Les 10 novel·les finalistes, només 4 s’han presentat sota pseudònim.
L’escriptora Luz Gabás, membre del jurat, destaca la varietat de gèneres, estils i temes d’una edició que combina distopia, misteri, història, amor i memòria.
El Palau de la Música Catalana s’ha convertit aquest dimarts en l’escenari literari del moment. El grup Planeta hi ha presentat les deu novel·les finalistes del Premi Planeta 2025, el guardó literari més ben dotat del món en llengua castellana —amb 1.000.000 d’euros per a l’obra guanyadora i 200.000 euros per a la finalista—, que es lliurarà el 15 d’octubre al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
Luz Gabás, guanyadora del premi el 2022 i membre del jurat, que ha subratllat la riquesa narrativa i la diversitat temàtica d’aquesta edició. “Totes les obres comparteixen una mirada profunda sobre l’ésser humà, les seves lluites interiors i els reptes d’un món que canvia molt de pressa”, ha dit.
1. Todos ríen, de Noelia Espinar — Distopia inquietant
Una jove química, Alina, torna al món després d’una setmana d’aïllament i percep que la societat s’ha tornat agressiva i manipulable fins a l’extrem. El seu descobriment sobre les causes d’aquest comportament la posa en perill i la situa davant d’un dilema moral: lluitar o sotmetre’s.
Gabás la defineix com “una metàfora de l’enverinament col·lectiu contemporani, que combina ritme àgil, crítica social i una crida a ser autèntics en un món de màscares”.
2. Ghosting, de Salva Rubio — Veus entre murs
Un escriptor en crisi compra una casa antiga al barri del Born, a Barcelona, obsessionat per la cultura dels anys noranta. Aviat descobreix que no hi està sol: hi viu el fantasma d’una jove, Sílvia, amb qui inicia una relació entre la confessió i el desig.
“És una novel·la plena d’humor i nostàlgia, però també de reflexió sobre la soledat urbana, el dol i la comunicació, amb una recreació deliciosa de la Barcelona dels 90”, ha destacat Gabás.
3. Por su gran culpa, de Mauro Corti — Memòria, culpa i silencis
El periodista Mauricio Costas rep un diari anònim que el porta a investigar la mort d’un sacerdot en un poble argentí marcat per la dictadura i el silenci. L’enquesta el connecta amb el suïcidi d’un amic i amb la seva pròpia culpa.
“És un thriller periodístic sobri i emocionant sobre com la veritat pot redimir o condemnar, i com la memòria personal i la col·lectiva s’entrellacen”, ha explicat Gabás.
4. No es tan fácil morir de amor, d’Elvira Torres (pseudònim) — Reneixement de l’amor
Vera, una dona de mitjana edat de l’alta societat sevillana, posa fi a un matrimoni buit amb un marquès i s’enamora d’Antonio, un jove d’origen humil. La seva relació la condueix a un procés d’alliberament i descobriment personal, mentre es destapen secrets del seu passat.
Gabás la descriu com “una novel·la contemporània, àgil, amb crítica social i mirada femenina, que parla de la llibertat, el desig i les segones oportunitats”.
5. ¿No es hermosa la luna?, de Selene Noctis (pseudònim) — Amor i mort sota la lluna
A l’illa de Lesbos, després d’una ruptura violenta, Victoria es veu immersa en una sèrie d’assassinats que coincideixen amb cada lluna plena. A mesura que investiga, s’enamora de Kassia i descobreix les cartes de Safo a la seva estimada Cléa.
“Una novel·la d’atmosfera hipnòtica i poètica, sobre el desig, la mort i l’herència femenina, marcada per la força simbòlica de la lluna”, ha destacat Gabás.
6. Zoltar el mago, el pirata Roberts y una novela del Oeste, de Keith Astra (pseudònim) — La fortuna dels audaços
Un home acabat de jubilar decideix reinventar-se com a escriptor després de rebre un misteriós missatge de la màquina Zoltar. Entre la ironia, la ciència-ficció i el western, emprèn un viatge delirant que uneix Napoleó III, el planeta Ganímedes i Las Vegas.
Gabás en ressalta “l’humor intel·ligent, la sàtira metaliterària i la seva defensa de la imaginació com a espai de llibertat i immortalitat”.
7. El color de la lluvia, de Sofía García (pseudònim) — Les veus del silenci
A la Galícia rural de postguerra, Sofia, criada pels seus avis, arrossega secrets familiars i absències. Un estrany mal la porta a descobrir experiments mèdics ocults i una germana bessona perduda. Amb l’ajuda de Daniel, buscarà la veritat i l’esperança.
“És una història amb una gran sensibilitat, que combina lirisme, memòria i misteri. Una reflexió sobre el trauma i la redempció”, ha assenyalat Gabás.
8. La muerte de la diosa, de José Antonio Ariza — La rebel·lió de Venus
Una novel·la ambientada a la Mediterrània de l’edat de bronze, que reformula el mite de Venus. La deessa s’enfronta a l’orgull, la tirania i la violència dels déus, i es converteix en símbol de la resistència femenina.
“És un relat ple de simbolisme, poètic i poderós, sobre l’amor, la venjança i el paper de la dona en l’origen de la civilització”, ha subratllat Gabás.
9. El destino en la esfera de un reloj, d’Enrique Alejandro Santoyo Castro — Amor i traïció a les Índies
Al segle XVII, el duc Francisco i Leonora s’enamoren, però ella acaba casada amb el virrei de Nova Espanya. Enviat a les Índies, Francisco haurà d’enfrontar-se a una conspiració política que posa a prova el seu amor i la seva lleialtat.
Gabás ha elogiat “la seva atmosfera històrica acurada, el retrat de passions i la reflexió sobre la traïció i la redempció”.
10. Donde se escriben los nombres, de Blanca Montoya Landa — Memòria i redempció a l’Àfrica
Tomás, un jove escriptor, mor a Sud-àfrica mentre treballava en la seva novel·la. La seva germana Abi hi viatja per descobrir la veritat i acaba connectant amb la història d’Ewan Rider, un exoficial de l’antiga Rhodèsia marcat per la guerra.
“És una narració d’una gran intensitat emocional, que entrellaça passat i present per parlar de la memòria, la culpa i la reconciliació”, ha conclòs Gabás.
Una edició marcada per la diversitat i la mirada humana
Gabás ha remarcat que “les deu finalistes representen el millor de la narrativa actual: autenticitat, ambició i capacitat d’emocionar”. Els membres del jurat —José Manuel Blecua, Juan Eslava Galán, Pere Gimferrer, Eva Giner, Carmen Posadas i Belén López— faran públic el veredicte el 15 d’octubre en una gala al MNAC.
