Judit Terradellas i Sergio Pérez són els creadors de l’editorial Mai Més, un segell dedicat al gènere fantàstic i la ciència- ficció en català.

Reivindiquen el gènere i també que autors com Terry Pratchet o Octavia Butler puguin llegir-se per fi en català.
Amb poc temps han consolidat un catàleg que ja compta amb autors com Rebecca Roanhorse, Ted Chiang, Tade Thompson, Terry Pratchet, Marc Pastor, China Miéville i Lauren Beukes per citar-ne alguns.

-Com va sorgir la idea de crear l’editorial?

Judit: Tots dos treballem fent llibres des de fa més de tretze anys. Coincidint a la feina, sempre parlàvem d’allò que estàvem llegint i sovint es tractava de llibres fantàstics. Tots dos compartíem aquest gust i no era estrany que acabéssim parlant dels dèficits d’aquesta literatura en la nostra llengua. Això ens va portar amb el temps a fer volar coloms sobre possibles solucions, possibles formes d’encarar aquesta problemàtica i de mica en mica es va anar establint la base del que seria Mai Més.

-Per què el títol de Mai Més?

Sergio: Al principi teníem diferents noms, que van anar caient perquè presentaven algun problema. Un dels que valoràvem era Mai Més, en referència al Nevermore del corb d’Edgar Allan Poe… Com estàvem bastant cremats i veiem un futur incert en el món del llibre… durant un temps el projecte es va dir Mai Més Llibres. Vam dissenyar el logo d’un llibre cremant-se, que és el que ha perdurat, d’alguna manera fent un homenatge a Ray Bradbury també. Teníem terror, Poe, ciència-ficció, Bradbury, i fantasia amb el país de Mai Més

de Peter Pan. Al final vam optar per «Mai Més», ens semblava més contundent, tot i que a les xarxes encara ens podeu trobar com a «Mai Més Llibres» i és un tema que causa més d’una confusió. «Mai Més» és el nom oficial.

Què aporta Mai Més al panorama literari en català?

Judit: Nosaltres creiem que la literatura catalana tenia dèficits importants quant als gèneres fantàstics. Si bé, quan nosaltres vam començar ja hi havia algunes editorials amb un catàleg potent, fent molt bona feina en aquest sentit, encara hi havia forats importants, molts autors i autores

clàssics que no s’han publicat mai i després, sobretot, hi havia molta mancança d’autores i autors actuals, novetats literàries. El mercat en llengua castellana sí que oferia aquests títols més nous, però en llengua catalana hi havia un gran buit. És un dels punts en què vam voler fer més èmfasi. Parar atenció en les novel·les que s’estan publicant ara mateix en altres països i mirar de portar-les en poc temps de diferència, perquè el lector pugui arribar als títols més destacats traduïts al català al mateix temps que ho poden fer en castellà.

-Quins són els objectius de Mai Més?

Sergio: Ara mateix, pel poc temps que portem aquí, que no arribem ni a dos anys, l’objectiu és consolidar el catàleg, seguir publicant al ritme que ens hem establert de 8 a 10 títols l’any, anar guanyant públic i identificació d’aquest públic amb la nostra proposta de literatura de gènere, seguir fent proselitisme de la narrativa fantàstica i poc més… Amb això per ara estaríem molt contents!

-Entre els objectius voleu fer una literatura declarada obertament feminista, integradora, compromesa políticament, ecologista, queer… Com aconseguiu aquests objectius?

Sergio: Potser tot això és més fàcil del que podria semblar. Aquests són elements que ja hi són en la literatura de gènere actual. Estan a l’ADN. Són llibres que parlen al lector malgrat que ho facin mitjançant mons futurs i imaginaris. Interpel·len a la nostra realitat, volen establir-hi un diàleg. Els bons autors de gènere estan profundament preocupats per la nostra societat. Creen aquests nous mons fantàstics, proposant solucions o alternatives a la nostra realitat, a allò que no funciona en el nostre món.

-Què busqueu en els llibres que publiqueu?

Judit: Per una banda busquem que donin resposta a aquestes inquietuds i anhels que tenim per viure en el món que vivim, però sobretot busquem bons llibres a nivell literari. També busquem que despertin la inquietud del lector, que tinguin interès, però que a la vegada el facin divertir i viatjar.

-Doneu molta importància a les il·lustracions i les imatges de les cobertes.

Sergio: Sí, és un element que sempre ens ha preocupat. Evidentment, el text és el més important, però un cop escollit el títol, ens concentrem molt en aquesta tasca. Com a editors, una de les nostres feines, també és donar-li un bon acabat al producte final i fer-lo el més atractiu al públic. Hi ha dos grans apartats en el que nosaltres podem intervenir, un és la tria de traductor, que és qui li donarà la veu al català i per nosaltres és fonamental. I per altra banda, donar-li una imatge física al llibre que s’ajusti al contingut i que desperti l’interès dels possibles lectors. Si bé podríem haver optat per una imatge de marca o col·lecció que donés més continuïtat i reconeixement al segell editorial. Al final vam creure que potser era més rellevant donar-li entitat pròpia a cada llibre i treballar-los de forma bastant independent i que cadascun tingués des del tracte gràfic la seva pròpia personalitat.

