el personatge causant de totes les vexacions i les dissorts que malpatien.
Incapaços de fer res més contra el seu totpoderós enemic cristià, autors anònims jueus van optar per convertir Jesús de Natzaret i la resta de personatges dels evangelis en diana d’injúries i d’improperis, per així exorcitzar les ofenses patides i encara per patir. Aquests libels atacaven sense miraments les figures de Jesús, Josep, Maria i els apòstols, personatges dels quals en feien bromes, ironies, burles i escarnis puntuals en uns pamflets que s’escrivien de manera clandestina i anònima però que circulaven de mà en mà més enllà de calls i jueries. La seva estructura segueix el model d’una biografia i calca la vida de Jesús ( Maassé Iesu o Toledot Iesu) presentada als quatre evangelis canònics. Però les versions jueves, fruit tant del delit d’injuriar la sacralitat dels evangelis i dels cristians que els oprimien, com de ridiculitzar al màxim la seva figura més sagrada, capgiren escandalosament els fets i els missatges de la versió oficial dels textos canònics. Aquesta voluntat els converteix en uns evangelis escrits a la contra, en unes còpies en negatiu, en uns purs antievangelis.
Segons explica Forcano, “aquests van ser escrits originàriament en arameu, van començar a prendre forma textual a Síria i a Palestina a finals dels segles vi-vii. D’aquesta mateixa època és El Llibre de Zorobabel, un embolicat relat de tons messiànics i apocalíptics on Jesús representa un personatge satànic que esdevé el mateix Anticrist, mentre que un ver messies jueu fill de David finalment el mata i, tot seguit, anorrea l’Imperi bizantí, és a dir, derrota el cristianisme.” Però no serà fins a l’alta edat mitjana quan, a mesura que creix la pressió de l’Església i la seva política degradant s’aplica amb més contundència, els jueus reaccionaran i s’abocaran en cos i ànima a la confecció d’aquests antievangelis amb més detalls i anècdotes.
És a partir dels segles IX-X quan sembla que els antievangelis agafen cos i forma definitiva. Mans anònimes els copiaran pertot i, clandestinament, els faran córrer de comunitat en comunitat estenent-los per tota la geografia europea, des de Rússia fins a la península Ibèrica. Ara podem recuperar i assaborir aquells textos clandestins, enginyosos i irreverents.
Martí Gironell
