El joc del silenci, Els moixons, La llibreria de les hores mortes, Punt d’aranya i Una dona de la teva edat són les cinc novel·les més votades pels lectors. El nom de l’obra guanyadora de la setzena edició del premi es donarà a conèixer el 9 de setembre
El Premi L’Illa dels Llibres ja té cinc finalistes. Després de tancar una edició marcada per una elevada participació, amb més de 5.000 vots rebuts, el dimecres 9 de setembre es donarà a conèixer quina novel·la s’emporta la setzena edició del guardó literari.
El premi manté des dels seus inicis una característica que el diferencia d’altres reconeixements: són els lectors els qui decideixen l’obra guanyadora amb els seus vots. En aquesta edició, L’Illa dels Llibres havia seleccionat inicialment quinze títols publicats entre l’agost de 2025 i el juliol de 2026, escrits originalment en català o traduïts a aquesta llengua.
Un cop finalitzada la votació, cinc novel·les han aconseguit situar-se al capdavant de les preferències dels lectors.
Per ordre alfabètic, les obres més votades són El joc del silenci, de Gil Pratsobrerroca (La Campana); Els moixons, de Montse Virgili (La Magrana); La llibreria de les hores mortes, de Laura Autonell (Columna); Punt d’aranya, de Nerea Pallares (Edicions del Periscopi), i Una dona de la teva edat, de Gemma Ruiz Palà (Proa).
Cinc novel·les i cinc mirades literàries diferents que arriben al tram final d’un premi que, després de setze edicions, continua reivindicant el paper dels lectors a l’hora de reconèixer les obres que han marcat la temporada editorial.
La incògnita es resoldrà dimecres 9 de setembre, quan L’Illa dels Llibres anunciarà oficialment quina de les cinc finalistes ha aconseguit més suport i es converteix en la guanyadora del 16è Premi L’Illa dels Llibres.
ACTE DEL LLIURAMENT DEL PREMI A LA SETMANA DEL LIBRE EN CATALÀ
L’acte de lliurament del Premi L’Illa dels Llibres es realitzarà el dissabte 26 de setembre a les 13.15 h a l’escenari 3 del Passeig Lluís Companys de Barcelona coincidint amb la Setmana del Llibre en Català i comptarà amb la presència de l’autor/a, personalitats procedents del sector editorial i lectors de la web.
Des de l’any 2014 els guanyadors del premi reben també una escultura anomenada El Lector realitzada per l’artista Roser Oter.
Palmarès del Premi L’Illa dels Llibres
- 2025 – Vicles, afectes i grillons, de Jèssica del Moral
- 2024 – Nascuda de Venus, de Sònia Lleonart Dormuà
- 2023 – Les calces al sol, de Regina Rodríguez Sirvent
- 2022 – Ràbia, de Sebastià Alzamora
- 2021 – El primer emperador i la reina Lluna, de Jordi Cussà
- 2020 – La dona efervescent, de Mar Bosch
- 2019 – Aprendre a parlar amb les plantes, de Marta Orriols
- 2018 – Permagel, d’Eva Baltasar
- 2017 – La senyora Stendhal, de Rafel Nadal
- 2016 – A punt d’estrena, de Maria Carme Roca
- 2015 – Un fill, d’Alejandro Palomas
- 2014 – Desig de xocolata, de Care Santos
- 2013 – Victus, d’Albert Sánchez Piñol
- 2012 – El mercader, de Coia Valls
- 2011 – L’últim dia abans de demà, d’Eduard Márquez
LES 5 NOVEL·LES FINALISTES
El joc del silenci
Gil Pratsobrerroca
La Campana
El guionista Gil Pratsobrerroca debuta en la narrativa amb El joc del silenci, un thriller ambientat al petit poble d’Arcavell que aposta per una estructura clàssica de suspens i un ritme accelerat. La novel·la arrenca el 15 de juny de 2025, quan desapareix la Valèria Costa, una nena de set anys, fet que sacseja la comunitat i activa una investigació policial immediata.
A mesura que avança el relat, el focus se centra en els pares de la menor, que passen de ser víctimes a convertir-se en sospitosos. La investigació els obliga a enfrontar-se als seus propis silencis i a revelar secrets del passat que fins aleshores havien mantingut ocults. El llibre construeix la tensió a partir d’un compte enrere constant i d’una alternança entre present i passat que va aportant noves dades al cas.
Pratsobrerroca, amb experiència prèvia com a guionista, trasllada a la novel·la un estil àgil i visual, amb capítols breus i girs freqüents. L’ambient tancat del poble reforça la sensació de pressió i de sospita col·lectiva, mentre la trama explora les conseqüències emocionals d’una desaparició i els límits de l’amor i la confiança.
El joc del silenci és una novel·la de suspens directa i efectiva, que s’inscriu dins el thriller contemporani i que presenta un debut literari orientat clarament a mantenir l’interès del lector fins al desenllaç.
Els moixons
Montse Virgili
La Magrana
Montse Virgili dona veu a les dones que es neguen a viure engabiades a Els moixons. La periodista debuta en la literatura amb una novel·la publicada per La Magrana que recupera les dones que van marcar la seva infantesa i reivindica les seves històries, sovint construïdes entre silencis, renúncies i petites rebel·lies.
