Les històries són el més salvatge que hi ha.
Les històries empaiten, mosseguen i cacen.
Qui sap quins estralls poden fer, un cop les deixes anar?
Set minuts després de la mitjanit, en Conor es desperta i es troba un monstre a la finestra. Però no és el monstre que esperava, el del malson que té quasi totes les nits d’ençà que la seva mare va començar l’inacabable tractament. No, aquest monstre és diferent, antic i salvatge. I busca el més perillós de tot: la veritat.
Heus aquí un d’aquells llibres que se’t fiquen tan endins, que, després de llegir-los, vols compartir-lo amb tothom, animar-los a descobrir una història que et roba el cor. De fet, l’origen del mateix és, de per sí, una preciosa història. Després de la mort de Siobhan Dowd, Patrick Ness recull la idea, els personatges i l’inici imaginat per l’autora traspassada i, amb la seva pròpia veu narrativa, trena el que acaba sent una narració sensacional.
Amb una potent arrencada, aquesta lectura atrapa al lector des de bon començament, tal com si la immensa mà del monstre el capturés, com fa amb en Connor. El lector s’enamora del jove protagonista, que amb sols 13 anys ha d’assumir una maduresa que no li correspon a causa de la malaltia de la mare i, al mateix temps, entomar les vexacions i burles d’alguns companys d’escola.
Un monstre em ve a veure és una història amb una immensa càrrega emotiva, que parla de la por de saber el que vindrà i la difícil tasca que representa, acceptar aquesta veritat, en moltes ocasions, certament aterradora, la metàfora del monstre com a representació de la ràbia i la por és absolutament fascinant.
Cal destacar les il·lustracions de Jim Kay que conjuguen de meravella amb el text, l’il·lustrador ha sabut captar la foscor del dubte i la por i ha elaborat un conjunt d’imatges magnífiques. Podeu veure una variant molt més acolorida d’obra seva en les edicions il·lustrades de la saga Harry Potter, molt recomanables també. Però així mateix, he de dir que trobo la coberta de Sembra Llibres no és especialment encertada, és massa fosca i he vist a més d’un lector potencial fer-se enrere en veure-la, el treball de Kay a les pàgines interiors és sensacional com ja he comentat, però com a targeta de presentació no la veig.
Els mèrits d’aquesta història parlen per sí mateixos. Traduïda a vint llengües, ha merescut el Premi Nacional Galaxy, votat pels llibreters; el Premi Red House, amb un jurat de joves lectors; i el Premi UKLA, atorgat pels mestres. A més, ha estat el primer llibre a guanyar dos dels premis més prestigiosos del món anglosaxó: la Medalla Carnegie al mèrit literari i la Medalla Kate Greenaway al mèrit artístic per les meravelloses il·lustracions de Jim Kay.
Ja podem veure als cinemes l’adaptació de Juan Antonio Bayona, jo l’he vist i m’ha agradat molt, trobo que està molt ben adaptada i respecte la història original, no és d’estranyar doncs del guió de la pel·lícula se n’ha encarregat el propi Patrick Ness, tot i així, com acostuma a passar, la lectura del llibre m’ha atrapat molt més.
Aquesta vegada no us ho recomano, us ho demano sisplau, llegiu-lo!! Comença a llegir en català o castellà
Sílvia Cantos, especialista en literatura infantil i juvenil
@Silvia_Cantos
http://silviacantos.blogspot.com.es/