-També us definiu com a freaks. No us amagueu d’aquesta etiqueta.

Judit: No, de fet les etiquetes no ens molesten. Abans ja ens has definit com a feministes, ecologistes o queer. I sovint l’etiqueta freak ha estat utilitzada de forma pejorativa per definir a les persones que tenen gustos similars als nostres. Creiem que no ens n’hem d’amagar que ens agradin els llibres de gènere fantàstic o els videojocs o el cinema. L’etiqueta la fem nostra, la reivindiquem, diem sí que som freaks i què passa. ara ja ho sabeu i ja sabeu que trobareu!

-Creieu que us adreceu a un públic molt exigent?

Sergio: Bé, suposo que hem de generalitzar perquè evidentment entre el nostre públic com en tots els públics hi haurà gent molt variada, però sí que podem definir el nostre públic com a friki, igual que nosaltres. Sí, creiem que és un públic exigent. Per una banda perquè sovint s’han sentit maltractats. Ja dèiem que és una literatura que ha tingut carències històriques aquí a casa nostra i són els primers que exigeixen aquesta reparació. I a la vegada és un públic que sovint és col·leccionista, que para molta atenció a com s’editen els llibres, les traduccions, les correccions, als acabats gràfics i els físics del llibre. Per exemple, en el cas de la col·lecció de Terry Pratchett és molt normal que aquells que compren els llibres ja els tinguin en una altra edició en castellà o en anglès. Si repeteixen un llibre a la seva biblioteca, per tornar a fer aquesta aposta, esperen que estigui ben editat, que la nova edició aporti quelcom més a la que ja tenen.

Quina creieu que potser la clau de la bona acollida del gènere fantàstic?

Judit: La literatura de gèneres fantàstics, ciència-ficció, terror i fantasia, sempre ha estat tractada com una literatura menor, popular i no inclosa en l’alta cultura. Nosaltres, evidentment, creiem que no és així, que de fet té la mateixa qualitat, que les etiquetes de gènere no donen la qualitat d’un llibre. Pots trobar llibres molt bons i també dolents. Però per sort, en altres àmbits com pot ser el cinema, la televisió o els videojocs, aquestes temàtiques són cada dia més exitoses, populars o normalitzades. Trobem sèries com pot ser Joc de Trons, amb molta repercussió a tot arreu, o El conte de la serventa, que també s’ha endut el reconeixement de la crítica. Això, creiem que fa que de mica en mica l’estatus d’aquesta literatura es vagi normalitzant i els lectors s’hi apropin com a una narrativa amb moltes possibilitats.

-Si que heu aconseguit comptar amb un catàleg molt variat d’autors i autores de diferents procedències nacionalitats. Des de Rebecca Roanhorse, Ted Chiang, Tade Thompson, Terry Pratchet, Marc Pastor, China Miéville, Lauren Beukes per citar-ne alguns.

Sergio: Vivim en un mercat global, en el que fins ara s’havia prestat molta atenció a allò que escrivien els homes blancs, però en el que cada cop, per trobar veus interessants i una literatura fresca, cal endinsar-se en altres realitats. Com bé has dit, tenim autors d’Àsia, d’Àfrica, d’Amèrica que pertanyen a col·lectius indígenes… Homes i dones…

Judit: Sí que és veritat que som dependents de la llengua. Llegim en català, castellà, anglès i francès, no podem llegir directament del xinès o l’alemany.. Però això no vol dir que més endavant ens atrevim a altres literatures bé perquè hàgim pogut accedir en aquests textos per traduccions.

-Quin ressò creieu que té actualment el gènere a Catalunya?

Judit: Potser històricament els periodistes han tingut certes reserves a parlar i a tractar la literatura de gènere. Per això que dèiem que se la considerava menor i per altra banda, també potser perquè si no n’eren lectors tenien més dificultats per apropar-s’hi. És lògic pensar que volen fer bé la seva feina i si saben que tenen cert control sobre què parlen és més fàcil. Així i tot, creiem que últimament els mitjans estan fent un esforç per copsar aquesta realitat. I nosaltres mateixos, malgrat ser una editorial jove crec que no ens podem queixar, hem sigut notícia a tot arreu i evidentment aspirem al fet que se segueixi parlant dels nostres llibres i dels nostres autors cada vegada més.