Montse Virgili (Tarragona, 1976) fa el salt a la narrativa amb Els moixons, una novel·la que posa al centre dones anònimes que van formar part del seu univers vital. Àvies, veïnes i botigueres es converteixen en protagonistes d’un llibre que combina memòria i literatura per retratar tota una generació.
Hi trobem la Cinta, peixatera a qui li falta mig braç; la Pepita, dependenta d’una pastisseria; la Teresa, que un dia va ser la Princesa Llum de Lluna; la iaia Maria, que broda les seves inicials als llençols com una manera d’escriure, o la iaia Antònia, que canta quan ningú no la veu.
Aquesta mirada és a l’origen d’un debut literari molt vinculat també a Tarragona, al territori i als records de la seva infantesa.
El títol es converteix en una de les grans metàfores del llibre. Els moixons volen i canten, però també poden viure engabiats. Com moltes de les dones que protagonitzen aquestes històries, condicionades per les convencions, les pors i allò que s’esperava d’elles.
La Llibreria de les Hores Mortes
Laura Autonell
Columna
Laura Autonell publica a Columna una novel·la sobre la reconstrucció personal, els secrets familiars i la recerca de la identitat, amb el Raval de Barcelona i una llibreria com a grans escenaris.
La vida de l’Etna semblava perfectament traçada. Tenia una existència acomodada, un futur assegurat i poques raons per qüestionar-se qui era. Però la mort del seu pare i l’aparició d’una carta inesperada fan saltar totes les certeses: descobreix que bona part del seu passat estava construït sobre una mentida i, a més, queda desheretada.
Aquest és el punt de partida de La llibreria de les hores mortes, la novel·la de Laura Autonell publicada per Columna. Sense diners i obligada a començar de zero, l’Etna es trasllada al Raval, al pis que havia heretat de la seva mare. Allà començarà a descobrir unes arrels familiars que desconeixia i trobarà un vell local abandonat que havia estat la taverna de la família.
Entre pols i records, decideix transformar aquell espai en una llibreria. El projecte es convertirà també en la seva particular manera de reconstruir-se.
Amb l’ajuda dels nous veïns i envoltada de llibres, l’Etna intentarà recuperar les regnes de la seva vida mentre el passat torna a trucar a la porta. Autonell construeix així una història de segones oportunitats on l’amistat, l’amor i la literatura demostren que, de vegades, començar de nou també significa descobrir qui ets realment.
Punt d’aranya
Nerea Pallares
Edicions del Periscopi / Libros del Asteroide
Nerea Pallares debuta amb Punt d’aranya, una faula marinera sobre dones, poder i comunitat Amb Punt d’aranya, la seva primera novel·la, Nerea Pallares construeix un relat coral que combina realisme social i elements mítics per explicar una rebel·lió femenina a la Costa da Morte. Ambientada a Camariñas, la història s’endinsa en un poble marcat pel mar i per una tradició que travessa generacions.
La protagonista, l’Ari, hi arriba per treballar al museu del puntes de coixí i fer de guia turística. Però ben aviat descobreix que sota la calma aparent s’hi amaga una decisió col·lectiva que pot capgirar-ho tot. Les dones del poble —les palilleiras, també rederes, mariscadores i treballadores de la conservera— estan cansades de viure a l’ombra dels homes, absents però dominants en les decisions i els diners.
Davant d’aquesta situació, decideixen actuar d’una manera radical: invocar les aranyes, tres figures mitològiques associades al mar i al teixit, dipositàries d’un poder ancestral. Amb aquest gest, la novel·la es transforma en una faula contemporània on el simbòlic esdevé també polític.
A partir de l’acte de teixir, Pallares explora la relació entre llenguatge, treball i poder, i reivindica els sabers invisibles que sostenen la comunitat Punt d’aranya es presenta com un homenatge a les dones que creen xarxes —reals i simbòliques— i com una història sobre amistat, transmissió i resistència col·lectiva.
Una dona de la teva edat
Gemma Ruiz Palà
Proa
Les nostres mares compta amb una història sobre una dona que decideix trencar amb la vida que els altres havien dissenyat per a ella. Proa publica una reivindicació de la maduresa femenina, la vocació i el dret a tornar a començar.
Hi ha un moment en què la protagonista d’Una dona de la teva edat decideix dir «fins aquí». Després de mitja vida adaptant-se al paper que s’esperava d’ella —esposa exemplar, mare abnegada i amb les il·lusions guardades al calaix—, pren una decisió radical: viure la segona meitat de la seva existència d’una manera completament diferent.
Gemma Ruiz Palà construeix a la seva nova novel·la, publicada per Proa, el retrat d’una dona disposada a nedar contra corrent. Marxa de casa, veu com els fills li giren l’esquena i recupera la vocació d’escultora que havia abandonat. Quan sembla que ja ha capgirat prou la seva vida, rep una invitació per participar en la Biennal d’Art de Venècia. Venècia es converteix així en l’escenari d’una nova etapa marcada per la llibertat, el desig i la descoberta personal. Després de Les nostres mares, Ruiz Palà torna a posar la mirada sobre les dones i les expectatives que les condicionen. Una dona de la teva edat reivindica la menopausa no com un final, sinó com el principi d’una rebel·lió: l’oportunitat d’abraçar l’alegria de viure segons les pròpies regles i, sobretot, sense haver de demanar perdó.
