La traducció de Martí Domínguez Pérez i l’edició de Martí Domínguez Romero recuperen un dels textos fonamentals de la història de l’art i de la literatura del Renaixement
Hi ha llibres que, més enllà del seu valor literari, acaben marcant una manera d’entendre una disciplina. És el cas de Les vides dels més excel·lents pintors, escultors i arquitectes, de Giorgio Vasari, una obra imprescindible per comprendre el Renaixement italià i considerada el punt de partida de la historiografia artística moderna. Cinc segles després de la seva publicació, el text arriba finalment als lectors en català gràcies a una acurada edició de Proa, traduïda per Martí Domínguez Pérez i preparada per Martí Domínguez Romero.
L’edició, distribuïda en tres volums, parteix de la versió ampliada que Vasari va publicar l’any 1568 i incorpora una extensa introducció i un complet aparell de notes que ajuden el lector a situar una obra tan influent com extensa. Més que un recull de biografies, Les vides és una finestra oberta al món artístic del segle XVI i una narració apassionada sobre els creadors que van transformar la pintura, l’escultura i l’arquitectura italianes.
Quan Vasari va començar aquest projecte no pretenia escriure únicament un catàleg d’artistes. La seva voluntat era preservar-ne la memòria i evitar que el pas del temps esborrés els seus noms i les seves obres. Amb aquest propòsit va reunir prop de dues-centes biografies que abracen des de Cimabue fins als seus contemporanis, combinant dades històriques amb anècdotes, observacions personals i valoracions estètiques que converteixen la lectura en una experiència literària.
No és casual que l’escriptor Xavier Pla afirmi que «amb Les vides, de Giorgio Vasari, neix la biografia moderna: deixa de ser crònica i esdevé literatura». Aquesta dimensió narrativa és, precisament, una de les grans aportacions del llibre: els artistes deixen de ser una successió de noms i dates per convertir-se en protagonistes d’històries plenes de talent, ambició, rivalitats i genialitat.
La idea del llibre va néixer gairebé per casualitat. L’any 1543, durant una reunió al palau del cardenal Farnese, l’humanista Paolo Giovio va proposar escriure les biografies dels artistes italians. Vasari, que també era pintor i arquitecte, va observar que una empresa d’aquesta mena només podia tirar endavant amb la col·laboració d’algú que conegués de primera mà l’ofici. Giovio li va respondre amb una invitació tan directa com decisiva: que fos ell mateix qui l’escrivís. D’aquella conversa en sorgiria un dels llibres més influents de la cultura europea.
La introducció de Martí Domínguez Romero també permet acostar-se a la figura de Vasari des d’una perspectiva més personal. Fill d’una família modesta d’Arezzo, va perdre el pare quan encara era adolescent i es va veure obligat a assumir responsabilitats familiars molt aviat. Aquella experiència explica en part la seva extraordinària capacitat de treball i la voluntat de progressar en un món reservat als grans mecenes i als cercles cortesans.
Al llarg dels anys, Vasari es va formar com a pintor, arquitecte i humanista. Va freqüentar les corts italianes, va treballar per als Mèdici i va establir amistat amb alguns dels artistes més importants del seu temps, entre ells Miquel Àngel. Però la seva gran aportació no va ser només artística. També va construir un relat coherent sobre l’evolució de l’art italià i va encunyar el concepte de rinascita, origen del terme “Renaixement” amb què encara avui designem aquell període.
La versió que ara publica Proa correspon a la segona edició de Les vides, apareguda el 1568. Respecte de la primera, Vasari hi va incorporar noves biografies, va ampliar moltes de les existents i va revisar nombrosos passatges després de recórrer diverses regions italianes per documentar-se de primera mà. El resultat és una obra molt més completa, que consolida la seva mirada sobre l’art italià i que ha esdevingut una font imprescindible per als estudiosos.
El filòsof Xavier Antich resumeix aquesta influència amb una idea que continua plenament vigent: «Les vides és un llibre essencial, que dona, i a grans dosis, plaer i coneixement. Encara avui mirem l’art com ens va ensenyar Vasari». De la mateixa manera, Rafael Argullol destaca que «en Vasari, l’art es converteix en relat, i el relat en una forma de donar sentit a la bellesa», una definició que explica per què l’obra continua captivant lectors més enllà dels especialistes en història de l’art.
Aquesta edició catalana també té una història pròpia. Martí Domínguez Romero explica que el seu pare va començar la traducció després de jubilar-se, però que el projecte venia de molt més lluny. L’any 1979, durant un viatge a Arezzo, havia comprat una edició italiana de Les vides després d’una llarga estona de dubtes davant el cost que representava. Aquell llibre es va convertir en una companyia constant i, dècades més tard, en el punt de partida d’una traducció que avui veu finalment la llum. «Consigne aquestes qüestions, tan íntimes i particulars, per tal de mostrar de quins nimis accidents depenen els grans resultats d’una vida», escriu Martí Domínguez Romero en una introducció que converteix aquesta edició en un homenatge al treball pacient i a la passió pels llibres.