-El catàleg de Mai Més compta amb tres col·leccions Refugi 67 dedicada als clàssics i publicar autors que no han estat publicats en català com per exemple Terry Pratchet o Octavia Butler

Judit: Que un autor com Terry Pratchett, traduiït a 42 llengües i milions d’exemplars venuts arreu del món.. que no estigués traduït al català era una carència injustificable. Igual amb Octavia E. Butler, China Mièville que hem recuperat amb Refugi 67. Hi ha molts altres autors molt rellevants

en la literatura de gènere que mai han estat traduïts o, si s’ha fet, ha estat d’una manera paupèrrima. Per sort, no estem sols en aquesta tasca, i Males herbes fa feina amb Karel Čapek, Bradbury o King, per posar algúns exemples; els companys de Chronos, també estan recuperant molts autors històrics, o Raig Verd amb Ursula k. Le Guin. De mica en mica, la col·lecció de clàssics de gènere en llengua catalana, per sort també va millorant.

-A què es deu la manca de novel·les de Pratchet o Butler al català?

Sergio: Per nosaltres, és una mica obvi, guarda relació amb la publicació de novetats. Fins ara, les novetats de literatura de gènere, exceptuant algun llibre, només s’han publicat en castellà i només quan algun llibre aconseguia una repercussió excepcional, quan ja portava diferents edicions en castellà al final també s’editava en català. Però el fet que primer s’edités primer en castellà feia que sovint s’entengués que no era un llibre viable per la seva traducció al català, perquè s’entenia que la traducció anterior ja s’havia menjat part del mercat i per tant o es tractava de llibres absolutament insòlits o no hi havia res a fer. Així alguns autors que en el seu moment, com Terry Pratchett, van ser traduïts al castellà als anys vuitanta, noranta

i dos mil, com amb el català no s’havia arribat a temps, es considerava que no hi havia mercat. Per això la nostra insistència a publicar els llibres més actuals. Cal perdre la por a la influència del mercat castellà, o si més no, intentar anar per davant.

-L’aposta també d’autors de casa com Marc Pastor o Tamara Romero.

Sergio: Doncs, sí, és evident que tenim una gran literatura de gènere feta a casa nostra, nosaltres hem començat i hem dirigit gran part del nostre catàleg a la traducció i a portar llibres d’altres llengües, però sí que volem aportar un parell de títols l’any d’autors d’aquí, que creiéssim que eren absolutament rellevants, a l’alçada del que estem traduint. I per tant, no podem estar més contents. Aquest binomi d’inici, Pastor i Romero, és espectacular i per sort no s’acaba aquí.

Judit: Aquest mateix any, encara no ho hem anunciat, però tenim llibres preparats amb autors d’aquí, noms que ens emocionen moltíssim! El dia 17 de juny fem una conferència per celebrar el segon aniversari i donarem més detalls.

Els autors i obres més actuals les trobem a la col·lecció Nüwa.

Judit: A Nüwa hi ha tot allò que s’està publicant ara mateix. Volem dir, des de llibres publicats fa uns set anys el més llunyà, a llibres que s’han publicat fa mesos. Ring Shout va sortir la tardor passada als Estats Units i nosaltres el teníem traduït i publicat el febrer. Això ha fet que ens avencéssim a la resta de llengües del món, de fet el català és la primera llengua en què ha estat traduït, després ha vingut el francès, l’alemany i també vindrà en castellà. Però creiem que val la pena estar atents i buscar aquells llibres més innovadors, que es poden convertir en referents, d’autors que tenen aquesta capacitat, i adquirir els drets molt aviat i traduir-los. I això ens ha portat moltes alegries com amb la

Rebecca Roanhorse, que El rastre del llamp va ser la primera llengua a què es traduïa i guanyava el premi Campbell a millor autora novell. O l’any passat amb Així es perd la guerra del temps, que al català era a la primera llengua a què es traduïa i un cop traduït va guanyar el Locus, l’Hugo i el Nebula a millor novel·la curta. Aconseguir aquesta tríada és un fet gairebé insòlit, que molt pocs autors poden celebrar. I aquest any, amb Ring Shout, també anem per molt bon camí, també, està nominat al Hugo, Locus i als Nebula en la categoria de novel·la curta, un cop ha estat traduïda i a la venda des de fa uns mesos. Esperem que durant aquest estiu, si hi ha sort, els premis reconeguin el llibre de P. J. Clark i també puguem celebrar-ho.

I finalment la col·lecció Catxap. Què hi trobem aquí?

Sergio: És la col·lecció de novel·les curtes que es llegeixen en una sentada. Com a Nüwa tant autors internacionals, com autors d’aquí catalans, i tenen en comú que es tracta d’una narrativa breu, de cent a dues-centes pàgines, i que acostumen a tenir un contingut molt experimental. Amb trames i arguments bastant esbojarrats, que experimenten amb la narrativa, amb els continguts, i bé, és una col·lecció, que potser queda més amagada, aquella que troba el públic a la llibreria de gènere, però de la que nosaltres estem molt orgullosos, perquè hem aconseguit títols que creiem que són molt potents.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here